CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Vaga Total a Movistar

Divendres, 5 juny, 2015
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Vaga Total a Movistar

“Hem d'afavorir l'entesa i la concertació. No només hi ha treballadors en el conflicte, sino que també hi ha col·lectius que busquen una certa crispació i que dificulten una solució”. Felip Puig, conseller d'Ocupació i Empresa (29/5/2015).

La vaga de Movistar ha tingut molts punts que la fan interessant. Podríem aturar-nos en la unitat d'acció entre milers de falsos autònoms i treballadores i treballadors de subcontractes, la sorprenent forma d'organització inicial (basada en, literalment, milers de persones aïllades però interactuant en grups de Whatsapp per a fluïr informació al moment) o en com els sindicats del règim van ser desbordats per les plantilles.

Podríem parlar també de les queixes de la companyia per suposats sabotatges o els centenars de milers d'avaries que s'han anat acumulant, causant molts problemes a clients o empreses.

Aquí preferim, no obstant, posar el focus en el concepte de 'vaga total' com antítesi de les vagues exclusivament laborals i tancades en si mateixes; vagues contingudes dins els murs de les empreses i on el cas paradigmàtic de les quals van ser el 8 mesos de Panrico. Vagues amb determinació, però amb el fre de mà posat.

Tothom ha pogut comprovar que hem estat davant d'una vaga activa, amb les plantilles al carrer i amb major presència a mida que passen els dies. El suport social s'ha anat estenent progressivament, afegint pressió de forma coordinada amb les vaguistes fins a fer-se continua els darrers 10 dies de Maig. S'ha donat la paradoxa que just quan el seguiment era més baix, més pressionada estava la multinacional.

Els altres territoris de l'Estat han mirat el que passava a Catalunya primer amb una certa enveja sana, després com la punta de llança on es jugaven les seves possibilitats.

Per què la vaga a Catalunya ha sigut més forta?

Deixarem de banda els factors de cohesió i gestió interna de la vaga. Sí es podria ressaltar l'intel·ligent ús de les forces existents per a fer front al lògic desgast: S'abandonaven objectius dispersos i es concentraven els piquets, tasques i recursos existents en punts concrets per a colpejar amb força.

Però allò que va fer diferent aquesta vaga a Catalunya va ser la socialització del conflicte. Fem una mirada enrere i pensem en alguna de les vagues que podem retenir a la memòria, probablement totes tenien una característica comuna: l'extensió de la participació i mobilització a sectors populars.

Complint els acords congressuals, des de la CGT vam iniciar contactes amb alguns moviments socials el primer dia de vaga estatal, junt amb vaguistes, i uns dies després al local del sindicat on una considerable presència d'organitzacions van assumir la rellevància d'aquesta vaga i la necessitat d'abocar-hi esforços

Els actes solidaris per a recollir fons per a la caixa de resistència es van multiplicar, arribant en alguns moments a ser desenes cada setmana. Els diners mai són suficients però van permetre mantenir en lluita el màxim possible de casos sense recursos. Es va activar una línia de crèdit de 120.000 € des de Coop57 per a avançar el que es recaptaria amb posterioritat.

Les xerrades explicant el conflicte complien també l'objectiu de fer penetrar el seu coneixement per la societat, sensibilitzant i preparant el terreny per a unir-se després a la reivindicació. Movistar ha fet una potent campanya d'invisibilització de la vaga mitjançant el ferri control dels 'mitjans lliures' en poder de capitalistes. Aquest front s'ha combatut amb actes locals i accions coordinades a xarxes socials.

Es fa una primera manifestació a Barcelona el passat 20 d'Abril. Des de llavors podríem dir que gairebé tot acte al carrer tenia un apartat o esment a la lluita de Movistar. S'han realitzat actes coordinats d'ocupacions i concentracions a botigues de Movistar de forma cada vegada més freqüent a un gran nombre de llocs. Les darreres dues setmanes la companyia sabia que a qualsevol ciutat hi podria haver una acció en qualsevol moment. L'hostigament arribava per tots els punts possibles.

