Vigila amb els amics…
Ja s'ha consumat a Líbia l’arribada al poder d’un Consell Nacional de Transició Libi que ha rebut, en un temps record, el beneplàcit de la comunitat internacional. On abans hi havia el sàtrapa del Gadafi posem uns altres que, tot i algunes veus que diuen que són propers a Al-Qaeda, encara no es sap molt bé d’on venen. Qüestió de temps.
El que ha passat a Líbia aquests mesos no és res allunyat del que els antimilitaristes ens ensumàvem: matances indiscriminades, suport armamentístic i logístic d’alguns països que ja tenien interessos a Líbia (amb França al capdavant)… lluny del bucòlic avenç amb furgonetes armades amb metralladores conduïdes per un exèrcit de “rebels”, els serveis secrets dels “països democràtics” han fet i desfet, han marcat objectius que les seves forces aèries, han bombardejat, tot amb el silenci còmplice de les agències d’informació que volien una transició el màxim d’ incruenta de cara al món i feta “pels de casa”. La cosa ha colat, una vegada més, de cara a l’opinió pública.
Segons algunes fonts es parla de més de 20000 atacs aeris a sol libi, amb xifres de morts que superen els milers, però impossibles de comptar, tant per un bàndol com per un altre. Una guerra efectiva, el verdader objectiu ja comença a repartir-se als foros internacionals que en Gadafi ja tenia oberts.
Negocis que l’industria armamentística ja fa temps que realitza. Així les bombes de raïm, amb les que Gadafi va bombardejar Misrata, van ser fabricades a l’estat espanyol el 2007 i van ser finançades per Cajalón, Caja España, Caja Mediterráneo, Bankinter, Ibercaja, Banco Popular, Banco Sabadell i la Caixa. I es que diverses armamentístiques espanyoles van vendre al Gadafi material militar per valor de 20 milions d’euros entre el 2009 i els primers sis mesos del 2010. Fa poc, oi? Doncs el govern espanyol encara va vendre armament per valor de 8 milions d’euros a l’exèrcit libi fins a tres setmanes després de començar les primeres protestes contra el règim de Gadafi.
No oblidem els 123 milions d’euros que ens ha costat als contribuents aquesta guerra, tenir presència militar amb quatre avions F-18, dos avions d’abastament, un avió de vigilància marítima, una fragata i un submarí. Que se sàpiga, és clar.
Saber i no oblidar, empreses difícils amb els mitjans de comunicació existents, no deixem de remenar en altres fonts que no viuen de crèdits bancaris i no deuen favors als que financen les guerres.
* Toni Àlvarez és membre de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i afiliat a la CGT de Tarragona