CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

[Vídeo] Clausurat l’any del centenari de l’Anarcosindicalisme a Barcelona

Diumenge, 19 desembre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

tomas2

El passat dia 17 va tenir lloc l’acte de clausura de l’any del centenari de l’anarcosindicalisme a Barcelona, davant prop d'un centenar d'assistents, alguns d'ells de federacions d'altres indrets de l'estat espanyol.

L'organització d’aquest acte històric va anar a càrrec de la Fundació Salvador Seguí.

El Palau del Mar, Museu d’Història de Catalunya, que també acollirà al gener la exposició itinerant sobre el centenari de l’anarcosindicalisme, va ser l’escenari triat per portar a terme la clausura de les celebracions d’aquest històric aniversari.

L’acte amb les intervencions d’Ángel González, Secretari General de la Federació Local de Barcelona, Bruno Valtueña, Secretari General de la CGT de Catalunya, Jacinto Ceacero, Secretari General de la CGT, i Cristina Escrivà i Rafael Maestre de la Fundació Salvador Seguí, també va comptar amb la especial col·laboració de Tomàs Ibáñez Gracia (Saragossa, 1944), catedràtic emèrit de psicologia social de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Tomás Ibáñez durant els anys seixanta va participar des de París en el moviment anarquista francès i en la lluita antifranquista dels joves llibertaris espanyols en l’exili. Membre de la Comissió de Relacions de la FIJL entre gener de 1966 i abril de 1969, va ser desterrat de París i assignat a vigilància en una remota regió francesa després de participar en els fets de maig del 68. Després de tornar a Barcelona el 1973 es va involucrar, ja mort Franco, en el ressorgiment multitudinari de la CNT i del moviment llibertari. Després del V Congrés va abandonar la militància anarcosindicalista fins l’any 2000 en què es va afiliar a CGT. Cofundador de la revista Archipiélago, actualment escriu per a revistes llibertàries de diversos països.

Entre altres llibres, és autor de "Poder y Libertad" (Barcelona: Hora, 1982), "Municiones para disidentes: realidad, verdad, política" (Barcelona: Gedisa, 2001), "Contra la dominación. variaciones sobre la salvaje exigencia de libertad… entre Castoriadis, Foucault, Rorty y Serres" (Barcelona: Gedisa, 2005), "Por qué A: fragmentos dispersos para un anarquismo sin dogmas" (Rubí: Anthropos, 2006) i la seva última obra, l’autoria de la qual comparteix amb Salvador Guruchari, “Insurgencia Libertaria, Las Juventudes Libertarias en la lucha contra el franquismo” (Barcelona; Virus Editorial, 2010). En la seva intervenció, Tomás va fer un intens recorregut pels orígens de l’anarcosindicalisme i de com s’ha conformat, a dia d’avui, una idea moderna de sindicalisme combatiu amb arrels en la tradició de Ferrer i Guàrdia, Pestanya, Durruti, Ascaso entre tants i tantes altres.

La intervenció del professor Tomàs Ibáñez, històric militant llibertari i anarcosindicalista, va fer un intens recorregut pels orígens de l’anarcosindicalisme i de com s’ha conformat, a dia d’avui, una idea moderna de sindicalisme combatiu amb arrels en la tradició de Ferrer i Guàrdia, Pestanya, Durruti, Ascaso entre tants i tantes altres.

Un dels moments més interessants de la ponència del professor Ibáñez va ser la referida a les fonts històriques d’on veu l’actual anarcosindicalisme “modern” i que son ben variades i donen fruit a un mestissatge o hibridació que troba la seva raó de ser en la reformulació de l’anarquisme, l’acció social i l’acció sindical més enllà del propi lloc de treball. Cal una fusió entre la problemàtica social i laboral. Per últim va fer una especial menció a la necessitat de renovació del concepte revolució que ha quedat clarament desfasat, al seu entendre.

La visió lúcida i profundament analítica va entusiasmar als i les allà presents, provocant al final un fort aplaudiment.

Per la seva banda els Secretaris Generals del Comitè Confederal, Comitè Confederal de Catalunya i la Federació Local de Barcelona, van intervindre al final de l’acte.

Àngel González, va recordar la importància que Barcelona ha tingut per a l’anarcosindicalisme dintre de l’estat espanyol, i com aquesta manera de fer ha estat un pol de dinamització política i social que ha estat fortament castigada per les classes dominants, per l’exèrcit, per la monarquia i inclús el govern català. La Rosa de Foc és el reflex d’una Barcelona que sempre ha tingut a la sang un ADN rebel i profundament compromesa amb la llibertat i que malgrat que s’ha arribat a dir que hauria d’esser bombardejada cada 30 anys per mantindre la situació sota control, ha continuat lluitant fins als nostres dies.

Bruno Valtueña, per la seva part, va fer un discurs on va voler posar l’èmfasi en la diversitat i la lluita contra el dogmatisme, que sempre ha caracteritzat al moviment llibertari i en concret a l’anarcosindicalisme. En un discurs que alternava català i castellà, va posar de manifest que l’anarcosindicalisme, ha estat sempre una porta oberta a la unitat sense sectarisme i una intent continu d’hibridació entre les persones arribades dels diferents punts de l’estat espanyol i del mon. La Confederació decideix, en els seus inicis, posar en marxa una acció sindical per organitzar la lluita obrera, al voltant de les idees anarquistes i ser un motor revolucionari a Catalunya.

Jacinto Ceacero, en la seva intervenció va fer un repàs pels actes que s’han portat a terme a l’estat espanyol amb motiu del centenari de l’anarcosindicalisme i va recordar que la el centenari no abarca només l’any 2010 si no que continuarà el 2011. Va recordar també la continua criminalització a la que està sotmès el moviment llibertari i va posar de manifest que els conceptes com l’antimilitarisme, el pacifisme, l’antifeixisme, el recolzament mutu, dignifiquen a l’anarcosindicalisme i dona fe de la vigència de les idees de l’anarcosindicalisme. La situació socioeconòmica actual va ser també un punt important en el discurs del company Secretari General, que va manifestar que la situació actual es deu a la corrupció,l’estafa, l’aniquilació dels recursos naturals, robament ... que està portant a terme una minoria milionària i ultraconservadora, en detriment de la majoria que som els i les treballadores.

L’acte va acabar amb el públic dempeus, cantant cançons clàssiques de l’anarquisme, com “arroja la bomba”, “ay carmela”, “si me quieres escribir” o “a las barricadas”.

Secretaria de Comunicació de CGT Catalunya

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print