CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

UE i Tractats Bilaterals d’Inversió (TBI)

Dilluns, 1 desembre, 2014

El 23 de juliol de 2014, el Consell i el Parlament Europeu promulgaven un Reglament de desenvolupament de l'article 3 del Tractat de Lisboa, que aplana el camí per als Tractats de Lliure Comerç (TTIP, TISA, ZETA) que actualment s'estan negociant entre EEUU i la UE.

A partir de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, les inversions estrangeres directes figuren en la llista de matèries que formen part de la política comercial comuna. En l'article 3 del tractat hi diu: “La Unió disposa de competència exclusiva en matèria de política comercial comuna”. El Tractat de Lisboa contempla també que la protecció de les inversions pot incloure un mecanisme de resolucions de litigis entre inversors i Estat que permetrà a un tercer país (transnacionals assentades en aquest país) la formulació de reclamacions contra qualsevol Estat. La signatura del Tractat de Maastricht i la posterior entrada en vigor de l'euro el 2002, amb l'obligació de complir el Pacte d'Estabilitat, tancarà el cercle del projecte neoliberal que marca el full de ruta que subjeu en l'estructura de construcció de la UE.

La recepta de la globalització que s'implementa a partir de la crisi dels anys 70, com resposta de la ideologia neoliberal a la recessió d'aquells anys, a fi de reactivar l'acumulació capitalista, està intrínsecament lligada a l'actual crisi. Amb la internacionalització i desregularització de l'economia, al trencar totes les barreres de reglamentació establertes sobre el sistema financer, la conseqüència del qual ha estat l'especulació salvatge d'aquest mercat, ens ha dut -amb l'esclat de la bombolla financera- a l'actual situació que no és altra cosa que una de les crisis sistémiques cada vegada més virulentes del sistema capitalista.

Amb els Tractats de Lliure Comerç i Inversió (TTIP, ZETA, TISA), el neoliberalisme pretén reactivar de nou la voracitat del gran capital, desregularitzant totes les esferes de la vida i creant la zona de lliure comerç més gran del món al servei de les corporacions. Una nova volta de rosca a costa dels drets laborals i socials i de l'empobriment dels pobles, posant a la disposició de les transnacionals els segments susceptibles de generar beneficis econòmics que encara no estan sota el control del capital privat.

Des que va quedar bloquejada l'any 2001, per desavinences entre els Estats membres, l'Organització Mundial del Comerç (OMC), organisme que serveix d'instrument al neoliberalisme, les elits polítiques i econòmiques occidentals en la seva voracitat per a seguir creixent sense límits i amb la finalitat de reorganitzar el model d'explotació capitalista que els permeti tornar a generar els beneficis que ells consideren adequats, engeguen i impulsen els Tractats de Lliure Comerç, fora del marc de l'OMC.

El TTIP, el ZETA i el TISA són les eines necessàries per a portar a terme aquestes polítiques de concentració i globalització que posen el poder econòmic i polític en mans de les transnacionals i del mercat financer. Aquests tractats es negocien de forma opaca i en secret, excloent als pobles i parlaments dels diferents Estats de la UE i tenen com objectiu la desestructuració del teixit productiu local, social, ambiental i laboral, com mètode per a reactivar les taxes d'acumulació i beneficis del capitalisme financer i transnacional.

El TTIP que es negocia amb l'excusa de la supressió d'aranzels entre EEUU i la UE, i es ven com la sortida de l'estancament econòmic en el qual està immersa l'economia mundial, no és més que el mecanisme de control per part dels poderosos per a afavorir els interessos de les elits econòmiques que posseeixen el poder real. La veritat és que els aranzels ja són molt baixos entre aquests dos blocs i el que veritablement es persegueix és baixar els estàndards de producció, adequant el model econòmic a les necessitats de regeneració del sistema.

A l'harmonitzar les regles de joc a les necessitats de les transnacionals, se'ls atorga un poder absolut sobre els governs i s'elimina l'autonomia legislativa dels Estats. Aquesta fugida cap a endavant, a un ritme cada vegada més accelerat, ha destruït ja vides, mitjans de subsistència i comunitats en altres parts del món.

L'impacte del desmantellament de la normativa de protecció laboral i les dràstiques retallades socials que es produiran com a conseqüència de la signatura d'aquests tractats a tota Europa, seran especialment virulents en una economia com la de l'Estat espanyol, sense projecte ni autonomia i amb un teixit industrial desmantellat i depenent.

És necessari parar aquests tractats i per a això és necessari la implicació i la formació de la militància de la CGT que faci possible la informació i difusió d'aquesta amenaça entre la població, així com la participació en la mobilització i visibilització en el carrer, juntament amb les organitzacions ciutadanes, col·lectius i organitzacions socials que s'oposen a aquests tractats i amb les quals ja estem treballant.

És necessària també la coordinació amb les organitzacions que a Europa s'oposen a la signatura dels TBI. Solament podem tenir alguna possibilitat de parar aquest atac si ens coordinem a nivell global per a poder enfrontar amb garanties l'estratègia del poder neoliberal que camina cap a la destrucció de les societats i del planeta.

Paral·lelament, hem d'anar treballant en la construcció d'alternatives que ens condueixin a l'estructuració d'altra economia descentralitzada, autogestionada, decreixentista i més humana que permeti a les persones habitar el planeta amb harmonia i dignitat.

* Editorial del núm. 284 del periòdic confederal Rojo y Negro.