CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Un Govern amb els lobbies dintre. Rajoy inclou en el seu Executiu a representants d’importants grups de pressió

Dijous, 29 desembre, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El sector financer obre una via directa amb el Gabinet del PP.


PERE RUSIÑOL. PUBLICO - BARCELONA 26/12/2011

Mariano Rajoy i el seu equip van burxar durant anys al Govern socialista per no haver previst la crisi. Però el seu flamant ministre d'Economia, Luis de Guindos, mai va veure venir la fallida del seu propi banc. El 10 de juliol de 2008, en la seva intervenció anual en l'Escola d'Estiu de FAES, el think tank del PP, De Guindos va explicar que el principal problema que afrontava l'economia mundial era la "tensió inflacionista" i va advertir del risc d'una "suau recessió".

Tot just dos mesos després, Lehman Brothers, el banc d'inversió nord-americana del que De Guindos era executiu president per a Espanya i Portugal i membre del seu consell a Europa quedava reduït a runes i la seva fallida arrossegava l'economia mundial a una crisi de la qual encara no ha sortit.

De Guindos dirigeix ara l'economia espanyola. I defensa exactament les mateixes receptes que durant els mesos previs a la caiguda de Lehman Brothers repetia amb profusió en les seves múltiples conferències com alt executiu del banc d'inversió. Els problemes de la seva entitat anaven a arrossegar a tots, però els problemes, segons l'avui ministre, estaven fora: sobretot, en el mercat laboral, en les pensions públiques i en els salaris dels treballadors.

Ara la seva agenda sí inclou una quarta bandera urgent: la reestructuració del sector bancari, el mateix del que procedeix a Lehman Brothers (2006-2008) i fins a dijous passat en el consell del Banc Mare Nostrum, que de seguida va considerar un "gran encert" el seu nomenament, la dirigirà ell mateix, ara des de l'altre costat.

"El nou d'aquesta crisi és que el poder financer, que és el que l'ha causat, ha pres directament les regnes dels governs i aquest fenomen arriba ara a Espanya", sosté Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona. En 16 dels 27 països de la Unió Europea, exdirectius del sector bancari ocupen llocs clau de la política econòmica.

"La novetat d'aquest Govern és que els lobbies ja no pressionen des de fora, sinó que han pres el control directe des de dintre mateix de l'Executiu, amb un paper molt destacat del lobby financer, l'armamentístic i l'agrícola", li secunda Alejandro Inurrieta, professor de l'Institut d'Estudis Borsaris.

La última operació

Entre la conferència citada, a la FAES, de juliol de 2008, i la fallida de Lehman Brothers, al setembre del mateix any, el banc de De Guindos encara va tenir temps de portar a terme una suculenta operació a Espanya: la coordinació de la sortida a Borsa de les quotes participatives de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM). Malgrat la mala salut financera que ja llavors arrossegava l'entitat avui intervinguda, considerada pel Banc d'Espanya "el pitjor del pitjor", Lehman Brothers va assolir que el 23 de juliol de 2008 les quotes comencessin a cotitzar a gairebé sis euros. Més del 60% van ser adquirides per petits estalviadors. El seu valor, avui, és zero. I s'han convertit en una patata calenta per a les noves autoritats econòmiques.

No és l'únic capítol espanyol de l'espectre Lehman que perseguirà al ministre. Un altre: el dels ciutadans atrapats pels bons del banc que es van sentir estafats i van acudir als jutjats. La CAM era precisament una de les entitats que més treballava amb l'entitat de De Guindos. El 2007, va col·locar a una jubilada bons del banc nord-americà per valor de 134.000 euros, venuts com ultraassegurances i aliens a EEUU al tenir garantia europea pròpia, suposadament a Holanda.

De Guindos era llavors membre del consell europeu del banc. Després de la fallida, ningú va respondre i ella va acudir al jutge: finalment, el mes passat el tribunal va fallar al seu favor i ara la CAM haurà de retornar-li la inversió. "Encara no puc creure'm que el ministre que dirigirà l'economia espanyola sigui precisament el responsable a Espanya d'aquests bons", explica Jaime Navarro, l'advocat que va dur el cas.

Rivalitat en el Gabinet

El rival econòmic de De Guindos en el nou Gabinet és Cristóbal Montoro, al que Rajoy ha situat al capdavant d'Hisenda, Ministeri que ja va dirigir amb José María Aznar. A ell correspondrà quadrar els comptes i, per tant, tractar d'augmentar els ingressos de l'Estat: just l'objectiu contrari al que persegueix la consultoria que el ministre va fundar després del seu anterior pas pel govern, avui anomenada Equipo Económico, que oferix assessorarament fiscal a les empreses per a reduir legalment els pagaments a Hisenda.

Equipo Económico, que fins a 2008 es deia Montoro y Asociados, inclou en el seu equip a Ricardo Montoro, germà del ministre i exdirector del CIS; Salvador Ruiz Gallud, exdirector de l'Agència Tributària; i Ricardo Martínez Rico, exsecretari d'Estat de Pressupostos.

Aquest tipus de despatxos són molt reservats a l'hora de divulgar els seus serveis, però la investigació del cas Gürtel ha aportat pistes sobre una operació concreta, facturada just després que Montoro deixés la firma. L'encàrrec procedia de Everland, firma investigada en el sumari, propietat de l'esposa de Jesús Merino, ex portaveu adjunt del PP en el Congrés.

"Aprofitament fiscal"

Per aquest treball, Equipo Económico va emetre una factura al juliol de 2008 de 116.000 euros. Després de l'esclat del cas Gürtel, el jutge es va dirigir a l'empresa per a conèixer l'operació: "Els serveis prestats van consistir en l'assessorament econòmic i fiscal d'una operació d'adquisició empresarial, arribant, entre altres, a qüestions relatives a la compensació de bases imposables d'exercicis anteriors, deduccions fiscals pendents d'aplicació, despeses no deduïbles per diversos conceptes, així com fons de comerç derivats de l'operació i el seu aprofitament fiscal", va contestar la Direcció de Equipo Económico.

Diversos experts tributaris consultats estimen que la factura d'aquest tipus de serveis oscil·la entre el 5% i el 15% del guany fiscal que obté el client. Per tant, el fisc devia deixar d'ingressar un mínim de 700.000 euros gràcies a l'assessorament.

Per aquelles dates, Pedro Morenés, home molt pròxim a la Zarzuela que Rajoy ha nomenat ministre de Defensa, era conseller de Instalaza, principal fabricador espanyol de bombes de raïm. I just al juliol de 2008, el Govern de Zapatero va aprovar una moratòria en la producció d'aquestes armes tan nocives.

Segons va denunciar amb proves Human Rights Watch, algunes de les bombes produïdes per Instalaza amb Morenés en el seu consell van ser utilitzades per Muamar Gadafi en la recent guerra que la OTAN, amb la participació d'unitats espanyoles, va contribuir a decantar a favor dels rebels. Però el problema que pot afrontar Morenés amb la seva arribada a Defensa no és només d'ordre moral, sinó molt pràctic i immediat: Instalaza, en el consell del qual es va asseure el ministre fins a setembre segons el Registre Mercantil, reclama des de maig al Govern per la via judicial 40 milions d'euros d'indemnització pels suposats danys causats amb la moratòria.

Complex militar-industrial

"No té precedents que un representant destacat del complex militar-industrial assumeixi directament el Ministeri de Defensa i Morenés, sens dubte, ho és", opina Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs, entitat pacifista especialitzada en el comerç d'armes.

La seva vinculació a la indústria que depèn dels contractes de Defensa, un dels Ministeris més amenaçats per les retallades, va molt més allà de Instalaza: Morenés, secretari d'Estat de Defensa i de Seguretat amb Aznar, torna al Ministeri des de la presidència de Segur Ibérica, empresa a la qual Defensa encarrega tasques de seguretat privada als vaixells tonyinaires que pesquen en l'Índic. I fins a ara s'asseia en els consells, entre altres, de MBDA, el gran fabricant mundial de míssils que segons el Centre Delàs també va tenir a Gadafi entri els seus clients; Kuitver, consultoria de I+D especialitzada en seguretat i defensa; Aritex Cading, que inclou serveis de disseny militar industrial; Gamo Outdoor, gran fabricant nord-americà de rifles i pistoles, i I-Sec Iberia, consultoria per a assumptes de seguretat.

Fons de la PAC

Si els pacifistes estan en alerta màxima, els ecologistes també, després del nomenament de Miguel Àries Cañete com a ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient. Ja durant la seva etapa de ministre d'Agricultura amb Aznar, Àries Cañete va ser objecte de polèmica perquè la seva esposa, Micaela Domecq, i la seva família gestionaven empreses perceptores de fons procedents de la Política Agrària Comuna. Avui segueixen al capdavant de firmes d'explotació agrària.

Però ara Àries Cañete dirigirà també Medi ambient, malgrat destacar al capdavant de quatre dels lobbies més enfrontats als ecologistes: el protransvasaments, el 2000 el ministre va prometre als regants que el transvasament de l'Ebre es faria "per collons"; el petrolier, on suma 326.000 euros en participacions del sector; el de l'automòbil, on posseeix sis cotxes i una moto, i presideix la Fundació del RACE, la finalitat de la qual és fomentar l'ús de l'automòbil; i el del maó, on coincidia amb Ignacio López del Hierro, marit de la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, en el consell de Bami Newco, l'empresa que va refundar Joaquín Rivero, un dels reis caiguts del sector, després de la seva defenestració de Metrovacesa i Gecina.

Els lobbies tenen altres terminals en el nou Govern: el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, suma ja dècades de vinculació al Grupo Prisa, propietària de la principal editora de llibres de text, i va ser assessor de la presidència del BBVA; el titular d'Interior, Jorge Fernández Díaz, és molt pròxim al Opus Dei, i la CEOE no només rema en la mateixa direcció que Luis de Guindos sinó que el cap de l'Oficina Econòmica del president, Álvaro Nadal, és germà d'un sotssecretari de la patronal, amb qui comparteix credo liberal.

El 2008, Luis de Guindos potser no tenia elements per a saber que el seu propi banc estava a un pas de la fallida. Però ningú podrà acusar a Rajoy de no haver donat pistes sobre la política del seu Govern des del primer dia.

* Article extret del diari Público


Ministres presoners de les seves paraules

El recorregut dels membres del Govern explica d'on vénen i a on poden arribar

PÚBLICO - MADRID 26/12/2011

"Comptaré amb els millors". L'evasiva, pronunciada pel PP fins a deixar-la sense efecte abans que fora anunciada la composició del Govern, era també un desig. Sent o no els millors, els 13 noms del primer Govern de Rajoy sí acrediten un recorregut que permet aplicar-los la prova del cotó evangèlica: "Pels seus fets els coneixereu".

Cap és nou i tots són presoners de si mateixos. En el seu equipatge hi ha paraules que diuen d'on vénen i a on poden arribar. Soraya Sáenz de Santamaría és una excepció a la seva manera, a l'encartronar el seu discurs fins a l'argumentari evitant derrapatges. Si té opinions, no les ensenya. El seu diccionari és el PP.

García-Margallo, ministre d'Exteriors, o la responsable d'Ocupació, Fátima Báñez, se situen en aquest mateix perfil desapassionat i tebi, gairebé una trinxera. En l'extrem oposat, amb aires de vers solt "rebel", ha dit de si mateix, està el titular de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. La seva defensa simple acatament de la llei de la igualtat de drets per als homosexuals li fa un ministre aliè només en les formes a la mètrica de Rajoy.

Quan la crisi no anava a arribar

La crisi passa factura. També al nou Govern. "No hi ha bombolla immobiliària", va defensar el 2003 el ministre d'Economia, Luis de Guindos. "Tenim un sistema financer molt solvent, que farà que la crisi no tingui impacte en la nostra economia", va pronosticar el 2007 Miguel Àries Cañete, titular d'Agricultura. Un polític diàfan, el mateix al defensar als "cambrers meravellosos" que li servien pa amb "manteca colorá" que per a oposar-se al matrimoni gai, defensar l'energia nuclear o rebutjar impostos per a la banca.

Cristóbal Montoro, responsable d'Hisenda, era un declarat defensor de la febre immobiliària perquè programava "un increment de l'estalvi, i això és molt bo". Eren altres temps, quan va lloar "el comportament de la construcció, que exerceix de motor econòmic".

Hi ha més pistes. El ministre d'Indústria, José Manuel Soria, aplaudeix fervorós l'energia nuclear, i el de Defensa, Pedro Morenés, lligat a la indústria bèl·lica, demanava a l'Estat una despesa que era el seu benefici: "Ens hauria de fer vergonya ser el país aliat que menys gasta en Defensa", es va queixar el 2007. Amb la mateixa cotilla liberal, José Ignacio Wert, titular d'Educació, ha abraçat la poda de professors en l'ensenyament públic promoguda per Esperanza Aguirre.

Patrimonialitzar conceptes com vida o família és un tic que es repeteix en el nou Govern. Ana Mato, ministra de Sanitat, va afirmar que l'última reforma de la Llei de l'Avortament és "una barbaritat" enfront d'aquest "drama". A Interior, Jorge Fernández Díaz és rabiosament contrari a aquest dret i al matrimoni homosexual. La seva regulació "ofèn a qualsevol amb un mínim de consciència sobre la dignitat del ser humà i la família". La ministra de Foment, Ana Pastor, també ha definit a la família com "peça fonamental de la societat.

* Article extret del diari Público

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció