Valoración del sector d’Administració Pública de la CGT sobre el document filtrat d’esmenes transaccionades al Reial decret llei del “ICETAZO”
Després que en els últims dies apareguessin diverses sentències favorables a les demandes de col·lectius i treballadors i treballadores en abús de temporalitat (de les quals cal esmentar, per ser més escasses les dictades en sales contencioses administratives, la de les educadores a Getafe, la de la Diputació de Barcelona i la de l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid), i un dia abans que es reunís la Ponència de la Comissió d'Hisenda i Funció Pública del Congrés per a la reforma del Reial decret llei 14/2021, ens han volgut sorprendre amb la filtració, el passat dia 11 de novembre, d'un document en el qual sembla que s'il·luminen els acords de quatre formacions polítiques, PSOE, UP, ERC i PNB, en forma d'esmenes transaccionals al RDL, presentades com l'última cessió al col·lectiu de treballadors i treballadores precarizados en les Administracions Públiques.
Però no, ni és casual el moment ni ho ha estat la manera en què ha arribat la filtració a nombrosos mitjans d'informació, que no semblava que haguessin hagut de desentranyar els misteris de les esmenes del document, sinó que reproduïen de seguit el guió facilitat i adjunt per a anunciar a so de bombo i platerets que el personal interí amb més de cinc anys en l'Administració Pública aconseguiria la fixesa sense tenir que opositar. Es tracta, sens dubte, d'una filtració perfectament orquestrada i organitzada que té dos propòsits. D'una banda, assestar un dur cop als col·lectius i sindicats, cada vegada més ben organitzats, alimentant la seva divisió en llevar d'ells al grup de temporals que teòricament es veurà afavorit per la nova data miracle: un de gener de 2016, i per una altra, estimular i visibilitzar el posicionament més reaccionari en relació amb aquest moviment reivindicatiu. Els sindicats institucionalitzats, signants de l'acord del mes de juliol amb el Govern que va fonamentar el Reial decret llei, una bona part de la judicatura, juristes pròxims a l'Advocacia de l'Estat i diversos representants de Governs autonòmics, ja s'han pronunciat en el sentit que aquesta “relaxació” en les concessions al personal abusat pot generar inseguretat jurídica i implicar demandes i llargs processos judicials, aquesta vegada per a reclamar el sacrosant dret d'igualtat d'accés a la funció pública per damunt, això sí, dels drets i condicions laborals dels qui ja formen part d'ella.
Com hem de rebre des de FETAP aquest nou anunci aparentment captivador per als qui sofreixen la precarietat en les Administracions? Perquè amb absolut escepticisme en relació amb el que no queda del tot clar i amb absolut rebuig enfront d'aspectes que no responen en res als acords de la nostra Federació. Vegem:
1. Si arbitrari era el criteri de fixar en deu anys el temps mínim per a optar a un Concurs de mèrits, iniciativa legislativa que fa un any va sorgir en el parlament basc i que al juliol va anunciar la ministra de Funció Pública com a possible criteri de reforma del RDL recentment convalidat, igual d'arbitrari és establir-lo en cinc (caldria dir sis, en realitat, si comptem des d'1 de gener de 2016 a 1 de gener de 2022) per a optar a aquesta via d'estabilització. L'únic termini amb fonament legislatiu i jurídic és el dels tres anys, per ser el termini que es dedueix de la necessitat d'executar els processos selectius que anualment haguessin d'incloure totes les places interines (art. 70. TREBEP), com per ser el termini reconegut expressament tant pel TJUE (Sentència del 3 de juny de 2021) com pel Tribunal Suprem de l'Estat espanyol, en sentència de cassació del 28 de juny de 2021.
2. La sanció a l'abús de contractació continua recaient sobre el treballador o treballadora temporal a qui se li cessa el cap de tres anys ocupant interinament la seva plaça. Podríem imaginar-nos que en l'empresa privada l'abús de temporalitat es resolgués amb l'acomiadament del treballador o treballadora transcorreguts els 24 mesos? Aquest extrem del RDL no ha estat reformat en les esmenes pactades i comporta un seriós risc no ja per als qui exerceixen tasques en aquestes places sinó per al servei públic que s'ofereix. A les Administracions Públiques, especialment a les quals alimenten l'avidesa privatitzadora, se'ls ofereix un instrument passiu per a soscavar o acabar indirectament amb determinats serveis públics.
3. La històrica sentència del TJUE de 19 de març de 2020, respecte a les qüestions prejudicials que es plantejaven davant l'abús de contractació temporal en les Administracions Públiques, va iniciar el reconeixement que l'Estat espanyol no compta amb un instrument per a sancionar de manera suficient i dissuasiva aquest abús. Aquest és l'argument esgrimit en nombroses sentències, també les que esmentàvem el principi, per a justificar la fixesa/estabilitat dels qui la demanden. L'altra manera de compensar als qui són sotmesos/as durant anys o dècades a la temporalitat és la indemnització. Res ha canviat en les esmenes que suposadament s'aprovaran, per la qual cosa no es millorarà la ridícula indemnització de 20 dies per any amb un topall de 12 mensualitats, és a dir, l'equivalent a un acomiadament per raons objectives en el sector privat.
4. El concurs de mèrits apareix com un procés obert, no restringit i per tant incert. Inapropiat com a mitjà de sanció de l'abús quan en ells poden participar els qui no van ser víctimes de l'abús (Acte TJUE, 2 de juny de 2021).
5. A tenor de les esmenes transaccionades que s'han filtrat, un percentatge enorme de treballadors i treballadores en abús de temporalitat que ocupen llocs estructurals durant més de tres anys i fins a sis (01/01/2016) es veuran relegats als denominats processos de consolidació mitjançant el concurs oposició, emulació dels processos aprovats en els Pressupostos Generals de l'Estat de 2017 i 2018, pels quals es permetia una taxa extraordinària de reposició que emanava d'aquells altres acuerdazos signats llavors pel Govern del PP amb els sindicats administrats. En relació amb l'organització de processos selectius anomenats de consolidació, la sentència del TJUE de 19 de març de 2020 ja ens advertia que no són l'instrument adequat per a sancionar degudament la utilització de relacions abusives de contractació.
6. Tant l'RDL, com les reformes pactades deixen a criteri de les Administracions Públiques “l'articulació d'aquests processos selectius…i podrà ser objecte de negociació en cadascun dels àmbits territorials de l'Administració General de l'Estat, comunitats autònomes i entitats locals…” (sic), amb el que en molts casos deixarà als peus dels cavalls a treballadors i treballadores que tornaran a la casella de sortida per a haver de negociar tant amb Administracions poc inclinades a una estabilització efectiva com amb els sindicats que els van trair.
7. Es continua trobant a faltar un autèntic desig d'estabilitzar en els seus llocs de treball a les persones, al personal que ocupa aquestes places a consolidar i que tant sembla preocupar tècnics i legisladors. Les places, amb ser incertes no sofreixen la incertesa ni la discriminació del treballador o treballadora en abús de temporalitat que les ocupa.
En definitiva; aquestes esmenes, en tant són aprovades per la corresponent Comissió, Senat i Congrés, suposen, això sí, un avanç en la direcció empresa en diferents àmbits pels col·lectius de treballadors i treballadores precarizadas en les Administracions Públiques des de fa anys, però no compleixen en absolut ni amb els principals objectius marcats per aquest col·lectiu (fixesa com a sanció a l'abús) ni amb els acords que ens hem donat en la FETAP per a la seva defensa. A més, com ja dèiem, el seu anunci/filtració no deixa de suposar una maniobra de divisió i desmobilització d'aquest col·lectiu, així com un intent per esperonar les posicions més reaccionàries avui representades per una bona part de la judicatura, pel sindicalisme institucionalitzat i pactista, per formacions polítiques instal·lades en el possibilisme i pel propi sistema, interessat a mantenir un ampli destacament de treballadors i treballadores precàries en les Administracions Públiques llestes per a engrossir les plantilles dels nous nínxols de negoci que a cada pas sorgeixen de la incessant privatització dels serveis públics.
Finalment; des d'aquesta Federació i com ja hem manifestat en els acords adoptats en el nostre últim Ple, celebrat els dies 22 i 23 d'octubre, només admetrem una reforma legislativa del TREBEP o qualsevol altra norma que:
a) Articuli mecanismes que permetin amb resultat cert que els i les treballadores obtinguin relació de fixesa de personal funcionari de carrera o laboral fix, o idèntica en drets.
b) Transposi els principis de les clausulas 4 i 5 de la Directiva 1999/70/CE i jurisprudència del TJUE relatives a la prevenció, i sanció de l'abús de contractació en les Administracions Públiques.
c) Previngui nous abusos de contractació mitjançant sancions i indemnitzacions proporcionades i dissuasives que recaiguin en les Administracions i no en el seu personal.
d) Aposti per una defensa sense ambages dels serveis i empreses públiques com a garants del dret democràtic de la immensa majoria a rebre i gestionar uns serveis de qualitat amb garanties laborals dignes per a tots els treballadors i treballadores vinculades a ells.
PER L'ESTABILITAT DELS TREBALLADORS I TREBALLADORES EN ABÚS DE TEMPORALITAT!