Valoració de CGT de la vaga de l’ensenyament públic del 14-F

[|14 de febrer. Èxit de la vaga.
CLAM PER L’ENSENYAMENT PÚBLIC.|]

A finals de la primera setmana de febrer tots els números de la vaga ja eren aclaparadors i demostraven que el control abusiu de tots els mitjans de comunicació, i les proclames de Govern i «tertulians» contra la vaga, s’havien esclafat davant d’un col·lectiu que ja havia decidit posar-se en marxa per aturar les Bases de la LEC.

La clau d’aquesta incapacitat dels mitjans i el Govern de mentir sobre el contingut de les bases i atacar des de totes les bandes el professorat de la pública, estava en el fet que un amplíssim moviment de debat s’havia construït i la gent havia pres consciència real del que estava en joc. Aquesta consciència hagués estat impossible sense les reunions de claustre, assemblees de zona com feia anys que no es veien i assemblees de localitat que es van produir a tot el territori.

El Govern de Generalitat, impotent davant la vaga que es preparava, encara va preparar el darrer contraatac. La nit abans, amb nocturnitat i premeditació, ens sorprèn a tots i totes amb uns serveis mínims de Treball que ni el Departament d’Educació havia demanat en la reunió prèvia: uns serveis mínims que van impedir a prop d’un 20% de professorat de primària i el 25% de bressol/llars infants d’anar a la vaga. La mateixa nit i des de tots els mitjans de comunicació llençà una crida desesperada als pares i mares a portar els fills i filles als centres, per convertir-los en la darrera força de xoc contra la vaga, per generar una confrontació entre famílies i mestres.

Però tot li va sortir malament: l’èxit de vaga va ser rotund. El decret de mínims –que va ser immediatament recorregut pels sindicats- va impedir efectivament que hi anés més gent a la vaga i la manifestació, però va provocar una reacció de sulfuració i ràbia massiva a tot el professorat, per anar encara amb més força a una manifestació, que amb 60.000 persones és de les més grans que mai s’ha fet i que va omplir a vessar el centre de la ciutat. Manifestacions molt importants també recorrien els carrers de Girona, Tarragona i Lleida. Ningú no podia amagar el clam en defensa de l’ensenyament públic contra les polítiques privatitzadores.
Un èxit total que es va completar amb la reacció molt positiva de les famílies que van rebutjar en massa la provocació de la Conselleria i van respectar en termes quasi unànimes la lluita del professorat, i més enllà, a la manifestació es veien petits grups de pares i mares que anaven de la ma dels vaguistes... per què l’objectiu és comú i ens uneix!!

La Conselleria i el Govern al darrera van quedar retratats, doncs al preu que fos volien imposar una llei que ha estat àmpliament rebutjada per la comunitat educativa. Però el sr. Maragall, prepotent com sempre, va intentar minimitzar la protesta, anunciant que no retiraria les Bases i començant a cercar la divisió dels sindicats, fent l’ullet a CC.OO i UGT, com a part dels signants del Pacte Nacional. Ambdós han sortit rebutjant la maniobra i assegurant la unitat sindical per la retirada de les Bases.

[(Continuïtat:

Què fer aleshores? A moltes zones el professorat demanava garanties que la vaga del 14F no es quedaria en un simple dia de protesta, sinó que es continuarien les mobilitzacions fins a la retirada de les Bases. La obligació del comitè de vaga ha de ser donar continuïtat a la lluita que amb tanta força va sortir.

Amb aquest compromís des de la CGT pensem que cal definir dues línies d’actuació:

1.- Estenent la lluita a tota la comunitat educativa, per això proposem:
- A totes les AMPAS que facin debats sobre les Bases per a totes les famílies i comunicats que demanin la retirada de les Bases.
- Convocatòria de una gran manifestació de tota la comunitat educativa pel 2 de març.

2.- Tornant a la vaga abans de vacances i eleccions. La nostra proposta és pel 6 de març.

La unitat ha de tornar a ser determinant, però no només una unitat dels 5 sindicats que composem el comitè de vaga, sinó que també el professorat, des dels claustres i les zones tingui la paraula.
)]

- L'esquerda en format pdf|L'esquerda