CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Virus editorial és sinònim de 20 anys de publicacions anticapitalistes i llibertàries

Dijous, 31 març, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Hem entrevistat al Patric de San Pedro a l’Editorial Virus, al carrer de l’Aurora, en ple Raval de Barcelona. Patric, viu a la muntanya, per Girona. Forma part del col·lectiu Virus, que fa funcionar i créixer la gran fàbrica de Virus.

En Patric es sorprèn que arribi amb els companys d’Okupem les ones. No s’ho esperava. Però ens diu «si ja estan aquí, fem-ho». Mentre munten els focus, i preparen les càmeres i trípodes per filmar l’entrevista, els companys de Virus, en Rafa, en Franc, l’Òscar, la Puri i en Miguel segueixen treballant i no protesten per les molèsties. Hi ha bon ambient de treball. En Patric em comenta que són sis persones al col·lectiu, que tots cobren igual i que tot es decideix per assemblea i que no hi ha diferències entre qui té més antiguitat o qui acaba d’arribar, entre el qui fa de missatger, editor, corrector, traductor, comptable, etc. «Funcionem com a cooperativa, tot i que no ho som oficialment, però a la pràctica som més cooperativistes que moltes cooperatives».

També em comenta que no reben subvencions. N’han rebut alguna d’Europa per traducció, i gairebé res més. Recalca que no estan en contra que es demanin subvencions puntuals, però que no és una cosa prioritària per a ells.
Hem volgut entrevistar en Patric principalment perquè ens parlés ampliament del nou llibre de memòries de Jean Marc Rouillan, però ens hem desviat una mica en assabentar-nos del gran projecte que és Virus. Efectivament és un projecte exemplar i reeixit de 20 anys, i han fet una tasca desconeguda i meritòria, la d’animar i promoure la creació d’una xarxa d’editorials i distribuïdores.

Les novetats i col·leccions les podeu trobar a Internet www.viruseditorial.net, o bé, també en el web d’Okupem les ones, http://okupemlesones.org, on hi ha la present entrevista amb més informació.

- Com es va originar el projecte de l’editorial Virus?

Virus neix ara fa 20 anys. Celebrem els vint anys de Virus.

- Felicitats i bon aniversari!

Si estem d’aniversari. Ens ha costat però aquí estem. La idea surt fa 20 anys, com un projecte complementari de la distribuïdora el Lokal. Veient que en els nostres mitjans, alternatius i llibertaris, es movia molt de material però que el llibre era un objecte poc conegut, va sortir la idea de muntar una distribuïdora i editorial. L’Iñaki Garcia i altra gent que estaven al Lokal, proposen la possibilitat de fer l’editorial a partir de l’estructura del Lokal, i formem l’editorial i distribuïdora Virus.

- I el nom de Virus, d’on prové? Voleu contaminar la societat?

Sí. El nostre lema és «Virus editorial... perquè el llenguatge és un virus». La idea no és nostra. El nom de l’editorial ens el va proposar un amic pensant en una cançó de la Laurie Anderson (Language is a Virus), inspirada en l’obra de William Burroughs. Ens va semblar que era una bona metàfora per entendre el llenguatge com una eina de transformació i de contagi. El llenguatge té aquesta possibilitat d’obrir les ments, fer sorgir noves idees, i té un potencial difícil de parar quan es posa en marxa.

- Heu contagiat molt? Quins són els vostres èxits? la vostra editorial és una de les més importants de l’àmbit llibertari i anticapitalista

Estar aquí desprès de 20 anys ja és un èxit. Però el principal èxit ha estat, no tant Virus en si mateix com a editorial, sinó el potencial que va iniciar Virus, que desprès altra gent ha continuat, en posar en contacte projectes d’edició i distribució arreu de l’estat i d’animar altra gent a muntar editorials i distribuïdores. Crec que aquest sí ha estat un èxit i des de fa 20 anys han nascut molts projectes editorials amb qui tenim molt bona relació, com són Traficantes de Sueños, Pepitas de Calabaza, la Felguera, la Malatesta, la Likiniano (l’actual Gatazka), Cambalache, la Ciutat Invisible, la Pantera Rosa i molta altra gent amb qui hem treballat i continuem treballant.

- No sols animeu la gent a fer editorials i distribuïdores sinó que també distribuïu a editorials petites

Nosaltres tenim actualment unes 60 editorials petites i mitjanes en distribució. El doble propòsit de Virus, com editora i distribuïdora, és: Primer, donar a conèixer el llibre al món alternatiu, que no estava gaire present en aquella època. Desprès, el llibre llibertari i antiautoritari, donar-lo a conèixer a les llibreries comercials, és a dir, guanyar-nos un espai a les llibreries, que tampoc hi era en aquella època. Crec que això s’ha aconseguit bastant. I desprès, a part, hi havia una tasca d’edició. Ara hi ha editorials comercials que s’animen a publicar coses sobre anarquisme i la guerra civil, però quan nosaltres vam començar a editar hi havia molt poc de tot això. En aquest sentit hem contribuït a omplir el forat que hi havia en aquest nivell.

- Quin és el teu rol a Virus?

El meu rol ha anat variant amb el temps. Fonamentalment ha estat: Coordinar les edicions, fer el seguiment, el contacte amb els autors, que ara ho comparteixo amb el company Miguel, i fer el seguiment de l’edició i correcció i edició dels textos. I en alguns casos també la traducció.

- Quin és el procediment per escollir els llibres per a l’editorial?

Ens arribem moltes propostes de llibres, més de les que podem fer. I també busquem llibres. Contactem amb editorials d’altres països i busquem llibres en funció de les temàtiques que ens interessen. Com jo sé alemany, la presencia de traduccions de l’alemany és notòria. Els llegim i, si ens interessen, ho tirem endavant. Tot es proposa a l’assemblea de Virus i allà es decideix. La raó principal per publicar un llibre és el contingut, i desprès es té en compte si el llibre és viable econòmicament o no: si el llibre és massa extens, si s’ha de fer una traducció, públic potencial, col·lectius a qui els pot interessar treballar políticament amb el text, etc. Sempre hi ha sorpreses. Hi ha llibres que esperes que tindran una bona acollida, i altres que ens poden interessar molt, però que saps que per la temàtica són complicats comercialment. I és clar, ho hem de valorar també, perquè han de sortir els números.

- A Virus com us organitzeu? preneu les decisions en assemblea?

Actualment a Virus som sis persones i totes decidim. Funcionem assembleariament a tots els nivells. Vol dir que totes les decisions tan d’economia, d’edició, de distribució, es decideixen entre tots. Les decisions importants es prenen en assemblea.

- Quins projectes teniu? Fareu alguna cosa pels vint anys?

Bé, estem parlant de fer alguna cosa, algunes jornades, a la tardor. No se si serà una cosa més gran o més petita, perquè un dels problemes que tenim nosaltres és que som pocs i moure la distribució de l’editorial exigeix molta dedicació, moltes hores, i no sempre tenim temps per celebrar-nos a nosaltres mateixos. Però si que farem alguna cosa.

- Normalment moltes editorials petites i autoeditors tenen problemes de distribució. Com ho feu vosaltres?

Nosaltres tenim dos línies de distribució: la comercial, la venda a llibreries de Catalunya dels llibres de Virus i també de part de les editorials que tenim en distribució. I desprès fem distribució alternativa. Hem contribuït a crear una xarxa de col·lectius en l’àmbit estatal, i posem a la seva disposició el nostre fons d’editorials. I a més, si aquests col·lectius o llibreries o projectes tenen edicions pròpies o tenen accés a llibres que no tenim, els proposem de distribuir el seu material a través de la nostra xarxa comercial i alternativa.

- Teniu problemes per cobrar?

En general, sempre es tenen problemes per cobrar. No tant d’impagaments, que n’hi ha alguns, però si de retard en els cobraments. Primerament aquesta famosa crisi afecta a tothom i a nosaltres també ens afecta. En segon lloc, nosaltres treballem amb col·lectius, que no són empreses, i tenen altres prioritats que no el seguiment de llibres. En aquest sentit nosaltres hem de fer un seguiment i recordar a la gent que no som un empori editorial i que hi ha d’haver una responsabilitat respecte els llibres que agafen i s’han de fer responsables de les devolucions i els pagaments...

- Ens dius que la crisi del 2010 també us ha afectat

Nosaltres portem 20 anys en crisi, sempre ho diem, 20 anys lluitant contra la crisi. Però per a nosaltres el 2010 ha sigut particularment dur, pel tema dels impagaments i el retard en els cobraments.

- Quins són els llibres que us han anat bé?

Hi ha un llibre que simbolitza molt a Virus i que ens va alegrar molt de fer, que és la biografia d’en Sabaté, escrita per Téllez, de la qual portem tres edicions. Va ser el primer llibre d’entitat que vam editar a Virus. I ara que estem al 20è aniversari d’aquest llibre en farem una traducció al català, que ja tocava, ja que s’ha traduït a moltes llengües.

Hem editat prop de 170 llibres, calculava fa uns dies, i hem fet llibres de temàtiques molt diverses. Dels llibres que són estrictament sobre la guerra civil o sobre anarquisme hi ha uns quants que ens han donat alegries. Va ser un gran èxit polític i de vendes “¡Zapata vive!”, de Guiomar Rovira, el primer llibre que es va publicar a l’estat (i segurament dels primers del món): un testimoni apassionat de primera mà sobre la revolta zapatista. Un llibre que vaig viure amb molta intensitat va ser l’edició de “Huye, hombre, huye. Diario de un preso FIES”, de Xosé Tarrío. Un llibre que vam rebre per entregues, amb molts entrebancs de les institucions penitenciàries, i amb el que es va inaugurar la línia de denúncia de la presó que després tindria continuïtat amb la revista Panóptico i altres publicacions.

A mi m’agrada especialment també “Manual de guerrillla de la comunicación”, una reflexió profunda sobre la contrainformació i sobre les maneres d’ocupar l’espai públic per intervenir políticament, i un llibre d’eines per a l’acció. En les presentacions la gent ens explicava tot d’accions que havien desenvolupat després de llegir el llibre.

- Quins són els llibres que no us han donat bon resultat?

Llibres que no han tingut la sortida que esperàvem, n’hi ha uns quants també, certament. El que més greu em sap és la biografia que vam publicar de Raúl Sendic (“Las vidas de un tupamaro”), que recomano molt especialment. També una novel·la que m’agrada molt, “La negra” de Raúl Zelik, ambientada a Colòmbia, molt divertida i molt canyera. En general les incursions que hem fet en la literatura política no han tingut la sortida que esperàvem. No va anar bé la col·lecció de novel·la negra ni la de narrativa. Vam publicar “Siete domingos rojos” de Sender, que esperàvem ens donés grans alegries, però ha anat així així. Hi ha una excepció, que és l’edició de “Homenaje a Cataluña” d’Orwell, un llibre que ha tingut i té molt bona sortida. Si no venem a Orwell, ja ens podem dedicar a una altra cosa!

- En aquests 20 anys suposo que us haureu fet un munt d’amics i també d’enemics. Ens podeu explicar els amics i els enemics més destacats?

Els enemics no te’ls puc dir amb noms i cognoms... perquè, de fet, enemics ens hem fet molt pocs. Hem tingut algunes enganxades, més que enemics. Un dels èxits de Virus ha estat poder relacionar-se amb gents molt diferents amb respecte i establint ponts que semblaven insalvables. Ens hem relacionat amb gent de l’àmbit independentista, gent de partits amb els que no coincidim en gran cosa, però hem intentat mantenir una línea de respecte. I ens hem relacionat amb l’ampli espectre del moviment llibertari, mantenint-nos al marge de les baralles internes per desgràcia tan presents. Virus, com que no neix vinculat a projecte polític concret, ni a cap partit, ens ha permès mantenir una certa «neutralitat» dintre l’àmbit antiautoritari. I crec que tothom ho ha acceptat així, excepte casos molt comptats, ja que gairebé tothom ha vist que fem una tasca que beneficia a tots.

- Heu rebut alguna pressió?

No, pressions no. Hem rebut crítiques molt puntuals del tipus que si som una empresa, que si ens aprofitem de les idees per fer diners... Bé, s’ha de dir, nosaltres som sis persones i intentem viure del treball que fem. Cobrem un sou de mínims —intentem viure d’això d’una manera digna— i això ens diferencia d’altres projectes que hi ha arreu de l’estat. Hi ha projectes on no cobra ningú i ens semblen molt respectables. Nosaltres sovint diem: «Si poguéssim fer els llibres sense cobrar i regalar-los, ho faríem». Però es molt difícil o impossible mantenir una editorial i distribuïdora de les nostres característiques sense dedicació completa. La continuïtat l’assegura que et puguis dedicar a l’editorial plenament i no t’hagis de buscar la vida fent altres feines. A nosaltres ens sembla bé i òptim que hi hagi projectes que fan llibres a preu de cost o molt més econòmics, o fins i tot que puguin regalar els llibres, ens sembla molt bé.

- He vist per Internet que feu promocions i campanyes per fer socis. Ens en pots parlar?

Els detalls els podeu mirar al web. Es tracta de facilitar els fons de Virus a la gent que ens volen donar suport apostant pel projecte amb una quota a l’any. És un intercanvi. Els socis tenen rebaixes en la compra dels llibres i l’enviament gratis.

- En relació als llibres, us adheriu als continguts?

Nosaltres no estem totalment d’acord al cent per cent amb tot el que publiquem. Els llibres han de servir per discutir, per debatre, reflexionar i cadascú ha de treure les seves conclusions. No s’han de llegir com a bíblies. Per això, ja que estem parlant amb mitjans, nosaltres volem que la gent faci ressenyes. Enviem llibres de promoció perquè facin ressenyes i et contesten «envia’ns tu la ressenya», o et copien la contraportada. Això no són ressenyes. Això és publicitat. Ja ens agrada que ens facin publicitat dels nostres llibres, però nosaltres preferim que es facin ressenyes. Nosaltres enviem els llibres per conèixer l’opinió de la gent propera, i si la seva opinió és negativa, igual l’han de dir, perquè això és el que ajuda a progressar els debats i a reflexionar. Entenem però que les urgències a vegades no permeten això i evidentment agraïm a tothom que es faci ressò de les nostres edicions.

- Com és que vau escollir publicar les memòries de Jean Marc Rouillan “De memòria”? D’on prové l’interès per un presoner a perpetuïtat?

El tema de la presó ens ha interessat sempre i molt al col·lectiu de Virus, i no sols els presoners politics, sinó tots els presoners i la presó en si mateixa. La presó és un reflex de la societat en què vivim, i la situació en que estan els presos és una radiografia perfecta de la nostre societat, un mirall. D’aquí ve l’interès inicial pel llibre de Jean Marc Rouillan “Odio las mañanas”. Allà explica molt bé el patiment, la pressió psicològica de la presó, com es juga amb els presoners amb la possibilitat d’indult, reducció de condemnes, llibertats condicionals, i com això acaba destruint el pres, que es veu dia a dia confrontat a la pregunta de si ha de cedir o no, si s’ha de penedir o fer-ho veure per sortir abans. Per no fer res d’això s’ha de tenir una força brutal, unes conviccions molt arrelades. Rouillan explica molt bé la maquinaria de destrucció de la presó. Rouillan ens interessa per això, i perquè és un pres polític francès molt proper a la nostra història. I els llibres que hem editat en són una prova. La primera entrega: “De memoria (I). Los comienzos: otoño de 1970 en Toulouse”, explica molt bé que la seva iniciació política fou el maig del 68, i també la relació amb els refugiats antifranquistes espanyols, sobretot anarquistes, a Toulouse. Són tres els fets fonamentals que expliquen la ràbia i el compromís polític de Jean-Marc: la mentida política de la reconstrucció de la historia recent francesa (el suposat passat gloriós de la resistència, silenciant la col·laboració amb els alemanys), la traïció de molts líders del Maig del 68 i la solidaritat amb la lluita dels llibertaris espanyols, menystinguts i criminalitzats durant molt de temps per l’estat francès.

- I seguireu publicant les seves memòries titulades “De memòria III”?

Sí, evidentment. A “De Memoria (I)” en Rouillan parla del seu procés de politització, de la relació amb la contracultura, les comunes, de les seves primeres batalletes. A “De Memoria (II)” ja trobem al Rouillan activista polític, involucrat en les accions més contundents del MIL, encaminades a combatre la dictadura franquista i denunciar el pacte-traïció de la Transició.

- Com expliques el títol, quin sentit li dónes a “El duelo de la inocencia: un día de septiembre de 1973 en Barcelona”?

Jean Marc amb el títol del dol de l’innocència fa referència al fet que ells no es consideraven innocents. Havien pres partit per la via de les armes, però no se sentien tampoc culpables, simplement activistes en una lluita contra un enemic disposat a tot per tal de mantenir-se al poder.

- Els del MIL van dedicar-se a editar i distribuir llibres revolucionaris, com vosaltres. Com valores el treball editorial del MIL, del qual gairebé no se’n parla?

Jo crec que van fer una tasca important a l’introduir temàtiques que eren poc conegudes aquí entre l’esquerra radical, molt dominada pel discurs marxista-leninista. Per exemple, hi ha llibres sobre consellisme obrer, de crítica del treball, un llibre de Camilo Berneri crític amb l’evolució de la revolució espanyola. Hi van aportar una anàlisi molt radical i lúcida sobre el paper dels sindicats i partits a la transició espanyola, en un moment en que tot això encara s’estava desenvolupant.

- Ens pot dir una persona per entrevistar.

En relació amb la memòria històrica, Antonia Fontanillas. Té un cabdal i una riquesa històrica i literària que no ho podreu esgotar en una hora d’entrevista.

* Entrevista realitzada per Txema Bofill i Okupem les Ones, publicada al núm. 126 de la revista Catalunya

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció