CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Uns 271.600 catalans esperaven al juny una consulta externa en el sistema sanitari públic de Catalunya

Dilluns, 16 desembre, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Uns 271.600 catalans esperaven al juny una consulta externa

Un total de 271.670 persones estaven en llista d'espera al juny de 2013 per acudir a alguna consulta externa en el sistema sanitari públic de Catalunya, un 3,2% més de les 263.133 persones d'un any abans, segons consta en una resposta parlamentària del conseller de Salut, Boi Ruiz, consultada per Europa Press.

Sobre les 35 especialitats monitorizadas, destaquen les gairebé 48.000 persones en espera per a una consulta oftalmológica, les 38.500 per a una cirurgia ortopédica o serveis de traumatologia i les gairebé 35.000 per a una consulta dermatológica.

Així mateix, 18.700 estaven en espera per l'otorrinolaringólogo, 15.600 per a cirurgia general, 13.200 per a urologia, 12.300 per a cardiologia i 12.000 per a neurologia, segons reflecteix la resposta a una pregunta de la diputada del PSC Marina Geli.

Les dades, malgrat haver empitjorat en l'últim any, són un 1,4% millors que al juny de 2011, quan estaven en espera 275.772 persones, l'any en el qual es va aplicar la principal retallada al pressupost de salut.

Les patologies amb més llesta d'espera s'han mantingut estables en els últims dos anys, amb lleus reduccions excepte en el cas de dermatologia, especialitat en la qual ha augmentat de 24.500 a 34.900 persones.

Informació incompleta

Com a primer apunt cal dir que les llistes d’espera oficials s’elaboren a partir de la monitorització de 14 processos quirúrgics majors que es realitzen a tots els hospitals de Catalunya. Aquests 14 processos (cataractes, varius, hèrnies, colecistectomia, prostactectomia, galindons, quist pilonidal, pròtesis de maluc i de genoll, artroscòpia, circumcisió, histerectomia, túnel carpià i amigdalectomia) són patologies que generalment no representen un perill imminent per a la vida i, per tant, no són urgents des del punt de vista mèdic i són programables a mitjà termini. Històricament, aquestes són les intervencions que han acumulat més temps d’espera perquè són de les més freqüents en una població cada cop més envellida, motiu pel qual l’Administració les va triar per elaborar les llistes.

Aquestes 14 intervencions, però, representen un percentatge petit del total d’intervencions que es realitzen al llarg d’un any en un hospital. Posem un exemple. En el cas dels dos hospitals de la Xarxa de Santa Tecla (Santa Tecla de Tarragona i Vendrell) l’any 2012 aquestes 14 intervencions van representar menys del 50% del total de processos de cirurgia major que es van realitzar a les sales d’operacions d’ambdós centres (3.862 intervencions d’un total de 8.006). El procés quirúrgic amb més incidència en aquestes llistes d’espera és el de cataractes. De fet, l’any passat als dos centres es van realitzar un total de 1.389 operacions d’aquesta patologia (més del 17% del total d’intervencions i gairebé el 37% del grup d’intervencions tingudes en compte per elaborar les llistes d’espera que tothom coneix).

Operacions urgents

El fet de restringir les llistes d’espera al resultat de tan sols 14 processos quirúrgics estàndar perverteix el sistema que mesura el temps d’espera perquè un usuari sigui intervingut en un hospital. I és que, durant l’any, els centres en realitat fan més operacions no monitoritzades per l’administració que de les que s’inclouen a les llistes. És el cas, per exemple, de les intervencions oncològiques (per càncer) i de les coronàries, que són de caràcter urgent i que es realitzen en qüestió de dies. La ràpida resposta dels serveis sanitaris a aquestes patologies, que sí representen un perill imminent per a la vida de les persones, no és tinguda en compte a l’hora d’elaborar les llistes, quan, normalment, són casos que deriven en processos quirúrgics que ocupen hores a les sales d’operacions i que són prioritaris des del punt de vista clínic.

En el cas de l’oncologia, els darrers avenços tècnics i de diagnosi permeten incidir en tumors que abans eran inoperables. Això dóna com a resultat que cada any creixi més el nombre d’intervencions quirúrgiques de càncers de tota mena, fet que, d’alguna manera, impedeix conèixer la disponibilitat de les sales d’operacions amb dies d’antelació i, per tant, impossibilita poder fixar una data concreta per a una intervenció quirúrgica programada (fins i tot aquelles que estan dins de les monitoritzades per les llistes d’espera) amb setmanes o mesos d’antelació.

Criteris clínics

La restricció pressupostària aplicada per l’Adminsitració en els darrers anys ha obligat a consolidar estructures en molts centres i fins i tot ha comportat el tancament de plantes i sales d’operacions al territori, incrementant la pressió assistencial del sistema. Tot i això, alguns hospitals estan aconseguint mantenir i fins i tot rebaixar el nombre de persones que estan esperant ser operades en qualsevol de les 14 patologies monitoritzades pel departament de Salut, que manté com a garantia l’operació d’aquestes en el termini màxim de 6 mesos (a excepció de les pròtesis). Així per exemple l'hospital Joan XXIII, l'Hospital del Vendrell i l'Hospital de Santa Tecla de Tarragona han aconseguit reduir el seu número de pacients en els darrers dos anys gràcies a una major activitat quirúrgica tot i les retallades pressupostàries.

La gestió del paquet d’intervencions quirúrgies és, doncs, flexible i s’adapta contínuament a la demanda assistencial existent i a la disponibilitat de recursos, tenint en consideració que cada vegada hi ha un major nombre d’intervencions quirúrgiques urgents que el sistema també està obligat a atendre de manera prioritària.

Davant d’aquesta pressió assistencial continuada, el criteri socialment més just per anar destriant l’ordre de les intervencions programades és el clínic, que té en consideració el temps d’espera de l’usuari, però també la gravetat de la seva patologia, la incapacitació que aquesta li provoca i les seves circumstàncies personals. Per exemple, es prioritzarà l’atenció a un pacient amb cataractes de 60 anys i que estigui treballant que a una persona de 80 anys amb la mateixa patologia, encara que aquesta faci més temps que està esperant.

FONT: CATALUNYAPRESS.CAT

NOTICIESTARRAGONA.CAT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció