“Visions perifèriques de combat”, un llibre de Jordi Martí Font
Visions perifèriques de combat
… on càpiguen tots els mons
Jordi Martí i Font
Editorial Riublanc, 2012, 256 pàgines
Dos anys després de la publicació del llibre "Ni Nadal ni Setmana Santa", que recollia articles de Jordi Martí Font escrits al voltant de les lluites socials i corrupteles diverses de les comarques del Camp durant el temps que Joan Miquel Nadal va ser alcalde de Tarragona, l’editorial Riublanc de Gandia publica el llibre que havia d’acompanyar aquell volum, de títol "Visions perifèriques de combat". Aprofitant l’ocasió, s’ha fet una reedició de "Ni Nadal ni Setmana Santa" ja que el llibre estava exhaurit des de feia temps a les llibreries.
"Visions perifèriques de combat" es tracta d’un recull d’articles datats fa prop de deu anys en què la cultura, les lluites socials anticapitalistes d’aquell moment al voltant del moviment antiglobalització i les manies culturals, polítiques i socials de l’autor prenen forma de llibre. El títol que aplega els articles és "Visions perifèriques de combat" i el recull se subtitula “...on càpiguen tots els mons”.
El llibre "Visions perifèriques de combat"
"Visions perifèriques de combat" es troba dividit en nou capítols temàtics que recullen articles publicats i no publicats encapçalats per una cita a voltes coneguda i altres no tant. El llibre s’obre amb un pròleg de l’activista antimilitarista tarragoní Josep Maria Yago, membre com l’autor de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Yago diu en aquest pròleg que “El llenguatge és ben entenedor i diu, clar i català, el que toca. Al pa, pa, al vi, vi i als governs, bancs i grans empresaris, lladres i pocavergonyes”.
El primer capítol porta per títol “Un món on càpiguen tots els mons” i recull els articles més directament relacionats amb el moviment antiglobalització i amb la lluita i les idees dels zapatistes de Chiapas, aixecats contra el mal govern mexicà, una de les fonts d’inspiració de l’autor.
“Em maten si no treballo i si treballo, em maten” és una coneguda frase d’una cançó del cantautor uruguaià Daniel Vigietti, versionada pel grup basc Potato i posa títol al capítol dedicat a parlar de les lluites laborals, econòmiques i sindicals; així com de la militància anarcosindicalista de l’autor en el sindicat CGT.
“El feixisme és la màxima expressió del capitalisme”. Una frase de Durruti serveix per donar títol als articles relacionats amb l’extensió del feixisme en moment de crisi a Europa sencera i a Catalunya en particular.
“Una sola raça, la humana” recull els escrits contra el racisme i la xenofòbia, sobretot contra els racisme dels que diuen “jo no sóc racista però...”
“L’art o la vida, la vida i l’art” inclou els textos de l’autor sobre art i cultura en general,publicats durant aquesta anys en diverses publicacions d’art contemporani i altres.
“Nomenclàtor” són articles de referències llibertàries, ecologistes, poètiques, musicals... de l’autor i el món cultural que se’n desprèn.
“Callar és acceptar l’opressió, per això no callo” són textos diversos contra el silenci a què ens condemna la resignació que molta gent practica i que no lliga per res amb els propòsits de l’autor.
“Bon cop de ral” són els textos escrits durant l’acabament del pujolisme analitzant i criticant la nefasta herència que deixava aquesta forma de claudicació nacional i opressió social que ha suposat el poder mantingut durant trenta anys per part dels regionalistes de CyU al Principat.
Jordi Martí Font defineix els articles recollits en Visions perifèriques de combat com “Volgudament fora del centre i escolats cap a l’esquerra, aquests articles dibuixen el panorama de lluites perdudes que van fer possible l’actual saqueig a què els mercats (rics i banquers amb la connivència de polítics) estan sotmetent les nostres societats. Fa deu anys alguns els van plantar cara i ara més que mai, cal que algú els la torni a plantar i aquest cop guanyi. O això o el caos (i aquí “caos” és una paraula decididament negativa...)”
L’autor, Jordi Martí Font
Nascut a Tarragona el 1969, és de Marçà (al Priorat) i treballa a Reus. Filòleg de formació, ha treballat com a corrector, periodista i professor de Secundària. Ha publicat els seus articles a més de setanta capçaleres (en paper i digitals) i alguns de temàtica tarragonina han estat recollits en el llibre Ni Nadal ni Setmana Santa, publicat per l’Editorial Riublanc de Gandia. És autor de diverses col·laboracions en llibres col·lectius sobre temàtica independentista, anarquista i cultural.
Actualment, escriu seccions fixes a les publicacions de paper “Catalunya” – “Papers”, “El Triangle”, la “Directa” i “Diari del Priorat”; a les electròniques Llibertat.cat, Enfocant.net, Estel Negre i Pobleviu.cat; i manté el bloc Prendre la paraula.
Ha fet ràdio a Ràdio Falset i Tarragona Ràdio; amb el grup Llunàtics, van enregistrar la maqueta “Caliquenyo Conexiont”, i el compacte “Qui la ballarà!”; ha participat en diversos llibres col·lectius; i ha publicat poemes en reculls com la Nit de la Poesia a Tarragona i la Bouesia.
