La repressió i el monopoli legal de la violència és una característica dels estats. A l’Estat espanyol els darrers mesos estem vivint una clara intensificació d’aquesta repressió. Contra cantants pel fet de cantar. Contra docents pel fet d’educar. Contra veïns i veïnes pel fet de reclamar una ciutat millor. Contra sindicalistes. Contra qui ha defensat urnes amb paperetes i contra qui les ha imprès. La situació no és nova. Abans també l’hem patida a mans de les diferents institucions de l’estat (Generalitat i alguns ajuntaments inclosos), però a ningú escapa que ara la seva intensitat feia anys que no la vèiem.
Aquest matí ens trobem amb una nova operació repressiva. Guàrdies Civils i Mossos d’Esquadra estan detenint persones a qui vinculen amb CDR de diferents poblacions catalanes. Són veïns i veïnes a qui sovint hem trobat en lluites socials diverses. Ara, la novetat, és que les informacions que filtren alguns mitjans els vinculen a accions terroristes. Un terrorisme que, fa pocs dies, ja van indicar membres del PP i d’altres partits polítics quan van assenyalar que aixecar barreres de peatges d’autopistes era, precisament, un acte terrorista. Uns peatges que sagnen cada dia la butxaca de milers de treballadors/es per lucrar grans empreses privades.
Ens neguem a normalitzar la repressió. No deixarem passar aquest nou episodi de criminalització de la protesta social. Avui titllen de terrorista els CDR i, si no ho revertim, demà tractaran també com a terrorista qualsevol altra protesta social que molesti l’estat, qui el governa i les grans empreses a qui empara. Aquesta criminalització pretén, precisament, estendre el terror al conjunt de la població, advertint-la de les conseqüències de reivindicar els seus interessos fora de les limitades i esbiaixades vies de la política institucional.
Ara és hora de sortir al carrer. De seguir enfortint els diferents espais de lluita i, sobretot, de desbordar la repressió fent, precisament, allò que pretén impedir: organitzar-nos, promoure l’acció directa i desobeir.
#NoCallarem #PrenemElsCarrers
CGT Catalunya
Article original a CGT Catalunya (10/04/2018)