Un jutge de Madrid planteja qüestió d’inconstitucionalitat sobre la reforma laboral

El jutge José Ángel Folguera Crespo, adscrit al Jutjat social nº 30 de Madrid, ha elevat qüestió d'inconstitucionalitat sobre la reforma laboral aprovada pel govern del PP arran del cas de tres treballadors que van ser acomiadats de la seva empresa per causes disciplinàries i que van recórrer als tribunals per entendre que els seus acomiadaments eren improcedents.

El jutge també argumenta la seva qüestió d'inconstitucionalitat en la possible vulneració de la tutela judicial del treballador enfront de l'acomiadament (article 24 de la Carta Magna), del dret a la igualtat (article 14) i del dret constitucional a l'assistència i prestacions socials, especialment en atur (article 41).

Els dubtes del jutge sobre la constitucionalitat d'aquesta norma sorgeixen, sobretot, arran de la nova regulació que dóna la reforma als salaris de tramitació (aquells deixats de percebre des de l'acomiadament fins a la sentència judicial), que només són abonables en els casos en els quals, després de declarar-se improcedent l'acomiadament, l'empresari opta per readmetre al treballador. Si, per contra, opta per indemnitzar-lo en lloc de readmetre'l, el treballador no té dret a percebre els salaris de tramitació, però, si ha acumulat drets suficients, podrà accedir a les prestacions per atur, "sense responsabilitat cap empresarial" sobre el període transcorregut des de l'acomiadament fins a l'emissió de la sentència judicial.

Abans de la reforma laboral, quan un acomiadament era declarat improcedent, l'empresari podia triar entre readmetre al treballador o indemnitzar-li i en ambdós casos es tenia dret a cobrar els cridats salaris de tramitació. Amb la reforma, l'abonament dels salaris de tramitació només és possible en les dues opcions anteriors si l'acomiadat és un representant dels treballadors.

ELS EMPRESARIS S'ESTALVIEN DINERS A COSTA DE L'INEM.

El jutge al·lega també que encara que el treballador acomiadat tingués dret a cobrar l'atur (cas de dos dels tres demandants abans esmentats), la protecció que rep el treballador en substitució dels salaris perduts "no només no és homogènia", sinó que a més és "manifestament inferior", doncs la quantia de les prestacions per atur es determina en funció de percentatges sobre la base reguladora prèvia, sense compensar "en la seva integritat" el salari deixat de percebre.

Folguera entén a més que es "minva irremissiblement" la durada de les prestacions per atur a percebre pel treballador, doncs aquesta depèn dels períodes cotitzats prèviament. Així, durant el temps que duri el procés judicial es va consumint la prestació, sense que aquesta pugui recuperar-se amb els salaris de tramitació. D'aquesta manera, el jutge denuncia que són els treballadors els que assumeixen el període d'espera del procés judicial a càrrec de les seves prestacions per atur, mentre que l'empresari queda eximit de costos.

Així mateix, entén que amb això es remet també definitivament al treballador a l'atur, "l'import del qual s'estalvia llisa i planament l'empresari", "que no ha de retornar" al Servei Públic d'Ocupació (antic Inem), encarregat de gestionar les prestacions, l'import del que ha estat abonat als treballadors. "Això constitueix no només un evident estímul contrari a la recuperació de l'ocupació i favorable a la generació d'atur, sinó que es veuen minoritzats essencialment els drets constitucionals dels treballadors a la protecció enfront de l'atur", exposa Folguera que, d'aquesta manera, justifica la seva visió que la reforma podria vulnerar el dret constitucional a l'assistència i prestacions socials.

El jutge defensa que davant el procés de precarització "de molt diverses condicions laborals i d'afavoriment de la flexibilitat i de les facultats empresarials" resulta "més important la protecció davant l'acomiadament".

* Notícia extreta del Rojo y Negro digital http://rojoynegro.info/un-juez-madrid-plantea-cuestion-inconstitucionalidad-sobre-la-reforma-laboral#.T5LeFpv1WEQ.facebook