UE: protegir a l’especulador i marginar a qui ens alimenten

La reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) aprovada el 26 de juny per la Unió Europea i defensada pel govern espanyol, està feta a mesura dels grans terratinents i multinacionals.

En el sí del Parlament Europeu i de la Comissió Europea, així com en el Consell Europeu, que porten des de l'any 2011 negociant la “nova” PAC, han pesat més les propostes legislatives de l'agroindustria, del sector financer, de les empreses agroquímiques i biotecnològiques i la gran distribució. En canvi no han recollit les propostes d'organitzacions de petits agricultors, ecologistes i consumidors.

La PAC, que s'emporta el 40% del total del pressupost comunitari, aposta i agreuja una política que ha provocat que en els últims 10 anys desaparegués prop del 30% de l'ocupació agrària europea. No dóna suport una agricultura que generi aliments segurs i de qualitat, ni fixa població en el mitjà rural, ni garanteix rendes dignes per a agricultors, ni preus justs per a consumidors. A més, agreuja la crisi ambiental (canvi climàtic, pèrdua de biodiversitat, desertificació, deforestació, etc.) que provoca l'agricultura industrial. També perllonga aquelles polítiques internacionals que estan causant fam i desnutrició en molts països del món.

Ecologistes en Acció qüestiona que la nova PAC sigui “més sostenible”, com argumenten el ministre d'agricultura, alimentació i medi ambient, Miguel Àries Cañete, i les institucions europees. No s'adverteix voluntat política per a posar remei als greus problemes d'erosió, sobreexplotació i contaminació de l'aigua i pèrdua de biodiversitat que posen en perill la capacitat de produir aliments.

El 30% destinat als pagaments directes queda profundament descafeïnat. La partida destinada a objectius ambientals deixa fora qüestions com la introducció de lleguminosa autòctona en les rotacions, així com els pagaments directes a àmplies superfícies dels agrosistemes mediterranis, que no entren en les estretes definicions de “pastures permanents”, així com les mesures de suport a la ramaderia extensiva. Tampoc dóna suport als sistemes agraris d'Alt Valor Natural, que podrien haver tingut un important paper en el suport de la ramaderia extensiva i l'agricultura ecològica. La reforma no condiciona els pagaments directes al compliment de polítiques bàsiques de la UE, com la Directiva Marc d'Aigua o normatives relatives a l'ús de plaguicides.

A l'apostar per la mecanització, els monocultius i l'ús de agrotòxics (fertilitzants i fitosanitaris) s'està deteriorant l'estat de la biodiversitat, dels recursos naturals i de l'aigua que està causant canvi irreversibles en els nostres ecosistemes.

Al seu torn, els acords presos a Brussel·les deixen fora a un gran nombre de qüestions de gran impacte social en el sistema agroalimentari. L'anomenat “Pilar 1″ (80% del pressupost total en 2012, destinat als pagaments directes) dóna suport una major intensificació de l'agricultura, la qual cosa genera una major dependència i endeutament de les explotacions, la reducció i la precarització de l'ocupació agrària, i majors danys ambientals. Però a més la PAC preveu que un ampli marge del “Pilar 2″ (desenvolupament rural) podria ser transferible al Pilar 1 si l'Estat membre ho justifica. Tot això prepara noves onades d'èxode rural. Una cosa que podria afectar especialment als països de l'Est d'Europa que encara tenien un alt grau d'ocupació en l'agricultura.

Una política agrària sense agricultors

Amb la nova PAC, que previsiblement romandrà en vigor set anys, es perd l'oportunitat de defensar als petits agricultors com principals destinataris de les ajudes, oblidant que són aquests els que realment generen ocupació i mantenen el mitjà rural viu. Se segueix la senda suïcida dels últims 50 anys: una política agrària sense agricultors.

La PAC manté els pagaments per hectàrea, que donen suport –principalment- a qui posseeix la terra i no a qui la treballa. No hi ha topall per a les subvencions, el que potencia la transferència de fons a les explotacions més insostenibles i els grans propietaris de la terra a Europa. La quantia del pagament per a les petites explotacions, així com el programa de suport per a petits agricultors -amb un fort potencial per a generar ocupació en el mitjà rural- queden com propostes “opcionals”.

A més, l'eliminació de mesures de control dels mercats i la proposta de finançament d'assegurances privades afavorirà la volatilitat dels preus i l'especulació financera amb els aliments. La seva aposta per les relacions contractuals entre producció primària i indústria de transformació asseu bases sòlides per a una major financiarització dels aliments, el que augmentarà els preus dels aliments i l'endeutament del sector agrari beneficiant als bancs i empreses d'assegurances, i empobrint al petit agricultor.

En definitiva, la UE i el Govern espanyol segueixen apostant per una agricultura industrial i globalitzada, que arrasa amb el territori rural europeu i el d'altres continents, impulsant la concentració de les produccions i la subordinació de la producció primària a la agroindústria i la distribució comercial. Això és injust per als petits agricultors i per als consumidors europeus, però sobretot per als països del Sud, que es continuaran veient inundats per productes agraris a preus per sota del cost de producció real.

* Daniel López i Tom Kucharz són coordinadors de l'àrea de Agroecología i Sobirania d'Ecologistes en Acció.

http://www.lamarea.com/2013/06/30/ue-proteger-al-especulador-y-marginar-a-quienes-nos-alimentan/