Una sentència que ataca les llibertats i els drets civils
Després de dies de filtracions poc innocents, aquest matí s’ha fet pública la sentència del Tribunal Suprem contra 12 polítics catalans pels fets del voltant de l’1 d’octubre de 2017. En ella es condemna per sedició a les encausades que des de fa més d’un any i mig estan empresonades a penes que van de 9 a 13 anys de presó. Un cop coneguda la sentència constatem que s’ha escrit una nova pàgina en el rearmament repressiu i punitiu de l’estat, ja que obre la porta a tipificar amb el delicte de sedició reunions i manifestacions incòmodes a l’Estat i al govern de torn.
Des de la CGT hem combatut, i ho seguirem fent, les polítiques que han portat a terme en el govern de la Generalitat algunes de les encausades i els partits que representen. Hem patit operacions repressives orquestrades des de les seves conselleries i certifiquem com alguns d’aquests partits han perseguit la protesta social demanant el màxim de penes possibles en fets com Aturem el Parlament.
Potser per això tenim suficient perspectiva com per ser conscients que això no va ni de persones ni d’historials d’uns i altres. Això va de criminalització del dret de protesta i de l’organització política i social. De rearmament repressiu de l’Estat. El sedàs aplicat en aquest nou judici polític serà el precedent sobre el que l’Estat reforçarà la seva brutalitat en processos futurs, que ens afectaran a totes, normalitzant l’aplicació de la màxima repressió possible a tothom que actuï coordinadament contra els seus interessos.
La deriva punitiva, sempre present, s’està accentuant i consolidant. Els i les joves d’Altsasu, els centenars de milers de multes de la llei Mordassa, la violència policial, les operacions contra el moviment llibertari, les persones que han hagut de marxar del país per evitar revenjes o muntatges policials.
I sí, els i les encausades de Sabadell per explosius que no existeixen, bombes que no han esclatat i un terrorisme que actualment només està present en forma de criminals desnonaments contra desenes de milers de famílies de la classe treballadora. Constatem, també, que els partits polítics ignoren conscientment aquests empresonats i aquestes repressions, mostrant el que alguns entenen per solidaritat de primera i de segona.
Com davant la brutalitat de l’1 d’octubre, com als diferents muntatges policials, com cada vegada que resistim les porres de Guàrdia Civil, Mossos d’esquadra, Policia Nacional. Contra la seva repressió i rearmament legal contra la població, la resposta és sempre al carrer i a l’autoorganització popular.
Secretariat Permanent de CGT-Catalunya
14 d’octubre de 2019
