(Vídeos) Grècia: Resistència popular contra les retallades aprovades pel Parlament grec
El Parlament grec va aprovar el 29 de juny el nou pla d'ajustament que desbloqueja l'ajuda de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari internacional (FMI) per a evitar, diuen, la fallida del país. En una votació ajustada el Govern va assolir el suport de 155 dels 300 diputats del Parlament, donant via lliure a un nou programa de retallades, pujades d'impostos i privatitzacions per valor de 78.000 milions d'euros.
La resistència al carrer, la convocatòria de vaga general i el bloqueig del parlament per part de milers de persones va posar de nou en evidència la capacitat de mobilització d'amplis sectors de la societat grega que ja n'estan farts de la crisi, de les retallades i dels qui les han provocat.
Malgrat l'aprovació del nou pla d'ajustament i el desallotjament policial de la plaça Syntagma, de nou reocupada, la lluita i les mobilitzacions continuen.
Podeu veure alguns vídeos de les mobilitzacions i els enfrontaments amb la policia a:
La lucha popular sigue después de la huelga
www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/18064
Vídeos jornadas de huelga
www.lahaine.org/index.php?p=54740
www.lahaine.org/index.php?p=54711
Galería de vídeos: 28 y 29 de junio 2011 jornadas de huelga en Grecia
Què és el que s'ha aprovat a Grècia?
De què va el ’paquetazo’ imposat per FMI i UE. Li diuen "rescat" però en realitat és un xantatge.
En 2011 el Govern grec pretén recaptar uns 5.000 milions amb la venda del monopoli d'apostes i loteries OPAP, el Postbank, l'empresa de gestió d'aigües de Salònica, la segona ciutat del país, i les empreses de gestió portuàries del Pireo i Salònica.
Entre 2012 i 2015 es pretenen recaptar altres 45.000 milions amb la privatització completa o parcial de l'empresa de gestió de l'aigua d'Atenes, refineries, empreses elèctriques, el ATEbank, especialitzat en el sector agrícola, així com la gestió de ports, aeroports, autopistes, drets d'explotació de mines, i propietat immobiliària i terrenys estatals.
El paquetazo
1.- Paquet de consolidació fiscal
Les noves mesures pretenen retallar les despeses de l'Estat en uns 14.300 milions i recaptar altres 14.100 milions fins a 2015, amb l'objectiu de situar el dèficit per sota del 3% del PIB aquest any.
2.- Pujades d'impostos
L'Estat imposarà un "impost solidari" d'entre el 1 i el 4% a les rendes més altes. Per a ministres, parlamentaris i altres càrrecs públics amb ingressos importants l'impost és del 5%.
Pugen en 300 euros anuals els impostos a professionals que treballen per compte propi, com advocats, lampistes o taxistes.
Redueixen el mínim exempt de taxació dels 12.000 als 8.000 euros, encara que queden exclosos els treballadors de menys de 30 anys i els pensionistes, i es crea un impost immobiliari especial per als propietaris de béns de més de 200.000 euros.
Augmenten els impostos sobre béns de luxe com iots, piscines i cotxes d'alta cilindrada, s'obre la possibilitat de legalitzar immobles construïts fora de la llei després del pagament de taxes penalitzadores i s'eliminen un gran nombre d'excepcions fiscals.
Pujada de l'IVA per a bars i restaurants del 13 al 23% i es reforça la lluita contra l'evasió fiscal i el treball informal.
3.- Retallades en la despesa pública
L'Estat pretén suprimir 150.000 ocupacions públiques, el 25% del total. Per a aconseguir-lo, no es perllongaran els contractes temporals de treballadors en les institucions públiques i només se substituirà una de cada deu places de funcionaris que es retirin.
Els salaris, que es van retallar una mitjana del 12% l'any passat, tornaran a ser reduïts, encara que encara no se sap en quina quantia.
Se suprimeixen diverses prestacions socials per a estalviar 4.000 milions fins a 2015.
Es retallaran també 500 milions d'euros aquest any en concepte de subvencions als organismes de l'Estat i altres 855 milions d'euros fins a 2015 amb la fusió d'escoles, hospitals, escoles tècniques, casernes de la policia i altres institucions.
Es redueix la despesa sanitària fins a 2015 en 2.100 milions d'euros per mitjà de la racionalització de les prescripcions i recorrent a fàrmacs més barats.
Per primera vegada en tres dècades es redueix la despesa militar, que fins a ara és el més alt percentualment dels països europeus de l'OTAN, amb al voltant del 4% del PIB, encara que nombrosos analistes consideren que és major per l'ús de partides ocultes. En total, es redueixen 1.200 milions d'euros fins a 2015 i es cancel·len comandes d'armament per valor de 830 milions euros.
Es redueix la despesa en inversions públiques en 850 milions per a aquest any.
http://info.nodo50.org/Que-es-lo-que-se-ha-aprobado-en.html