Valoració del #30J: Surt del Twitter. Surt del Facebook. Pren el carrer
Convocades per la Coordinadora d'Informàtica de la CGT, el dia 30 de juny van sortir als carrers de Madrid, Barcelona i Saragossa les i els treballadors del sector, per a protestar pels abusos de la patronal i en defensa de la dignitat del seu treball.
Aquesta és la valoració que hem realitzat de la manifestació informàtica.
1. Les mobilitzacions del 30J s'han plantejat com un començament. S'està tractant de canviar la realitat d'un sector dissenyat per a curtcircuitar des d'un principi els mecanismes de pressió col·lectiva dels treballadors. Perquè es comenci a conscienciar un sector com el TIC i donar passos per a millorar les nostres condicions laborals, el treball sindical ha de tenir dues potes: el carrer i la xarxa.
2. El sindicalisme en el sector TIC s'enfronta a un problema fonamental: la dispersió. Els sindicats històricament han defensat que sigui el mateix obrer el que realitzi la mateixa funció en el seu centre de treball, i que si ha de ser substituït, ho sigui per un altre en les mateixes condicions laborals. En els grans projectes informàtics les i els treballadors són constantment intercanviats a través d'un laberint de subcontractacions, per a realitzar les mateixes tasques, però a través d'empreses amb pitjors condicions laborals.
Tots i cadascun dels dogmes sindicals no s'apliquen en el nostre sector: els treballadors d'una empresa no comparteixen centre de treball (treballen en el client), aquest pot canviar amb regularitat (al canviar el treballador de projecte) i l'entorn del treballador són companys d'altres empreses, amb altres condicions i altres convenis. Com es pot realitzar una activitat sindical en aquestes condicions tan heterogènies? I per què no hi ha hagut una resposta major aquest 30J?
3. Com es deia en el lúcid text realitzat a la calor del 30J Sudoer Rise Up! ( https://lapulgaylalocomotora.wordpress.com/2012/06/28/sudoer-rise-up/ ), la informàtica és el primer gran sector nadiu neoliberal, amb treballadors aïllats i desmobilitzats.
Però assistim en aquest nou segle a canvis en el sector TIC qualitatius (comencen a aparèixer seccions sindicals en cada vegada més empreses) i quantitatius (hi ha ja en l'actualitat un nombre significatiu de conflictes laborals). Un sindicalisme en xarxa està sent la resposta a la fragmentació imposada en el sector. El sindicalisme en el sector TIC no té capacitat per a superar físicament la barrera de la dispersió i la deslocalització (no es té accés directe als treballadors), però si que la té per a reinventar la seva activitat en (la) xarxa.
El treball sindical en xarxes socials i altres espais de socialització a internet durant el 30J ha estat un primer pas, visibilitzant que un nou sindicalisme ha fet la seva aparició. Un nou sindicalisme que ja es mou dintre de la cadena de subcontractacions, dintre de les guàrdies, lliuraments demencials i hores extra sense remunerar, dintre d'una realitat on el sindicalisme clàssic es veu com una cosa incomprensible, llunyana i inaplicable.
4. Aquesta vegada uns quants centenars de persones sortim al carrer aquest 30J. Com vam dir al principi, el sector TIC ha d'estar en el carrer i el la xarxa, i aquí és on internet juga una posició ambivalent. I és que Internet és part de la solució i part del problema. Gràcies a la xarxa, la Coordinadora d'Informàtica ha aconseguit arribar aquest 30J a treballadors als quals mai hauria contactat fent repartiments i enganxades de cartells a l'ús. Ara cal aconseguir que la gent faci una mica més que "m'agrada" en el Facebook o fer RT en Twitter.
Internet desincentiva el compromís polític real, és a dir, compromís que suposa l'estar físicament en les manifestacions, en les jornades de lluita i en les vagues, i no veient que es diu en Twitter a través d'un SmartPhone. Probablement per aquest compromís tan fràgil que possibilita internet és pel que ens hem manifestat centenars i no milers de persones. Però no pot contemplar-se la vida només a través de la pantalla d'un ordinador. La lluita en el sector TIC tampoc. Anem al carrer.
5. Finalment, cal ressaltar que internet no és només un flanc feble per al sindicalisme, també per al capitalisme. La subcontrata de Telefònica Avanzit Telecom està en vaga indefinida per a lluitar contra un terrible ERO. El mateix 30J l'empresa Avanzit denunciava en els mitjans sabotatges que han deixat a milers de clients sense telèfon i sense ADSL (com en el Vallès Oriental ). El llocs com Bigues i Riells i Palau-solità i Plegamans fins i tot va haver d'intervenir la policia perquè els piquets van tractar d'impedir la reparació de les caixes danyades.
Siguem conscients de la força i el poder que tenim els treballadors del sector informàtic i les noves tecnologies. Si parem les màquines, es para el món. Comencem a treballar perquè tot el sector es planti de debò en la pròxima vaga general, i en totes les vagues de sector o d'empresa que plantegem.
Surt del Twitter. Surt del Facebook. Pren el carrer.
Coordinadora d'Informàtica de la CGT