CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Ultres europeus financen la llista de Plataforma per Catalunya

Dimecres, 26 maig, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

David Fernández - Diagonal

El franquista Josep Anglada lidera una plataforma plena de militants neonazis al costat de ex membres de partits com ERC o PP i de sindicats com Comissions Obreres o UGT.

Flanquejat per dirigents de l'extrema dreta europea, Josep Anglada va fer oficial al març, enfront de gairebé 700 persones congregades a l'Hotel Barceló-Sants de Barcelona, la seva candidatura a les eleccions autonòmiques catalanes previstes per a tardor. En l'exterior, fins a 34 furgons policials i un cercle d'antidisturbis encaixonava una concentració antifeixista que, a convocatòria d'entitats locals, de col·lectius antifeixistes i d'associacions d’immigrants, protestava per la presència de Anglada amb el lema “El feixisme avança sinó se’l combat”.
L'homologació europea és anhelada per Plataforma per Catalunya (PxC). No en va, la plataforma concorrerà a la cita electoral gràcies a l'aval logístic i financer de l'extrema dreta europea.

El suport ultra europeu

Al febrer, Anglada va viatjar fins a Viena per a assistir al Ball de les Corporacions –cita anual de la dreta populista xenòfoba europea– on va obtenir acords de suport logístic del FPÖ austríac del difunt Jorg Haider. En concret, per a tasques de propaganda, màrqueting i organització electoral. En declaracions a TV3, Anglada ha reconegut també el suport de la Lliga Nord italiana i del Front National francès. Precisament amb aquesta última formació té prevista una futura reunió a Lió. En ella negociarà amb el seu vicepresident, Bruno Gollinisch, la presència de Jean-Marie Le Pen en el tancament de la campanya catalana. En el front financer, Anglada ha contactat ja amb el multimilionari i ultra suec Patrick Brinkmann, per a sol·licitar-li una donació econòmica que financi la campanya.

En totes aquestes reunions d'àmbit electoral és clau la presència d'Enric Ravello, responsable de relacions internacionals de PxC que prové de la històrica organització neonazi CEDADE, dissolta el 1993. Els màxims impulsors de PxC són la tríade formada per Anglada (Vic, Barcelona), August Armengol (El Vendrell, Tarragona) i Mateu Figuerola (Cervera, Lleida). En el seu congrés fundacional, de l’any 2002, van rebre l’apadrinament dels històrics ultradretans Alberto Royuela (ex membre de la Guàrdia de Franco) i Esteban Gómez Rovira, l'advocat espanyolista icona del rebuig a la normalització del català.

L’any 2003 van obtenir sis regidors (a Vic, Manlleu, Cervera i El Vendrell) i 5.000 vots. L’any 2007, PxC va triplicar vots i resultats; es va convertir, amb un 18,5%, en la segona força política de Vic. Van obtenir un total de 17 regidors en 12 municipis (entre ells, capitals comarcals com Olot o Manresa) i tres consellers comarcals després d'aconseguir 12.400 vots. localitats on PxC va obtenir els seus 17 regidors són: Vic 4, El Vendrell 4, Cervera 2, Manlleu 2, Olot 1, Manresa 1, Tàrrega 1, Sant Martí de Riucorb 1, Roda de Ter 1.

Encara que els tres impulsors de PxC tenen trajectòries similars, destaca la de Josep Anglada, un veterà de l'extrema dreta. Anglada va iniciar els seus passos en la Fuerza Nueva de Blas Piñar el 1979. Va reaparèixer en les llistes d'Aliança Popular (AP, antecessora del PP) de Fraga Iribarne el 1987, però es va reenganxar al projecte de Blas Piñar el 1992. Posteriorment va participar en els deliris polítics de Ruiz Mateos encara que va retornar al PP a la fi dels ‘90. Habitual de les concentracions ultres del 12 d'octubre i organitzador de viatges anuals al Valle de los Caidos, el 2000 va fundar Plataforma Vigatana, embrió de PxC. Aquest partit es va estrenar políticament en la localitat barcelonina de Premià de Mar, amb atacs contra la construcció d'una mesquita i la denúncia d'una suposada ocupació i invasió de l'islam a Catalunya.

Per la seva banda, Armengol, vicepresident de PxC, va iniciar la seva marxa política en les files del PP i en 2002 es va presentar per Tarragona, en les llistes electorals del GIL. Quant a Mateu Figuerola, va romandre en AP entre 1979 i 1997, ja com PP. Poc després va ingressar en la UDC de Duran Lleida, fins que va abandonar la formació el 2002. En 2003 va ser detingut, jutjat i condemnat per intentar cremar la mesquita de Cervera. La pena es va reduir a 25 euros de multa. L’any 2007, Figuerola va protagonitzar l'escisió del sector lleidatà de PxC, que va donar motiu a la formació del Partit per Catalunya (PxCat), que també concorrerà a les eleccions en coalició amb el Moviment Social Republicà (MSR).

Anglada, franquista confés

Ambiciós, autoritari i calculador, el ex comercial de perfums Anglada va ser captat amb una càmera oculta de Canal 9 el 2003. En el vídeo, reconeixia sense embuts que duia “el franquisme en el cor” i que el seu distanciament de l'extrema dreta convencional era una aposta tàctica (“amb mi l'extrema dreta aixecarà el”cap ). Simptomàtiques són també les declaracions del ex primer secretari general de PxC, el funcionari de presons Jaume Ferrarons, que en els anys 80 va fundar l'entitat filonacionalsocialista ENSPO. Va abandonar PxC al denunciar que estava controlada des de l'ombra “per l'extrema dreta més rància i reaccionària” i va divulgar els contactes de PxC amb Democràcia Nacional i Espanya 2000. A més, va afirmar que Anglada li va sol·licitar contactar amb Ernesto Milà –històric ideòleg de l'extrema dreta i de la violència feixista– perquè elaborés les “línies mestres de la formació”.
Anglada té diversos fronts judicials oberts. El 2002 es va presentar una querella col·lectiva que sol·licitava la il·legalització de la seva plataforma per impulsar la xenofòbia, que va ser arxivada.

Més tard, l'intent de traslladar l'experiència de PxC a la resta de l'Estat va acabar amb un sonat fracàs i una condemna a abonar 52.000 euros per acomiadament improcedent a tres administratius de la seva seu madrilenya. A la tardor, va ser condemnat a pagar 3.000 euros per agredir a un menor davant la seu de PxC a Vic. Finalment, el 19 de març va comparèixer davant l'Audiència Provincial de Barcelona acusat d'un delicte de promoció de l'odi racial per un pamflet distribuït a Vic en les últimes eleccions municipals. Anglada s'enfronta a una possible pena de fins a tres anys de presó i inhabilitació per al sufragi actiu.

Implantació municipal

Al març, en un ple a Vic, Anglada va afirmar a micro obert: “Els musulmans són els meus enemics”. Per a l'historiador Xavier Casals, expert en extrema dreta, Anglada ha protagonitzat amb un discurs simple — ordre públic i rebuig a la immigració— l'única implantació municipal consolidada d'extrema dreta, com el Front Nacional francès. Encara que es presenta a les autonòmiques, on la seva gran aportació serà possiblement endurir el discurs de la dreta catalana i espanyola sobre la immigració, l'aposta real seran les eleccions municipals de 2011, servint les eleccions autonòmiques com una “precampanya” de projecció de la PxC que serveixi per millorar els seus resultats en les eleccions locals de l'any 2011. En les últimes eleccions, la formació catalana va obtenir el seu major èxit a Vic, a l'assolir ser la segona força política.

La xenofòbia, una qüestió transversal

A pesar dels intents per modernitzar la imatge de PxC, està plena de militants ultres i neonazis de trajectòria dilatada. El delegat de la formació a Badalona és Carlos Francisoud, fundador del grup terrorista Milícia Catalana i condemnat per la col·locació de bombes contra la clínica Dexeus, durant una campanya de violència antiavortista. Francisoud va fundar després el Moviment Patriótic Català (MPC), de tendència ultracatòlica, que els seus ex militants són els responsables avui del servei d'ordre i protecció d’Anglada. Un perfil similar té el regidor per Manresa Albert Pericas Riu, alies ‘Animal’, un antic skin que va participar en pallisses en els ‘90. El número tres per Manresa, Aaron Argudo, va ser candidat de la llista d'extrema dreta Españoles Bajo el Separatismo en les eleccions de 2006. Així mateix, un dels exregidors per Manlleu, Juan Gómez, militava abans en el neonazi Estado Nacional Europeo (ENA) i era responsable de les seves joventuts. ENA va ser fundat per l'històric franquista Luis García, alies ‘Mataestudiantes’ durant la transició. La formació va ser intervinguda pels Mossos el 2006 i el fiscal va sol·licitar la seva il·legalització. Però la militància de PxC sosté que el seu miler d'afiliats prové d'orígens diversos. L'actual responsable a Manlleu és un sindicalista de CC OO. En el Vendrell s'han afiliat tant ex militants del PP com del PSC. En la comarca del Garraf, l’ex militant d’ERC Pere Parareda i la ex membre d'UGT Paqui Esquibel han ingressat a les seves files. A Terrassa, han fitxat a la històrica de CiU Maite Ruich. Tots units per un discurs sobre ordre públic, xenofòbia focalitzada en l'islam i l'odi a la immigració, sobretot àrab i marroquina.

* Article extret del núm. 124 de la revista Diagonal

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció