Una marxa de la PDF exigeix la creació d’una xarxa de rodalies pel Camp de Tarragona
POBLEVIU 06/07/2009
Ahir diumenge 5 de juliol al matí, un centenar de persones convocades per la Plataforma en Defensa del Ferrocarril del Camp, van participar en una marxa reivindicativa que tingué per lloc de sortida i d'arribada l'estació del TAV al Camp. D'aquesta manera simbòlica, la Plataforma denuncià que la màxima inversió en transport a les nostres comarques ha estat durant anys la construcció d'aquesta línia d'alta velocitat i una estació que està ubicada al "mig del no res", i que per la seva naturalesa, no resol en cap cas els problemes de mobilitat intern de la vegueria. La caminada es realitzà per exigir la necessitat de construir una xarxa de rodalies ferroviàries a les comarques del Camp per solucionar els problemes de mobilitat entre les diferents comarques. La recuperació de la via Reus-Roda, l'augment de serveis i personal ferroviari, la connexió del Camp amb Ponent, Barcelona i València... foren algunes de les propostes que la Plataforma reclama.
A continuació us reproduïm un article on la Plataforma analitza l'actual situació del sistema ferroviari i ofereix una serie de propostes per millorar la xarxa actual.
Per un by-pass eficaç, eficient, solidari i sostenible
És de sentit comú que les alternatives per a l’articulació del sistema ferroviari hagin de ser concebudes tenint sempre presents els criteris d’eficiència i eficàcia en la satisfacció de les necessitats de transport. És en aquest sentit que cal atendre al cost d’oportunitat de les diverses opcions, amb l’objectiu de garantir la màxima rendibilitat de les inversions i evitar el malbaratament innecessari dels recursos.
En primer lloc, sembla clar que la satisfacció de les necessitats de mobilitat interurbana no podrà trobar solucions eficaces i eficients si principalment atén a reivindicacions de caràcter local, articulades com a propostes de caràcter parcial. El sistema ferroviari ha de ser concebut com a tal sistema i, per tant, com un instrument per a la satisfacció de les necessitats generals de transport i per a l’articulació de la mobilitat al conjunt territori. Si la importància econòmica i social relativa d’uns i altres nuclis poblacionals no hauria de ser sempre l’únic criteri a tenir en compte a l’hora de prendre decisions relatives a la ubicació de les infraestructures, això es fa encara més evident quan del què parlem és de mobilitat. Per la seva pròpia naturalesa, la planificació de la mobilitat interurbana –de la qual depèn en gran mesura el desenvolupament social i econòmic- ha de ser sempre concebuda des de la idea de sistema. Les grans ciutats –i això es fa particularment evident en el cas de Reus i Tarragona- necessiten aprofitar la sinèrgia resultant de xarxes articulades pensant en el conjunt del territori en el qual s’integren.
En segon lloc, les aspiracions al lideratge regional no haurien de comportar sempre un “estira i arronsa” pels recursos del territori, en competència i conflicte permanent amb altres nuclis poblacionals –i, per tant, amb altres ciutadans i ciutadanes- a partir de la posició relativa que els uns i els altres considerin que poden “merèixer”. Així, la legítima reivindicació del paper de capitalitat que pugui correspondre a la ciutat de Tarragona, dins la segona àrea metropolitana de Catalunya, pot explicitar-se solidàriament, des de l’aposta responsable per alternatives de caràcter global, susceptibles de contribuir a la integració del territori i la satisfacció de les necessitats de transport de la ciutadania del Camp de Tarragona considerada com a conjunt.
En tercer lloc, és ben sabut que els càlculs relatius als costos i beneficis de les inversions han d’incorporar sempre una adequada valoració de les externalitats negatives que, en el cas de les inversions ferroviàries, pressuposa atendre degudament a l’impacte ambiental que sempre té l’aposta per noves infrastructures. La proposta d’un ByPass ferroviari que pugui connectar Tarragona amb l’Alta Velocitat ha de ser considerada i avaluada dins del conjunt d’alternatives a l’abast, tenint en compte la realitat d’un territori ja de per si excessivament trinxat per tota mena d’infrastructures viàries (no només ferroviàries).
Així, si bé és cert que Tarragona va perdre el tren amb l’arribada de l’alta velocitat, és just i necessari reconèixer que altres ciutats –Reus, Valls- es van veure també privades de connexió. Des del 25 de novembre de 2008 –i dins d’una estratègia de potenciació de l’Estació del Camp- s’ha hagut de prescindir, a més, de la major part de les connexions amb el nord de la península, Madrid i bona part d’Andalusia. Aquestes pèrdues no tan sols ho són de les ciutats directament afectades, sinó que impacten de manera determinant sobre les oportunitats de desenvolupament social i econòmic del conjunt del Camp de Tarragona.
L’afectació que inicialment poden tenir aquestes pèrdues sobre les oportunitats per al desenvolupament regional, pot ser en gran mesura minimitzada amb l’aposta per una connexió ràpida i eficaç de l’Estació del Camp amb els nuclis de població més importants del territori. Des de la PDF.Camp defensem la implementació d’una xarxa de rodalies que aprofiti les infrastructures viàries existents, optimitzant el volum d’inversió necessari i minimitzant l’impacte ambiental. La reobertura de la línia Reus-Roda –prevista per al desviament de mercaderies perilloses- juga un paper clau. La seva reactivació per al transport de viatgers permetria, a més, connectar l’aeroport de Reus amb l’Estació del Camp i la vertebració del Baix Gaià. Aquesta proposta s’integra dins d’una alternativa global de la PDF.Camp que té un molt bon encaix dins dels actuals criteris de planificació.
Una segona proposta –no menys important i no menys compatible amb el conjunt de plans territorials i parcials- consisteix a col·locar un intercanviador d’eixos a l’Arboç, per on transcorren en paral·lel les vies convencionals i les d’alta velocitat. Els combois podrien resseguir l’actual línia convencional sense detenir-se. Arribats a la ciutat, podrien continuar cap a Lleida –en connexió amb l’alta velocitat del Corredor del Mediterrani- cap a Tortosa-València o bé cap a Ribera d’Ebre per la línia convencional de Móra-Saragossa. Això suposaria, una recuperació de les connexions de Llarga Distància que Tarragona i altres ciutats han anat perdent als darrers anys, també un apropament de l’alta velocitat al conjunt del territori. Així, els trens Regionals d’Alta Velocitat podrien preveure aturades a El Vendrell, Sant Vicenç/Coma-ruga, Torredembarra, Altafulla, Vila-Seca i Reus. S’estalviaria més d’un terç del temps actual de viatge entre Barcelona i Tarragona, facilitant una retrobada de Tarragona amb el tren i consolidant un lideratge regional sobre la base de la solidaritat amb el conjunt del territori.
Entenem que aquestes propostes presenten avantatges clars en termes d’eficiència en la despesa i minimització de les externalitats ambientals, però també atenent a l’eficàcia en la satisfacció de necessitats metropolitanes de transport. Paradoxalment, es tracta de propostes que han guanyat força amb la presentació d’alternatives localistes, parcials i molt més costoses en termes econòmics i ambientals. Des de la PDF.Camp volem participar d’un debat públic rigorós en defensa del màxim aprofitament de les infraestructures existents i planificades, en benefici del medi ambient i en resposta a les necessitats del conjunt del territori.
Noticia extreta del web de Pobleviu:
www.pobleviu.cat/index.php?id_categoria=12&madre=7&id_noticia=1307
Tarragona: Caminada en defensa d'un ferrocarril públic i social
El diumenge 5 de juliol, unes 60 persones de la Plataforma en Defensa del Ferrocarril del Camp, on participen diverses organitzacions i col·lectius, entre ells la CGT, van recórrer durant diversos quilòmetres l'antiga línia de ferrocarril que enllaçava les poblacions interiors de les comarques del Camp de Tarragona. D'aquesta manera es reivindica la seva recuperació com part d'una proposta global d'una xarxa de rodalia que enllaçaria gran part de les poblacions de les comarques de Tarragona.
La proposta inclou la utilització d'aquestes possibles línies també per a la circulació de mercaderies del port i els polígons industrials de la zona, estalviant més de dues hores la seva arribada a Barcelona i a la frontera francesa.
Des de CGT es critica a governs i institucions locals per la seva aposta constant cap a les grans infraestructures faraòniques ferroviàries i aereoportuàries que s'estan planificant per a la zona i que només beneficiarien, a pesar d'estar finançats amb els diners del contribuent, a una part ínfima i elitista de la població, i que tampoc donarà resposta als problemes crònics de mobilitat i temps de trajecte exasperants de la gran majoria d'usuàries i usuaris del transports públic.
Sense deixar en cap moment l'ambient lúdic i fraternal durant les hores de marxa, al llarg del recorregut es va fer evident la hipocresia política i institucional, ja que tot el temps es caminava paral·lel al traçat de l'AVE que ha aprofitat, i fins i tot desmantellat, la línia ja traçada per aquest antic trajecte.
Aquest acte ve emmarcat per una campanya més àmplia de CGT en les comarques de Tarragona, en defensa d'un ferrocarril públic i social, i en contra dels constants tancaments d'estacions que es vénen produint en la zona, basats en criteris purament econòmics, però que va deixant cada vegada més pobles i petites ciutats sense un mitjà de transport que hauria de ser fonamental a l'hora de planificar una societat més sostenible.
SFF-CGT Tarragona
Defensors del ferrocarril públic proposen dues xarxes circulars
Una de les propostes reincorpora el trànsit de passatgers al traçat Reus-Roda
06/07/09 EL PUNT - Tarragona / La Secuita - Josep Medina
La Plataforma de Defensa del Ferrocarril Públic i de Qualitat al Camp de Tarragona (PDF.Camp) va organitzar ahir un acte reivindicatiu, en el qual van participar una cinquantena de persones, per reclamar la reobertura per a passatgers de l'antic traçat de la via Reus-Roda, tancada fa 28 anys. La plataforma reclama la connexió del Baix Gaià i el Vendrell, amb Reus, l'aeroport i l'estació del TAV, i proposa dues xarxes circulars de rodalies que vertebrin les comarques del Camp.
Mentre uns –alcaldes, presidents de cambres de comerç i Generalitat– debaten el futur de l'entramat ferroviari d'alta velocitat del Camp i de la mateixa estació del Camp; d'altres, com els defensors del ferrocarril públic, demanen la dignificació del tren convencional i la reobertura de vies ja existents, per les quals anys enrere ja hi circulaven els combois. Allunyant-se de la proposta del col·lectiu Mou-T per Tarragona, que consideren «centralista», la PDF.Camp proposa que l'antiga via Reus-Roda, que va quedar inactiva fa 28 anys i que ara està prevista per al desviament de mercaderies perilloses, es reactivi també per al transport de viatgers.
«Això permetria, a més, connectar Reus i l'aeroport amb l'estació del Camp i la vertebració del Baix Gaià», va dir el portaveu de la plataforma, Juan Ramón Ferrandis, que va afegir: «És l'única alternativa que, de moment, garanteix la majoria de les necessitats de mobilitat interurbana, tant les presents com també les futures. A més, és la que més profit podrà treure de les noves inversions i la que millor aprofitarà les infraestructures ja existents, sent a la vegada, la més ecològica.»
Dues línies circulars
Una de les línies de rodalies del Camp que planteja la PDF.Camp, la que anomenen Circular 1, seria la de més gran abast i connectaria poblacions com ara la Selva del Camp, Valls i Salomó, amb Sant Vicenç de Calders i els municipis de la costa, fins a Tarragona i Reus. En canvi, la segona (la Circular 2) permetria incorporar passatgers al recorregut Reus-Roda, que connectaria Reus i Sant Vicenç amb l'estació del TAV i l'aeroport de Reus, passant per poblacions com ara Constantí, el Catllar, la Pobla de Montornès, Roda de Berà i Torredembarra.
Aprofitant la reobertura d'aquesta línia, els de la plataforma proposen allunyar els trens de mercaderies dels nuclis urbans. Per això, demanen la implementació d'un bypass que vehiculi els combois amb matèries perilloses per l'entramat Reus-Roda i, a la vegada, proporcioni una sortida directa cap a la frontera francesa des del port de Tarragona, que reduiria en dues hores el temps de viatge dels trens que carreguen a Constantí.
Noticia extreta del diari El Punt:
