CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Una sucosa mosegada: La CEOE planteja una “gran revolució sanitària” per estalviar 5.053 milions

Dijous, 5 agost, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Aquest gegant, que mou el 9% del PIB, mai no ha despertat tant interès com fins ara. Els empresaris s'oloren un canvi de rumb en la sanitat, ja que és una de les poques mines pressupostàries que a l'Executiu li queda per explorar i, sens dubte, volen estar en primera línia per a quan això succeeixi.

En aquest sentit, CEOE estudia una reforma integral del sector que permetria alleugerir el dèficit públic en 5.053 milions entre 2011 i 2013, una temptadora oferta que augura no poques tibantors.

A l'informe, en que ha tingut accés EXPANSIÓN i que ja està sent objecte d'estudi per les conselleries de Madrid, les Canàries, Catalunya o València la patronal ben plantada per posar en funcionament les 50.000 places residencials actualment inactives, i que ajudarien a donar sortida a bona part dels malalts de la Llei de Dependència.

I vet aquí la primera disputa: les autonomies desconfien en cas de concertar aquestes places al preu de mercat perquè, segons diuen, no tenen diners. Si s'animessin a fer-ho, haurien de desemborsar 630 milions d'euros, xifra que el sector privat titlla d'irrisori, ja que aquest gest els reportaria, al seu torn, 1.026 milions anuals gràcies, en part, a la creació de 30.000 ocupacions netes.

Una altra regla per estrènyer-se el cinturó passa perquè el 2011 es restringeixi la paga que perceben els familiars de dependents, un mer subsidi que cal substituir per atenció professionalitzada. El pròxim any s'incorporen 236.648 malalts al sistema i frustrar aquests xecs suposa un romanent de 380 milions.

Un altre punt espinós ha de veure amb l'estalvi farmacèutic. Els empresaris advoquen per eliminar les oficines de farmàcia, el potent lobby encarregat de la distribució de fàrmacs. Malgrat el lleuger increment que ocasionaria als centres de salut -que absorbirien aquesta activitat-, el cost final per usuari es rebaixaria un 21,3% i l'estalvi global a l'any es col·locaria en 132,6 milions.

Més protagonisme

En el disseny d'aquesta nova era sanitària, les empreses es guarden un rol protagonista. Aposten per eliminar el 50% dels llits de mitja i llarga estada|estança dels hospitals sota l'argument que, sovint, s'ocupen innecessàriament i de forma molt costosa: cada una val 365 euros al dia. El seu objectiu passa perquè els malalts que les ocupen (en general, ja han estat mèdicament atesos, però requereixen altres cures) es traslladin a centres de col·laboració públic-privada, on la factura diària per pacient és fins quatre vegades menor.

Les arques públiques guanyarien, així, un matalàs financer de 580 milions -amb el consegüent efecte multiplicador en recaptació per Impost de Béns Immobles o Societats-, a canvi, això sí, que es posi en marxa un pla d'infraestructures de 2.042 milions per aixecar aquests immobles, quantitat similar a l'ajust pressupostari que sofrirà Fomento aquest any.

La coincidència no és fútil. Al si de CEOE no oculten que la basa sanitària és un dels pocs cartutxos que els queda per obrir el puny de l'Executiu. O dit d'una altra forma: si ja no es poden construir carreteres, fem hospitals. Sobre el paper, la música sona bé: garanteix un estalvi net de 3.700 milions a les arques públiques, més uns retorns de 1.382 milions. I això sense quantificar l'impacte del polèmic copagament, una taxa que el sector privat valora per "moderar la despesa i evitar els abusos" en les consultes.

>>>> Article extret de Kaosenlared. Font: Expansión

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció