Una situació inadmissible a la xarxa de Rodalies de Catalunya
UNA SITUACIÓ INADMISSIBLE
La Secció de CGT-RENFE-ADIF de Barcelona expressem la nostra preocupació pels tràgics successos esdevinguts recentment en la xarxa de Rodalies de Catalunya. En tres mesos la línia R-4 nord acumula dues víctimes mortals i un important nombre de ferits, sense que de moment hi hagi aspectes de solució.
Uns esdeveniments, relacionats amb el món del ferrocarril, que tenen el mateix origen que uns altres que vénen succeint en altres territoris de l'estat espanyol i que també són notícia: línies de tren obsoletes o semiabandonades, retards injustificables, persones que es queden literalment “tirades” i que han pagat el seu bitllet per a viatjar en un servei públic: el tren.
L'Estat i els seus successius governs, només aposten per les grans obres de l'alta velocitat i s'han desentès sense cap escrúpol de les inversions necessàries per al manteniment de la xarxa ferroviària de rodalies, els trens regionals de mitjana distància i les mercaderies.
En paral·lel, hem vist publicats en importants mitjans de comunicació com des del Tribunal de Comptes es denunciaven els inadmissibles sobrecostos acumulats en l'execució de projectes vinculats a l'AVE (7.600 milions d'euros en grans estacions) i, en particular, el quantificat a Barcelona La Sagrera, on l'increment supera el 500% respecte als pressupostos inicials. Amb els diners que literalment “s'han evaporat” de les mans del Ministeri de Foment i Adif, es podria haver modernitzat la xarxa ferroviària de tipus convencional, millorant les vies, sistemes de seguretat, trens, tallers, etc.
També hem vist publicat, el mes de gener passat, com es qüestionava des de la Unió Europea la imparcialitat i els mètodes de treball vinculats a organismes públics que exerceixen tasques de recerca d'accidents ferroviaris (Angrois, O Porriño, entre altres), així com el sistema d'homologació de línies i trens, fins al punt d'anunciar-se formalment l'obertura d'un procediment d'infracció a Espanya.
No fa falta ser malpensat per a vincular unes dades amb unes altres i arribar a establir algunes conclusions inqüestionables. La primera d'elles és que les nostres autoritats fa anys que no tenen com a prioritat el benestar de la ciutadania sinó la satisfacció d'un grapat de grans empresaris.
En l'actual sistema ferroviari prevalen les grans obres que deixen grans beneficis a les empreses constructores. Segons sembla no interessen les obres normals de construcció, renovació i millora ferroviària. A la llista del malbaratament en aeroports i autopistes innecessàries, ja es poden sumar unes quantes actuacions en matèria ferroviària, sense oblidar que a més el balafiament en aquestes innecessàries infraestructures implica durant molts anys una sagnia de recursos per al manteniment, que en cap cas estaran cobertes amb la seva explotació comercial i impedeixen un altre tipus inversions imprescindibles.
Una altra conclusió evident és que les prioritats i mètodes dels successius governs no són els que a la nostra organització i a la majoria de les plataformes ciutadanes d'usuaris del ferrocarril entenem com a preferents en funció del servei públic que la societat necessita.
Es fa necessari, llavors, qüestionar les actuals polítiques ferroviàries i les seves estratègies de faraòniques i costosíssimes obres. Aquestes després manquen del valor per a adaptar-les realment a les necessitats, tant de seguretat com de funcionalitat ferroviària, i no repercuteixen en un benefici a la ciutadania ni a la tranquil·litat de les persones que viatgem en un tren que és de tots i per a tots, no solament per a les elits.
Sense oblidar el necessari control pressupostari i dels comptes públics que ens permeti disposar del ferrocarril que ens mereixem, en lloc de patir les conseqüències d'una altra estafa social que es tenyeix de negre pel duel de les víctimes.
En el ferrocarril vivim una situació absolutament inacceptable. Com a inacceptable és que alguns col·lectius de treballadors del ferrocarril com a bona part de la ciutadania que utilitza el servei de Rodalies (sobretot en la R-4), davant la magnitud de l'esdevingut en aquests dies, comenci a apuntar un sentiment d'inseguretat i desconfiança cap als organismes que han de vetllar per la seguretat d'un servei públic indispensable.
El servei entre les estacions de Sant Vicenç de Castellet i Manresa roman interromput des del fatídic accident del passat 8 de febrer. Per a l'Adif, responsable de la infraestructura i la circulació ferroviària, la situació ha tornat a la normalitat. A petició de Renfe Viatgers no circulen trens.
Des de CGT ens reiterem en la nostra oposició al fet que es reprengui el servei mentre no s'adoptin les mesures necessàries per a evitar que es produeixi de nou situacions similars i que la seguretat en la circulació quedi plenament garantida.
L'augment de circulacions en la R-4 fa necessari que s'inverteixi en la modernització i el manteniment de la línia i els dispositius que controlen el trànsit ferroviari, sent el tram de Terrassa a Manresa un dels que disposa dels sistemes més antiquats de gestió de trànsit, condició que no contribueix a reduir el nombre d'incidències.
CGT defensa un ferrocarril públic i social.
CGT-RENFE-ADIF Barcelona