CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ulls robats: víctimes de bales de goma

Dijous, 19 abril, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

arton18243.jpg

Des de 2009, sis persones han perdut un ull per culpa d'aquesta munició a Barcelona.


La repressió per part de la policia autonòmica catalana en la vaga general del 29M hauria de dur a una nova reflexió sobre l'ús de pilotes de goma. Pocs diaris ho han explicat, però són desenes els que han estat ferits per aquestes bales, i dos d'ells han perdut la visió d'un ull.

Desgraciadament, tots els que van preferir no participar en la vaga han escoltat la història d'una Barcelona destrossada pels vàndals, els quals, segons el ministre d'Interior Fernández, haurien de ser equiparats als terroristes.

L'associació Stop Bales de Goma va néixer al setembre de 2010 per a contestar a discursos com aquest, donant dignitat als ferits per aquesta arma i per a demanar la seva prohibició. En Catalunya en els últims anys hi ha hagut un augment preocupant de casos. Des de 2009, sis persones han perdut un ull per culpa de les bales de goma i molts altres han rebut ferides greus en diferents parts del cos: pit, mandíbula, cames, etc– . Cap dels responsables ha estat acusat de comportament “vandàlic”.

Cada vegada que es disparen, les bales de goma causen ferits greus en qualsevol altercat. Nosaltres, com víctimes, vam entendre que feia falta denunciar la perillositat d'aquesta arma i subratllar la falta de justícia: en cap dels nostres casos ha estat condemnat ni un policia, tots els responsables continuen treballant.

Cinc víctimes de bales de goma ens reunim amb altres persones i grups sensibles sobre aquest tema –en particular les associacions Altra Itàlia i Justícia i Pau– i vam començar a organitzar iniciatives per a informar a la població catalana i pressionar al Parlament perquè prohibís l'ús d'aquestes armes.

En un any i mig de treball hem recollit deu documents mèdics que demostren els greus efectes que provoquen en el cos humà. En segon lloc, hem demostrat que els projectils utilitzats pels Mossos d'Esquadra presenten molts problemes en el seu control. El protocol d'actuació que regula el seu ús contempla algunes condicions molt estrictes: que es dispari a més de 50 metres de distància, que la pilota copegi el blanc després d'haver rebotat al terra i que impacti només contra la part inferior del cos.

A més, hem denunciat la impossibilitat de trobar als agents responsables dels tirs. Encara que siguin molts els testimonis que han vist als policies disparar, les víctimes no hem pogut trobar qui ens va disparar. La falta d'objectes identificatius dels agents de la Brigada Mòbil és un gravíssim problema del sistema de seguretat de la societat catalana, i la manca de disponibilitat dels Mossos para resoldre'l no fa honor a la nostra policia.

Durant tot l'any 2011 hem llançat una campanya de pressió al Parlament català presentant la nostra proposta i documentació, accessible en la pàgina web http://stopbalesdegoma.org. Després de manifestacions, assemblees públiques, de reunions amb tots els grups polítics, amb el conseller d'Interior, Felip Puig, i el cap dels Mossos d'Esquadra, Manel Prat, i una compareixença en el Parlament, vam aconseguir el vot favorable de la Comissió d'Interior a favor de l'estudi de les armes usades pels agents antidisturbis.

Les eleccions del 20N van canviar el panorama polític i el PP –que havia votat a favor en la Comissió– ha retirat el seu suport, causant el rebuig de la proposta. Després dels greus fets del 29M, estem ara involucrats en la recollida de tot el material útil per a ajudar als ferits per la violència policial, persones que no saben qui els va disparar i que gairebé mai gaudeixen de la simpatia de la gran premsa.

L'important per a mi, Carles Guillot, Oscar Alpont, Jordi Naval i Jordi Sallent és que la gent sàpiga quins són les conseqüències d'una actitud incontrolada i d'una policia no preparada i irresponsable. Pensem que és necessari formar millor al cos policial.

Volem que la gent entengui que el control de les eines de qui té el monopoli de la violència és un problema col·lectiu i fonamental per a una societat democràtica de debò.

Aquest projecte fotogràfic forma parteix d'un treball en procés. Si ets un afectat per les bales de goma pots contactar amb la fotògrafa en la seva web.

>>> Galeria de fotos a http://www.diagonalperiodico.net/Ojos-robados-victimas-de-balas-de.html

* Nicola Tanno, és portaveu de l'associació STOP Bales de Goma. / Fotografies: Francesca Oggiano. Article publicat a la revista Diagonal http://www.diagonalperiodico.net/Ojos-robados-victimas-de-balas-de,18240.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció