Via lliure a l’aplicació de la Directiva Bolkestein

Rafa Calleja / Redacció. Diagonal núm. 105

Via lliure a l'aplicació de la Directiva Bolkestein El passat 13 de juny, el Congrés aprovava un projecte de llei que fomenta la liberalització de serveis bàsics i que afavorirà l'entrada de la Directiva europea.

Portes obertes per a la implantació en l'Estat espanyol de la Directiva de Serveis del Mercat Intern de la Unió Europea, coneguda com “Directiva Bolkestein”. El dia 13 de juny de 2009, el Congrés aprovava un projecte de llei que modifica 47 lleis considerades des del Govern com “obsoletes” i dóna via lliure a la liberalització de serveis com autoescoles, missatgeries, estacions d'autobús o empreses de subministrament energètic que podran, des d'aquest moment, ser gestionades per transnacionals o empreses de qualsevol país de la Unió sense necessitat d'inscriure's en un registre i substituint per declaracions de responsabilitat les autoritzacions per a exercir l'activitat. El sector serveis concentra actualment prop del 70% de l'ocupació i el 65% del PIB nacional.

Privatització descontrolada

Des de ATTAC s'apunten els efectes immediats de l'aplicació de la Directiva Bolkestein, que van des de la deslocalització massiva d'empreses cap als països de la UE amb lleis més permissives fins a un previsible augment del frau fiscal, el descens de les contribucions a la Seguretat Social, l'empitjorament de les condicions laborals i la limitació als Governs europeus de portar a terme polítiques de foment i subvenció de serveis essencials. Les diverses plataformes de defensa dels serveis públics veuen en aquest projecte de Llei, presentat pel govern com Llei Omnibus, el primer pas per a la privatització definitiva. Ángeles Maestro, de la Coordinadora de Treballadors de la Sanitat Pública Contra la Privatització, considera que “està dintre de la lògica institucional de deixar fer al capital privat. Els serveis públics són l'objectiu prioritari”.

Després que Frederik Bolkestein dugués la seva proposta de llei en 2006 al Parlament europeu, el grup Verd i l'Esquerra Europea van presentar una esmena a la totalitat que va ser rebutjada per 486 vots en contra i 153 a favor. Un text de compromís posterior, amb esmenes que excloïen de la directiva els denominats Serveis Socials d'Interès General, va ser aprovat amb 391 vots a favor (els de gran part dels grups popular, socialista i liberal de la càmera), 213 en contra i 34 abstencions. Aquest marc no va satisfer als grans capitals continentals, que veien limitat el seu accés a un sector que absorbeix 140.000 milions a l'any. Però en Estats com l'espanyol, abans de l'aprovació de la Llei Omnibus, altres lleis com la 15/97, que permeten la participació de capital privat en serveis com la sanitat, havien obert la porta a la liberalització total dels serveis bàsics.

Negocis segurs

“És en temps de crisis quan es visibilitza la incompatibilitat entre el capitalisme i l'interès general”, explica Maestro. Segons ella, el capital es refugia en la gestió de serveis públics, on el risc no existeix, ja que el diner és públic i el client-ciutadà està garantit, ja que no té altra elecció, de manera que el públic es converteix en “un reservori segur per al capital mentre espera que passi el temporal de la crisi”. Perquè el lema del capital privat a l'hora d'introduir-se en la gestió del públic és, segons Maestro, “confondre's amb el paisatge. Van introduint-se a poc a poc, jugant amb la desinformació per a desactivar les possibles respostes. Actuen com les termites, i quan ens vulguem adonar s'haurà caigut la casa damunt”.

EL PRINCIPI DEL PAÍS D'ORIGEN

Un dels punts més controvertits de la directiva europea és el Principi de País d'Origen (PPO), que permet a una empresa oferir un servei en un país diferent al seu segons les lleis del país on té la seva seu. Els socialistes alemanys van proposar dissociar l'accés al mercat, subjecte al PPO, i la prestació de serveis, subjecta a les normes del país de recepció. “Aquest matís no està exempt de perill, ja que permet al PPO colar-se de nou per la finestra”, opina l'eurodiputada alemanya Sahra Wagenknecht (grup Verd), qui qualifica la Directiva Bolkestein com “un verí”. Un exemple palpable de l'aplicació del PPO va succeir a la ciutat sueca de Vaxholm, on una empresa letona va guanyar un concurs de construcció i es va considerar lliure per a aplicar als seus treballadors el salari letó.

Article extret del núm. 105 de la revista Diagonal

www.diagonalperiodico.net/Via-libre-a-la-aplicacion-de-la