Una reforma laboral encoberta? Llei d’Estrangeria: l’avantprojecte de reforma avança en el marc restrictiu europeu
Els canvis en la Llei d'Estrangeria i els anuncis del Govern sobre contractació en origen confirmen un gir a la dreta en la política de fluxos migratoris. La reforma laboral haurà d'esperar. En aquests termes s'expressaven al març de 2007 els sindicats CC OO i UGT. “Abans cal canviar el model productiu”, exigien. El Periódico presentava el 25 de març un titular explícit: “El Govern vol negociar una nova reforma laboral aquest any”. Un dels aspectes que l'article plantejava com estratègics era la reducció de la temporalitat, una cosa que segueix en l'ideari dels estrategues del mercat de treball a Espanya. El 13 de gener, El País plantejava un reportatge titulat “Més flexibilitat laboral en temps de crisi?” en el qual es podia llegir la següent afirmació d'un professor de IESE Business School: “L'única manera d'acabar amb la temporalitat és crear una ocupació indefinida més barata, perquè els empresaris tenen pànic als treballadors de més de 10 o 15 anys d'antiguitat”.
L'Avantprojecte de Reforma de la Llei d'Estrangeria s'ha presentat amb discreció, aparentment sense relació amb la teoria que avui discuteix una nova regulació del mercat. Aparentment. En la pràctica, segons Gerardo Márquez, de la Coordinadora d'Immigrants de Màlaga, aquesta reforma “duu als treballadors a situacions de molta més precarietat”, amb ella el Govern busca que els immigrants paguin una crisi que no han generat. Per a Diego de las Barreras, advocat de l'Oficina de Drets Socials (ODS) del Centre Social Seco de Madrid, l'avantprojecte s'entén en un context laboral en el qual es fomenten tots els passos a favor de la major flexibilització de l'ocupació.
Contractes en origen
Al setembre de 2008 el ministre de Treball, Celestino Corbacho, va ser corregit públicament per la vicepresidenta Mª Teresa Fernández de la Vega. El ministre havia assegurat que s'anava a tancar l'aixeta de la contractació en origen. La interpretació de les paraules de Corbacho apuntaven en una direcció: en temps de crisi, els autòctons han de tenir prioritat per a optar a un treball. A pesar de l'esmena de De la Vega, les dades corroboren la previsió del ministre: al desembre de 2008 l'Estat va anunciar que es passaria de 15.731 ofertes de contractes en origen a només 901, el que suposa una reducció del 94%. Per a José María Trillo, de la ODS de Patio Maravillas de Madrid, és la manera que el Govern té de regular els fluxos ja que, amb aquest marc normatiu, la contractació en origen “és l'única possibilitat que els treballadors migrants tenen de venir en situació legal”.
Márquez denuncia que la contractació en origen és una forma d'esclavitud “que es basa en la selecció de tipus feudal de persones”. Al seu judici la retallada d'aquest model de contracte no influïex en el que succeïx actualment, sinó que l'anunci del Govern obeïx a l'estratègia de deteriorar la imatge de l'immigrant: “Van a la recerca de la confrontació de pobres contra pobres”. Márquez posa l'exemple de la pròxima campanya de la maduixa a Huelva: “S'ha llançat com un assoliment que la gent que vingui del Marroc vagi a cobrar uns 3.500 euros per gairebé quatre mesos de treball. Això suposa que cobrarien uns mil euros mensuals per un treball a escarada de 14 hores diàries”. És a dir, es llança la idea que s'està ajudant als treballadors estrangers quan, en realitat, se'ls imposa l'explotació.
