CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Un llibre sobre els bombardejos italians al Baix Aragó el març de 1938

Dimarts, 2 juliol, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Los bombardeos olvidados.
Marzo 1938, bombardeos italianos en el Bajo Aragón

Editat el mes de juliol de 2011 per l'Ajuntament d'Alcorisa (Teruel), els autors del llibre són David Alloza, Roberto Alquézar i Natanael Falo.

Els bombardejos de l'aviació legionària del 3 al 17 de març de 1938 (caiguda de Casp) assolaren el Baix Aragó, i van quedar oblidats en la historiografia fins que l'any 2003 es va publicar el llibre Alcañiz 1938, el bombardeo olvidado de J.M. Maldonado. Fins aquest moment l'existència dels bombardejos només es conservava en la memòria de les víctimes. El negacionisme del franquisme i la desinformació practicada pel govern de la República, com a estratègia per no desmoralitzar els combatents d'altres fronts i la rereguarda, va provocar que es generés un buit sobre aquest tema. L'ofensiva d'Aragó durà deu dies, el front republicà es va col·lapsar i desintegrar (i no només per factors militars). Aquests fets van ser notícia de premsa uns dies comptats i després no se'n tornà a parlar de manera pública fins a l'aparició de l'estudi de Maldonado.

El 3 de març van començar els bombardejos sobre Alcanyís de manera imprevista. Aquesta població és la capital del Baix Aragó, la segona ciutat de la província i un nus important de comunicacions. Els morts se xifren en centenars. En els altres pobles, una vegada passat l'efecte sorpresa, el nombre de víctimes no a ser tan elevat. Ara bé, es desconeixen les xifres reals de morts i ferits perquè el nombre de pobladors de la zona era molt fluctuant: hi havia un gran nombre de refugiats i evacuacions massives davant l'avenç de l'enemic. Els qui van optar per quedar-se van habilitar refugis.

Maldonado va parlar amb els historiadors locals Roberto Alquézar i David Alloza per informar-los de les fotografies sobre els bombardejos d'Alcorisa i d'altres pobles de la comarca, i aquest va ser l'inici d'aquest llibre-catàleg. Natanael Falo va visitar l'arxiu de l'aviació italiana a Roma i va reconstruir seqüències fotogràfiques dels bombardejos, va fer un tractament digitalitzat d'aquestes seqüències i va obtenir imatges panoràmiques i de qualitat.

Les fotografies s'han pogut ampliar i han constituït una exposició itinerant que, juntament amb els testimonis de més de cent persones entrevistades, permeten recuperar el fets i el seu impacte. També s'ha recollit una fotografia de J.M. de Campúa i els comentaris de Luis de Armiñán, periodista i fotògraf que acompanyava les tropes feixistes. En les cròniques que envia al Heraldo de Aragón, una setmana després dels successos, compara l'estat dels pobles bombardejats amb el de Guernika després de l'acció de la legió Cóndor, que també va tenir el suport de l'aviació italiana. La majoria de les cases estaven fetes de materials humils: adob, canyís, guix i bigues de fusta...

La zona del Baix Aragó estava constituïda per una societat rural, de terres poc fèrtils i misèria generalitzada, amb un gran contrast entre pobres i rics. Predominava la petita propietat que obligava els camperols a la venda de la seva força de treball a temps parcial en el mercat local i comarcal. Necessitaven el mitjà i el gran propietari per poder subsistir.

Com els llauradors de Galícia o de Navarra, en aquest camperol conviuen dues tendències: per una banda la consciència de camperol i propietari, mentalitat que reforça l'ordre establert i, per l'altra banda, la mentalitat de proletari, que no pot sobreviure sense el treball en la mitjana o gran propietat, i que genera rebel·lia política i cultural. A la comarca del Baix Aragó la pagesia s'inclina majoritàriament per la segona opció (en contraposició al conservadorisme dels petits propietaris de Galícia i Navarra que, quan esclata la guerra, s'enrolen en gran nombre a la Legión). S'insereixen en la dinàmica històrica de les masses del moment; així, al desembre de 1933, molts camperols seguiran la consigna de la CNT de Saragossa i davant el triomf electoral de les dretes protagonitzaran una insurrecció llibertària. Les col·lectivitzacions seran la màxima expressió de les idees igualitàries i emancipadores d'aquesta pagesia.

La victòria del feixisme va suposar una repressió cruel (en alguns pobles va haver-hi d'intervenir l'autoritat provincial a causa de les violacions i les execucions massives que es van practicar). També va provocar un fort daltabaix demogràfic, econòmic i l'aparició del maquis, que perdurarà fins al 1952. Si visiteu aquests pobles de la província de Terol comprovareu que la memòria dels vencedors està escampada arreu, gairebé intacta. Al cementiri del poble de Valdealgorfa podeu contemplar el monolit aixecat en memòria dels ‘valerosos aviadors legionaris’, que impunement van sembrar el terror i la destrucció a tota la zona.

Cal reivindicar la feina de la gent que treballa en la recuperació de la memòria històrica més enllà de la historiografia acadèmica, individus que escampats per tot el territori investiguen, fan possibles retrobaments de persones i familiars amb el seu passat, organitzen actes de commemoració i record, etc. Gent que, en molts casos, esdevenen un motor de la recuperació de la memòria històrica i un element clau de pressió sobre les institucions encarregades d'aquestes qüestions.

Amb motiu del 75è aniversari dels fets, el passat 19 d'abril es va fer a Alcorisa una taula rodona amb la participació de Rolando del Guerra, de l'Associació AltraMemòria, Dimas Vaquero, expert en la intervenció dels feixistes italians a Aragó, i testimonis dels fets.

Si voleu aconseguir el llibre us podeu dirigir a la llibreria Cazarabet. Adreça electrònica: libreria@cazarabet.com

* Un article de Pasqual Aguilar i Rolando del Guerra publicat al núm. 151 de la revista Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció