Els rectors es rebel·len contra les retallades i la reforma educativa de Wert
L’accés a la universitat i el tractament de les llengües cooficials preocupen als dirigents universitaris
Els rectors de les universitats públiques espanyoles han sortit aquest dilluns de manera simultània davant els mitjans de comunicació per denunciar el retall del 80% en investigació, que preveuen els pressupostos generals de l’Estat (PGE) per a 2013, i contra l’avantprojecte de Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), donat a conèixer la setmana passada a les comunitats autònomes.
En un manifest conjunt, amb el títol «La Universitat, garantia de futur», els màxims responsables dels 50 centres universitaris públics espanyols han denunciat que aquesta reducció de la partida per a R + D + i, juntament amb l’ajust del 18% en educació superior i la congelació de les plantilles de recursos humans, portarà a Espanya a la «pèrdua del tren del desenvolupament tecnològic, hipotecant la investigació i els majors avenços en la frontera del coneixement».
Així mateix, han alertat que l’endeutament de les comunitats autònomes i el deteriorament de les transferències de les partides destinades per les autonomies a les universitats «estan conduint al sistema universitari a l’asfíxia econòmica».
Si bé han mostrat la seva voluntat de col·laboració amb les administracions públiques per resoldre «aquest greu problema», també han avisat que si les universitats perden qualitat, ho faran així mateix la investigació científica, la innovació tecnològica i la formació.
Davant aquesta situació, els 50 responsables dels centres universitaris públics que han signat el manifest, juntament amb els de la Universitat de Vic i l’Oberta de Catalunya-ambdues privades-, han sol·licitat al Govern que la investigació, el desenvolupament i la innovació siguin considerades «com una inversió i no com una despesa», i que les universitats espanyoles «tinguin un finançament públic suficient i sostenible», que afavoreixi l’autonomia universitària perquè puguin diversificar les seves fonts d’ingressos «sense obstacles».
Privatització de la universitat
La reforma educativa no s’ha lliurat de les crítiques d’alguns responsables universitaris després de la lectura del manifest. En concret, el rector de la Universitat Complutense de Madrid (UCM), José Carrillo, ha assegurat en declaracions als mitjans que es tracta d’una llei que no respon a la necessitat de qualitat que necessita el sistema educatiu i ha alertat del seu » contingut ideològic «i l’»atac» que suposa el model d’immersió lingüística de Catalunya.
També ha augurat «certes intencions privatitzadores» amb les noves proves específiques que les universitats poden establir per algunes titulacions i ha indicat que les actuals Proves d’Accés a la Universitat (PAU) garanteixen la «igualtat d’oportunitats» a la selecció de l’alumnat.
Carrillo també ha censurat que el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, hagi deixat als rectors fora del comitè d’experts que avalua el sistema universitari espanyol de cara a la futura reforma d’aquest. La «privatització» del sistema universitari és una altra de les preocupacions del rector de la Universitat de la Corunya, Xose Luis Armesto, que també ha advertit de la pujada de les taxes universitàries i la reducció de les beques. Segons ell, el model universitari espanyol és cada vegada «més restrictiu, excloent i elitista».
El vicepresident de la Conferència de Rectors d’Universitats Espanyoles (CRUE) i rector de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha manifestat la seva «preocupació» pel nou sistema que permetrà a les universitats exàmens d’accés propis, ja que, al seu entendre , «poden trencar el principi de garantia social».
En la mateixa línia, el dirigent de la Universitat de Valladolid (UVA), ha criticat que es modifiqui el que actualment «funciona» i ha avisat que el que el Govern pretén implantar «té més problemes que el que pretén resoldre».
La reforma, un «microcop d’Estat»
Els rectors catalans han titllat de «molt desafortunada» la reforma educativa de Wert pel que fa a l’accés a la universitat i un «atac» al model educatiu de Catalunya pel tractament de la seva llengua cooficial en l’avantprojecte.
Així mateix, han reclamat que el català formi part de les avaluacions al final de l’ESO i del Batxillerat en aquesta comunitat. Els dirigents dels centres catalans han mostrat a més «total desconcert» perquè, segons ell, la llengua «no és un problema» a Catalunya.
En concret, la rectora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Imma Tubella, ha qualificat la futura llei de «microcop d’Estat» i el rector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Ferran Sancho, ha indicat que es tracta d’una reforma «ideològica».
D’altres, com el rector de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI), Vicent Climent, ha denunciat que no hi hagi consens entre els dos grans partits a l’hora de fer reformes educatives, ni hagin aconseguit un Pacte d’Estat. «Fer reformes sense estudis previs o ’perquè govern jo’ és una mala pràctica», ha afegit.
