Una sola intenció: que tinguem molta por i callem

Aquests dies els recordarem al llarg de les nostres vides. Els recordarem perquè són els darrers que viurem en democràcia formal tal com fins ara l’entenem. Democràcia formal no és democràcia i molt menys democràcia directa, però és la forma que fins ara teníem i potser ens hi havíem acostumat. És clar que per tal que els poderosos ens robin encara més amb total impunitat cal anar un pas enrere. És ben clar que democràcia formal no és només votar cada quatre anys, i sense llibertat d'expressió de democràcia no n'hi ha. Sense llibertat de reunió, tampoc. I tampoc sense llibertat de manifestació. A on anem la dissidència és considerada com a criminal independentment dels mètodes que utilitzi.

Felip Puig ha decidit encapçalar el camí cap a la negació de drets democràtics bàsics i com si s'hagués llegit "1984" d’una tirada i l’estigués paint apressadament. És així que ha passat a aplicar cada una de les recomanacions que els totalitaris poden arribar a extreure del llibre per mantenir i estendre el seu poder o, en aquest cas, el seu poderet. En vaig parlar en un article recent però el tema dóna per molt i no em vull estar de comentar-ho tot i que fer-ho acceleri la meva detenció.

Una de les normes del totalitarisme que descriu Orwell és la referència constant i perseverant per part del poder a una guerra llunyana que si no es guanya acabarà amb la societat que el Gran Germà governa amb mà dura i que és vista pels que hi viuen com a confortable "si no et poses en política", que deia Franco.

Aquí no hi ha guerra com l’entenem, per aixpò s’han muntat aquesta suposada guerra de baixa intensitat en què la crema d’un contenidor per part de qui vol canviar el sistema és considerada pitjor que un assassinat i la violència física o econòmica és bona si qui la fa és un policia o un banquer. Per a això s’ha inventat unes suposades manifestacions contra la reunió del Banc Central Europeu que tindrà lloc aquests dies a Barcelona. Se les ha inventat, ho repeteixo un altre cop. I per tal de donar dimensió al "perill" que els "antisistema", "vàndals" o com els diguin suposen per a la societat catalunyesca, els seus amics del Grup Godó i el seu apèndix d'última hora, la Teletrès, insisteixen i insisteixen. I insisteixen en una mentida. Ho repeteixo, les mobilitzacions contra el Banc Central Europeu de què parlen se les han inventades. No hi ha cap manifestació convocada...

Em semblaria ben estrany que jo no me n'hagués adonat i s'estigués preparant una gran manifestació contra els colpistes del Banc Central Europeu, responsables en bona part de l'empobriment i la miserabilització de les nostres condicions de vida, però no és el cas. Ho podeu fer vosaltres mateixes si mireu per Internet o observeu les parets dels vostres barris si sou de Barcelona. No hi ha cap manifestació convocada!

Aleshores, si no hi ha aquest "perill", per què no paren de cridar i amenaçar que perseguiran "les rates" i no sé quantes frases més de regust, diguem-ho clar, més aviat feixistoide? La resposta continua sent a les pàgines de "1984" i de fet Puig ens ho va dir ben claret fa uns mesos: la gent ha perdut la por i així no hi ha qui governi. Governar aquí vol dir retallades, retallades i retallades.

Som-hi doncs, bona dosi de por. Fronteres tancades (150.000 persones identificades), controls ideològics (els Mossos pregunten per Barcelona, després d'identificar gent, quin pensament polític tenen), amenaces dia sí i dia també (a qui participi a una assemblea, a qui dissenteixi des de la Universitat...), jutges que sempre tenen el seu torn quan “cal” detenir algú, detencions a munts amb acusacions ridícules... i els “benpensants” mirant cap a un altre lloc. I els “pensadors” del país callant no fos cas que “com a “ates” els anessin a caçar a les seves poltrones universitàries (que ja els van avisar)...

I així anem i així ens tindran si no hi fem res. Per això ho fem i ho farem. Pensem, parlem i ho fem en veu alta. I no callarem, només faltaria. Perquè callar és acceptar la dictadura, la censura imposada per altres i la pròpia, l’autocensura. I alguns no ens resignem a ser munts de carn en mans dels rics. Vam néixer amb cap, boca, veu i paraules i mentre no produeixin humans que no tinguin aquestes característiques pensarem com “V”: “encara que les porres puguin substituir el debat, les paraules es continuen fent sentir, les paraules comuniquen i els que volen escoltar, si són pacients, hi acaben descobrint la veritat” perquè “Les paraules sempre conservaran el seu poder... les paraules fan possible que quelcom prengui significat i, si s’escolten, enuncien la veritat”. I tal com deia aquell, no hi ha res més revolucionari que la veritat, per això no volen que parlem. I per això parlem i parlarem...

* Jordi Martí és periodista, escriptor, ensenyant, activista social i afiliat a la CGT de Tarragona

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/220788