Restriccions concretes
La Reforma de la Llei d'Estrangeria ve determinada pel Tribunal Constitucional, que va reconèixer drets fonamentals com el d'associació, negats per la llei de 2000. S'ha dit que l'avantprojecte és només una correcció tècnica de la llei 4/2000 i el Reial decret 2393 de 2004 que desenvolupa la Llei. Per a Trillo, no obstant això, aquest esborrany posa el marc perquè les àrees de treball en les quals s'aplica la normativa, l'INEM o la Seguretat Social, apliquin les restriccions: “De moment s'està veient a qui es pot negar els permisos amb uns requisits com, per exemple, demanar als empleadors una capacitat econòmica desorbitada. És una dada aproximativa, però per a poder portar una empleada de llar s'han d'acreditar entorn dels 40.000 euros a l'any”. Segons Trillo, “hi ha instruccions que no surti cap autorització. El Govern ha tancat l'aixeta perquè existeixi la immigració legal cap a Espanya”.
El major problema el tenen les persones que estan en situació temporal, és a dir, aquelles que no han arribat a la residència de llarga durada i estan pendents de la segona renovació: “Això ocorre en el cas de la gent que s'està quedant en l'atur, que pot portar més de tres anys i no ha estat sis mesos amb el primer empleador. Abans se'ls renovava el permís. Ara els estan demanant que certifiquin per què van deixar de treballar amb aquest empleador. Realment és el que ja deia la llei però hi havia certa flexibilitat en tant que hi havia una demanda de mà d'obra per al mercat”. Trillo considera que des de fa vuit mesos “s'està sent estricte” i que es deneguen sense contemplacions els permisos.
Aplicació pràctica
La reforma endureix aquells punts que facilitaven el compliment de les disposicions legals: es castiga l'empadronament i el lloguer de pisos a immigrants en situació irregular, requisits necessaris per a justificar l'arrelament. Per a Márquez aquesta és una de les qüestions “més feixistes” d'aquest avantprojecte perquè “converteix en delatores als solidaris i es persegueix a la gent que, sense seguir un criteri discriminatori, lloga pisos a immigrants”. L'accés a l'habitatge es converteix en una manera de descartar a la població estrangera una vegada que prescriu el seu permís de treball. Si no poden demostrar un arrelament de més de tres anys, se'ls denega, de manera que només els queden dues opcions: o el retorn al seu país d'origen o el pas la clandestinitat. Per altra banda, la càrrega de les hipoteques és massa dura per a molts que, com assenyala Márquez, es veuen obligats a cedir els bancs la propietat dels seus pisos.
La pèrdua dels drets d'empadronament és una de les conseqüències d'aquest gir en política de fluxos migratoris amb els quals el PSOE s'ha acoblat al pas marcat per la UE. Trillo explica que s'han incrementat els efectius policials per a detenir a treballadors immigrants en situació irregular: “Abans hi havia una brigada que duia els expedients d'expulsió; ara ja s'han descentralitzat a totes les comissaries. Amb l'excusa de la situació econòmica s'ha sistematitzat el sistema d'expulsions per a portar a terme aquest canvi salvatge en la política en immigració”. La vulnerabilitat de les persones sense papers s'evidencia en l'increment de les redades. Així, segons denuncien les associacions, la policia ha realitza redades en els intercambiadores de transport i en les portes dels col·legis, per a comprovar els papers i iniciar els tràmits d'expulsió.
Els punts més criticats de la reforma
Més temps en els CIE
Malgrat que el govern espanyol va manifestar la seva ntenció de no aplicar les premises més estrictes de la Directiva europea de Retorn, la reforma de la Llei d'Estrangeria (Art.56) preveu un increment del temps que un immigrant en situació irregular pot estar internat en un Centre d'Internament. La intenció de l'Executiu és que aquest plaç s'ampliï de 40 a 60 dies.
Perseguir la solidaritat
L'article 50 de l'Avantprojecte de Llei de Reforma de la Llei 4/2000 introdueix dues modificacions substancials. Per una part, la nova redacció del punt c) considera una infracció greu "incòrrer en falsetat en la declaració de les dades obligatòries per a complimentar l'alta en el padró municipal", per altra, el punt i) qualifica com a falta greu, que comporta una multa de fins a 10.000 euros, "trobar-se treballant en una ocupació, activitat o sector no contemplat per l'autorització de residència i treball de la que s'és titular". La primera reforma busca castigar l'anomenat empadronament solidari, utilitzat per afavorir l'arrelament necessari per a accedir al permís de residència de llarga durada. La segona modificació afecta sobretot a la mobilitat dels treballadors estrangers.
Restringir l'agrupació familiar
En la pràctica les traves a l'agrupació familiar han suposat que, l'any passat s'hagin produit moltes menys que abans a l'Estat espanyol. Els requisits es veuen reforçats a l'esborrany per l'article 18, que contempla la reagrupació únicament quan l'ascendent sigui major de 65 anys "i existeixin raons que justifiquin la necessitat d'autoritzar la seva residència a Espanya". Els juristes consultats remarquen que això suposa una vulneració del dret a la reagrupació familiar. Recentment, la UE va proposar la creació d'una Targeta Blava per la qual els treballadors qualificats rebrien un tractament preferent en matèria de reagrupació. El principal motiu per què els Estats es mostrin reacis a concedir permisos de reagrupació és la despesa sanitària que suposa l'ascendent improductiu.
La Directiva de la vergonya guia els canvis en la llei
Les associacions critiquen els canvis en el text
Pablo Elorduy. Redacció Diagonal.
Diagonal s'ha posat en contacte amb els col·lectius d'immigrants i d'ajuda als refugiats, que consideren que aquesta reforma afavoreix asimilacionisme front a la integració.
El rebuig a la Llei per part dels moviments d'immigrants ha estat unànime. El Col·lectiu Drari, que es dedica a l'ajuda de menors estrangers no acompanyats, entén que aquesta Llei no protegeix els drets humans, no respecta els drets del nen ni protegeix a la família. Per a Víctor Saéz, de l'Associació de Xilens a Espanya, la reforma suposa “una retallada més dels drets dels immigrants per a satisfer el consum intern”.
En aquesta línia, les fonts consultades parlen del rèdit electoral que donen les mesures promogudes contra els drets dels migrants. Així s'expressa Rafael Lara, de l'àrea d'immigració de l'Associació Pro-Drets Humans d'Andalusia: “Des de la nostra posició, la impressió que dóna és que a Espanya endurir les normatives d'estrangeria és electoralment rendible i que el PSOE, davant el missatge negatiu que el PP ha estat enviant en relació a aquesta qüestió, no ha volgut perdre el pas i, aprofitant la conjuntura de la sentència del Constitucional, ha plantejat una reforma restrictiva amb l'objectiu que es visualitzi davant l'opinió pública que ells estan disposats a ser tan durs amb els estrangers com el que més”.
El Congrés dels Diputats ha aprovat, amb un 80% de vots a favor, una reforma que, segons José María Trillo de la ODS Patio Maravillas, no té diferències substancials amb la que va plantejar el PP durant aquesta legislatura. El secretari general de la Coordinadora Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR), Alfredo Abad, lamenta que no s'hagi buscat el consens ni l'opinió del Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants. Al seu judici, és preocupant que en el text es presenti la política migratòria des de la base del control. Abad aprofundeix en el fet que la reforma planteja un model asimilacionista i no entengui, com sol·liciten les organitzacions, la integració des d'un punt de vista bidireccional: “Estem davant un error greu i una actuació política que necessita corregir-se en la direcció de defensar els drets humans i consolidar els compromisos internacionals del nostre país, per exemple amb la signatura de la Convenció per a la defensa dels drets dels treballadors migrants i les seves famílies, que les organitzacions socials hem demanat reiteradament al Govern”, ha declarat Abat a aquest periòdic.
"Treballadors d'un sol ús"
Sáez critica el fons ideològic de la reforma que dóna als treballadors immigrants la categoria d'un sol ús: “útils en la mesura que serveixen al Capital”. En la seva opinió, “és fruit de les pressions que la dreta i els empresaris han exercit sobre el Govern”. Per a Trillo, la política de la UE ha estat el factor clau del canvi: “la legislació espanyola s'havia quedat a l'esquerra de la que plantegen països com França o Itàlia, i amb aquesta reforma s'ha acoblat al seu pas. Al seu torn es recull l'esperit de la Directiva de Tornada, anomenada "de la vergonya", endurint l'internament en els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) de les persones en situació irregular”.
La poca vertebració dels moviments d'immigrants i els actors socials que treballen per la seva integració és un dels factors que, segons les fonts, determina l'escassa resposta social davant l'esborrany. Sáez admet que “no hem tingut la capacitat de generar un moviment ampli que hagi estat capaç de posar en qüestionament de manera més profunda la Llei d'Estrangeria. La Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants (REDI) ha avançat en aquesta direcció però encara de manera insuficient”. Per a Trillo, les múltiples realitats de la immigració fan més complicada la seva articulació com moviment: “Falta base i les estructures organitzatives creades fins a ara no donen molt més de si, o per febles o per estar enredades en una xarxa burocràtica-assistencial que les sustenta”.
Aquests grups coincideixen en la necessitat d'enfortir un front transversal “d'unitat i lluita”, en paraules de Sáez, que es posicioni de forma clara en defensa dels drets de les persones, independentment de quin sigui el seu país d'origen. Segons Trillo, “existeix la necessitat d'articular políticament als immigrants en el coneixement i exercici dels seus drets com realitat diferent amb la meta de transformar les nostres societats mitjançant la mobilització, conscienciació i educació en la diversitat, desenvolupant valors com el respecte la tolerància i la solidaritat”.
El col·lectiu més afectat
Raul Maillo. Advocat laboralista.
En aquests moments de crisi econòmica es gestionen les ajudes cap a la banca i els empresaris, en clara redistribució de la renda en favor dels sectors més afavorits i, al mateix temps, es gestionen ajustaments estructurals que les elits fan recaure sobre els treballadors.
El primer col·lectiu afectat i el que més durament s'enfrontarà a aquests ajustaments és el dels immigrants, i no només pels sectors en els quals estava situat laboralment, sinó perquè, passats els anys de suposada bonança col·lectiva, desapareix la multiculturalitat, la integració, l'enriquiment entre els pobles, etc, i queda la gestió de les migracions com factor treball per part dels Estats com agents de les gerències empresarials.
Així, i malgrat les previstes reformes legals segregadores, limitadores de drets humans fonamentals, que reforcen l'espai “social europeu fortalesa” i que condueïxen la situació vital dels immigrants a mer flux de força de treball, es genera una dinàmica d'expulsió de treballadors migrants de tancament d'accés a la renda.
S'ha reduït el contingent de treballadors per a 2009, amb l'excusa de la prioritat en la recol·locació interna dels immigrants. Aquesta recol·locació està situada com objectiu més simbòlic que real, d'un racisme institucional que tendeix a propiciar la devolució de mà d'obra als seus països d'origen, amb mesures com la tornada voluntària, amb la possibilitat d'abonament en dos terminis de la prestació per atur. El missatge és clar: ara que no tens treball, no hi ha lloc per a tu.
Racisme institucional
En aquest sentit, pot analitzar-se la consolidació de la doctrina judicial sobre la denegació de prestació per atur als migrants que hagin treballat per compte aliè sense la consegüent autorització administrativa, quedant únicament la possibilitat de reclamar tals drets a l'empresari per mitjà de la responsabilitat civil com indemnització per danys causats, el que fa gairebé inviable tal reclamació.
En aquesta línia podem notar un enduriment general dels requisits per a accedir al treball i continuar treballant, per a la població immigrant, incrementant la documentació exigida o reprenent exigències que ja no es venien sol·licitant (documentació a servei domèstic sobre la titularitat de l'ocupació de l'habitatge, certificació de les funcions que es van a desenvolupar o per exemple, requerint a les empreses empleadores en construcció acreditar els projectes signats, la facturació, etc.).
Igualment es pot concloure que una interpretació més rigorosa de la normativa existent i unes majors exigències documentals es finalitzen amb un augment en les denegacions de l'autorització, renovació o modificació per a treballar amb autorització administrativa.