Les ocupacions del Mobile World Centre

Els moviments socials van participar de la lluita laboral i els vaguistes van aprendre mètodes dels moviments socials. La primera ocupació de la botiga de Movistar a la Plaça Catalunya de Barcelona, el MWC, es va fer de forma coordinada entre solidàries i vaguistes, assolint una fita en el camí doncs per primera vegada la multinacional va mostrar signes de feblesa. Es va negociar la sortida si es creava una taula de negociació amb Telefònica i així es va fer. Malauradament, es tractava d'una trampa doncs un cop fora l'empresa va tornar a la postura inflexible. Aquest engany va enervar els ànims i va fer incrementar la solidaritat davant la injustícia comesa.

L'aproximació de partits polítics a aquest conflicte des de mitjans de maig es pot interpretar com un símptoma de la rellevància social que estava generant.

Seguint el lema “Un desalojo, otra okupación”, vaguistes i solidaris van fer allò que semblava gairebé impossible: superar les mesures de seguretat incrementades del MWC i entrar-hi per segona vegada per apretar allà on a Movistar li va fer mal dues setmanes enrere. I es va aconseguir el dissabte 23 de Maig, dia de reflexió de les eleccions municipals.

La setmana que va seguir a continuació va significar l'esclat de la solidaritat a la ciutat i resta de Catalunya, semblava que s'hagués creat un 15-M laboral: Activitats cada dia, moviment continu de persones solidàries, logística assumida per organitzacions de suport a la vaga i, ara sí, impossible de tapar per la multinacional als mitjans de comunicació de masses, noves accions a botigues del territori. Les pèrdues diàries només a la botiga principal sumaven 75.000€ diaris a banda de l'incalculable dany a la seva imatge de marca. El divendres es fa una nova manifestació solidària mentre centenars de persones esperaven a la botiga per dificultar un possible dessallotjament.

La sortida de la botiga ocupada, i certs fets dels dies posteriors, van fer saltar l'alerta davant d'una possible institucionalització de la vaga, el que hagués significat la seva mort i la fi de les aspiracions dels i les vaguistes. Des de la CGT de Catalunya rebutjem qualsevol intent d'ús partidista o desactivador, tot recordant el paper mitigador que sempre ha tingut la socialdemocràcia en les lluites laborals.

Sense voler entrar en la forma de resolució del conflicte, cal prendre nota de molts aspectes d'aquesta vaga: És impossible unir col·lectius precaris atomitzats i combatre poderoses màquines de trinxar drets laborals? CCOO i UGT sempre tenen la clau de conflictes allà on són majoritaris?

Aquestes preguntes es van respondre i funcionar a nivell estatal relativament bé. Ara bé, cal posar l'accent en allò que va fer més potent la lluita a Catalunya respecte altres territoris: socialitzar la solidaritat en conflictes laborals de forma activa.

La vaga es troba en un punt on la multinacional, pressionada per la forta lluita laboral i social, finalment negocia amb el comitè de vaga. No és casual que un dels principals punts de debat a la taula ha estat com evitar que el paper de CCOO i UGT no quedés desacreditat, encara més, amb una millora fruit de la lluita. Ja no enganyen a ningú, no importa com ho intentin.

La dignitat dels i les treballadores de Movistar sumada al compromís del teixit social català és la clau de volta que ens permetrà prendre l'iniciativa en propers conflictes. I guanyar-los.

Barcelona, a 4 de juny de 2015

Secretaria d'Acció Social i Secretaria d'Acció Sindical del Comitè Confederal de CGT Catalunya

Més informació:

- PÀGINA FACEBOOK CGT ACCIÓ SOCIAL

- PÀGINA FACEBOOK CGT ACCIÓ SINDICAL

- TWITTER CGT ACCIÓ SOCIAL CGT CATALUNYA

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció