Virus editorial publica el llibre “Rastros de Dixan”
Rastros de Dixan.
Islamofobia y construcción del enemigo en la era post 11-S
DIVERSOS AUTORS
Virus editorial, 2009, 144 pàg.
Els atemptats del 11 de setembre a Nova York van obrir una era en la qual la denominada «guerra de civilitzacions» i la creació d'un nou enemic que la justifiqués, l'islam, es van convertir en el pretext per a les ocupacions de L'Iraq i Afganistan i per a la febre securitaria en la qual encara cavalquen els Estats occidentals. A l'Estat espanyol, l'atemptat del 11 de març de 2004 a Madrid, que acabaria amb la vida de 191 persones, convertiria la lluita contra el «terrorisme yihadista» en una prioritat. Des de llavors i de forma injusta, la població musulmana passaria a ser sospitosa i víctima potencial d'una legislació antiterrorista denunciada per tot tipus d'organismes de drets humans.
Malgrat que no s'ha tornat a produir un sol atemptat com aquest, el que sí que s'ha multiplicat és una activitat propagandística que dibuixa una imatge simplificada i bel·licista de l'islam que connecta amb una islamofobia profundament arrelada en l'imaginari cultural espanyol. Des del 11-M s'han produït 28 operacions contra presumptes cèl·lules yihadistes, la majoria basades en una doctrina d'acció preventiva i paranoica. Representativa d'aquesta política és la «Operación Lago», coneguda popularment com del «Comando Dixan», per les pólvores de detergent aportats com prova per la policia, i que ridiculitzaren dit procés.
L'operació que dóna origen a aquest llibre va ser engegada el 19 de gener de 2008 a Barcelona i, segons les filtracions als mitjans de comunicació, amb ella s'havia evitat una massacre similar a les de Madrid o Nova York. Encara que no es van trobar ni armes ni explosius i a pesar de la fragilitat de la investigació policial, des del primer dia els mitjans de comunicació van vulnerar de manera flagrant la presumpció d'innocència dels acusats. Alhora que van sembrar la sospita, publicant notícies sense contrastar, sobre el conjunt de la comunitat musulmana del Raval, de Barcelona i de Catalunya. L'ocupació del centre de l'escena per part de l'anomenat terrorisme yihadista ha servit per a difuminar la complexitat i heterogeneïtat de les persones d'origen, cultura o religió musulmana. Rastros de Dixan pretén comprendre i denunciar els discursos que serveixen per a construir el «tots terroristes» i les pràctiques estatals que violen sistemàticament els drets fonamentals d'aquestes persones, a l'empara d'una islamofobia generalitzada de la qual són causa i efecte.
A Rastros de Dixan, Abdennur Prado, Albert Martínez, Alberto López Bargados, Benet Salellas, David Fernández, Iñaki Rivera, José González Morandi i Sergi Dies, ens ofereixen una completa visió del tema. El llibre inclou un CD.