“Volem acostar el jovent a participar al sindicat per fer-lo més dinàmic i més coherent”

“La CGT té una estructura que no atrau a la gent jove que viu en la precarietat i calen noves formes de funcionament que no siguin les clàssiques”.

“Tenim molts projectes al cap, però el més immediat és formar-nos”.

- Joves de la CGT, joves llibertaris, o les dues coses?

Joves de la CGT, jovent llibertari i joventut anarcosindicalista. Per nosaltres son sinònims. No és tan important el nom com la pràctica que duem a terme. Això sí, buscàvem un nom neutre que respectés la participació de totes les persones dins el grup de joves. Després de debatre i veure diferents opcions, hem decidit signar com a Jovent Llibertari, mb el “subnom” Joventuts anarcosindicalistes.

- Per què cal organitzar-se com a joves dins el sindicat? Penseu que ha de ser un àmbit més dins de l'acció social?

Si mirem qualsevol acte de CGT (manifestacions, xerrades, congressos, afiliacions) el perfil que ens trobem és majoritàriament el d’homes de més de quaranta o cinquanta anys. És necessari un grup de joves, igual com ho és un grup de dones, que utilitzi les eines que el sindicat té (i no usa) per apropar-se a la gent jove i treballar conjuntament per defensar els drets socials i laborals que estan desmantellant. Amb un 50% d'atur juvenil i la precarietat laboral que patim, el mínim que podem fer és organitzar-nos, no? Volem acostar la joventut a participar al sindicat per fer-lo més dinàmic i més coherent. El suport mutu és imprescindible perquè els joves sentim que tenim força per guanyar el que calgui.

La CGT té una estructura que no atrau a la gent jove que viu en la precarietat i calen noves formes de funcionament que no siguin les clàssiques de feina fixa, relacions establertes, seccions sindicals i comitès d'empresa. No sabem quines son aquestes formes, però cal que investiguem des del compromís i des de la lluita en l'àmbit de l'organització i en l'àmbit de no tenir por als canvis. Els amos han canviat la seva organització, a nosaltres ens cal canviar la forma de lluita.
I si, és un àmbit més d'acció social. Amb això no volem dir que deixem de banda el tema sindical. Creiem que les dues lluites han d'anar juntes, sinó no té sentit estar a la CGT.

- Esteu intentar establir una coordinació entre joves de la CGT de Catalunya de diferents localitats, el 26 de novembre vàreu convocar una reunió a Reus, com va anar?

No és el primer ni el segon intent de fer una coordinació de joves a la CGT, ho sabíem, però volíem tornar-ho a intentar. La proposta era reunir el màxim de joves de la CGT, organitzats o no, compartir experiències dins del sindicat, marcar uns objectius de treball conjunt i acordar uns punts mínims de coordinació. Tot i la poca participació van sortir idees interessants.

Les/els joves de les tres Federacions Locals que hi vam participar (Maresme, Tarragona i Baix Camp-Priorat) tenim clar que volem obrir el sindicat. Obrir-lo en el sentit d'arribar a més sectors de gent com els joves, però també les dones, i en general els col·lectius de gent més atacada socialment i laboralment. Gent que ara mateix no participa de CGT perquè no troba el seu espai.

Sabem que necessitem formació, molta, i per això és un dels àmbits que començarem a treballar des d'ara. Vam acordar treballar en tres àmbits: formació, acció i difusió. De moment, la coordinació és interna i es fa mitjançant Internet, la idea, però, és arribar a la gent jove a través de més trobades, cursos, xerrades i mobilitzacions. Volem portar el sindicat als espais de joves i això és impossible que ho facin delegats sindicals de 50 anys.

- Per què costa tant que els i les joves s'afiliïn a un sindicat en general i a la CGT en concret? Penseu que la precarietat laboral és el factor principal o n'hi ha també d'altres?

El perquè de l'alienació dels joves vers el tema sindical no crec que sigui un problema exclusiu de CGT, sinó del sindicalisme actual. Des dels dos sindicats majoritaris s'ha fomentat la percepció del sindicalisme com una cosa de persones grans amb feina fixa i assalariada de grans empreses, normalment. Les seves pràctiques durant els darrers 20 anys han assimilat la paraula sindicalista a hores sindicals per assumptes propis, alliberats que no han treballat en la vida i en pactes i negociacions que han portat a la precarietat laboral actual. És això el que molta de la gent del nostre voltant entén per sindicalisme.

El nostre objectiu és canviar aquesta visió. Hi ha altres factors com la por, la peresa o el desinterès. Alguns joves pensen que treballant per un sou miserable ja en tenen prou ara que són joves, altres no s'hi impliquen per no perdre la feina -amenaçats per la llarga cua de gent disposada a ocupar el seu lloc si es busca problemes- i els que ho intenten se'ls acaba el contracte abans d'afiliar-se. Les condicions precàries no afavoreixen gens la militància sindical, és cert, i precisament per això estem aquí. El perfil sindical de què parlàvem abans tampoc ajuda gens. Si al teu voltant no hi ha gent amb les mateixes inquietuds i problemes que tu, és normal que decideixis marxar.

- Com veieu l'actual moment de lluites juvenils i com creieu que s'ha d'enfrontar?

No podem parlar de tots els territoris perquè no els coneixem, però el panorama és complex i alhora difícil. Crec que si el govern hagués sabut aquesta resposta hauria retallat molt més. Amb això volem dir que el jovent s'ha despertat, però ho ha fet tard, sense base ni herència assumida. Parlem en general, evidentment, sempre hi ha lluites que es mantenen i tenen relleu.

En canvi, altres àmbits com el de l'esquerra independentista ha crescut molt, tan a nivell quantitatiu com territorialment i ha sigut gràcies a la seva aposta per la gent jove. O el del moviment del 15M, que també ha aplegat molta indignació jovenil. Els moviments estudiantils no han sabut donar resposta suficient als atacs com el Pla Bolonya o el doble augment de taxes a les facultats. La resposta universitària a les retallades s'ha focalitzat a Barcelona, a la resta del territori català la resposta ha sigut gairebé nul·la. I el moviment juvenil sindical és gairebé inexistent. Aquesta realitat, preocupant. Com s'ha d'afrontar? Doncs amb organització, lluita i humor. No tenim la clau, però hem d'estendre aquesta llavor de revolta com ho va saber fer el moviment 15-M.

- Projectes de futur?

Tenim molts projectes en ment, però el més immediat és formar-nos en: acció sindical, estructura del sindicat, normativa laboral i tots els temes que creguem necessaris per fer aconseguir transmetre les nostres idees a la gent més propera. Pensem que és el punt de partida perquè la coordinació que ara proposem segueixi funcionant més enllà de la nostra presència al sindicat.

Una altra tasca és treballar amb i des de diferents moviments propers a la CGT per tal de coordinar accions i lluites socials i laborals. Obrir el sindicat a moviments compromesos socialment creiem que és una tasca clau per enfortir-lo. Fer conèixer el sindicat i mostrar la necessitat de sindicar-se jove per defensar els drets laborals i socials. Tenim prevista una altra trobada a principis d'any per continuar debatent, organitzant-nos i enfortir la lluita al carrer.

* Entrevista realitzada per Joan M. Rosich, publicada en el núm. 134 de la revista Catalunya-Papers.