VOLT II 2015: Un repte als grans projectes energètics. Quina resposta donem des de la sobirania energètica popular? Del 9 al 12 d’octubre per BCN,Castellar del Vallès, Sallent,Graus i Sabiñanigo

VOLT II: un repte als grans projectes energètics.

Descarrega´t el programa:
http://issuu.com/odg_/docs/dossier-volt2-catala?e=0/15270410

INSCRIPCIONS: http://xse.cat/inscripcionsregistrations/

VOLT II: un repte als grans projectes energètics.

Quina resposta donem des de la sobirania energètica popular? Del 09 al 12 d’octubre

La Xarxa per la sobirania energètica i les entitats que en formen part, us volen convidar a participar en la segona edició del VOLT, un recorregut que vol establir vincles entre diferents grups, campanyes i lluites locals, amb l’ànim de teixir aliances futures per donar resposta als grans projectes energètics.

El VOLT II pretén establir diàlegs entre els territoris afectats pels projectes que figuren en estratègies supranacionals, com ara la Unió Energètica i els projectes d’interès comú o el Pla Juncker, amb l’objectiu final d’articular processos d’intercanvi d’informació, de coordinació i d’incidència política a diferents nivells: local, estatal, UE.

Una part important d’aquests projectes són les interconnexions gasístiques i elèctriques que impulsen la creació del mercat únic del gas i de l’electricitat a la Unió Europea i obtenen privilegis en forma de finançament públic i acceleració dels tràmits administratius per la seva execució. Aquest fet sovint contrasta amb les realitats locals que es perceben com a actors passius de tot el procés. A més, aquestes estratègies de la UE tenen una forta component d’acció exterior, ja que les infraestructures arriben al Nord d’Àfrica, a l’Orient Mitjà i al Caspi.

Així doncs, el VOLT II vol reptar els objectius, la planificació i l’execució dels grans projectes energètics, situant en el centre conceptes com democràcia, sobirania, desenvolupament, necessitats, etc… ; i mirarà de respondre preguntes com ara: és democràtic el cicle del grans projectes energètics? són suficients els processos de participació? Estan en consonància amb la sobirania energètica popular? Quins instruments tenim per donar-hi resposta? Hi ha alternatives a les grans infraestructures energètiques?

El VOLT comptarà amb participants europeus i del Sud Global, que enriquiran amb les seves experiències el seu relat.

Ruta del VOLT II

1.Castellar del Vallès: Gasoducte Martorell-Figueres (MIDCAT)
Entitat/s: Plataforma Gasoducte Martorell-Figueres

http://gasoducte.blogspot.com/

Més informació:
http://www.media.cat/anuari/protestes-ecologistes-contra-el-gasoducte-del-valles
http://territori.scot.cat/cat/notices/2012/03/gasoducte_martorell_figueres_3086.php

El maig de 2011 la junta de govern local de l’Ajuntament de Castellar, just uns dies abans de les eleccions municipals, va donar permís a ENAGAS perquè la construcció del gasoducte Martorell-Figueres passés pel terme municipal afectant una zona protegida, el Parc Agrícola del Vallès, i resultant els impactes ambientals superiors a les previsions del projecte. D’aquest acord no es va informar a cap mitjà de comunicació local ni als grups amb representació municipal. El mateix va passar a la resta de municipis de l’entorn.

A principis d’octubre del 2011 l’aparició de maquinària pesant que arrasava boscos i torrents en unes franges de més de 20m d’amplada van sorprendre la població. Van ser les entitats socials i els moviments populars els que van informar i denunciar les irregularitats del projecte. Ja l’any 2010, abans que s’aprovés l’obra, els transportistes i reguladors de gas francesos i espanyols no havien validat la comercialitat del projecte Midcat i havien apostat per la connexió interestatal pel Pirineu Basc. Més tard, el govern francès va recalcar la seva negativa.

La Plataforma ha denunciat el fet que l’obra travessa espais protegits (xarxa europea Natura 2000, d’espais naturals). L’obra es feia improvisadament, ajustant sobre la marxa els límits d’amplada i el pas de cursos d’aigua sense respectar en molts casos el projecte inicial. S’han travessat rius i rieres sense intervenció de l’Agència Catalana de l’Aigua, la qual cosa infringeix totes les normatives existents. La restauració d’aquests espais, a càrrec de l’empresa constructora, s’ha limitat a una replantació sense control ni manteniment, generant un espai degradat.

2. Sallent: Salinitzar, una altra manera d’endeutar-nos
Entitat/s: Prou Sal! – MontSalat
http://www.prousal.org/
http://www.lasequia.cat/montsalat/

Més informació:
Llibre “Rius de sal”, que documenta la salinització del Llobregat.
Què hi ha Darrere l ‘aigua que bevem? Video entitats
Article “L’Agència Catalana de l’Aigua confirma que Iberpotash contamina el Llobregat”

La mineria de potassa del Bages té més de cent anys. Rieres devastades i, en conseqüència, el Llobregat i el Cardener amb uns índexs de salinitat superiors a 250 mg per litre deixen a les poblacions ia les explotacions pecuniàries sense altre camí que fer-se portar l’aigua o abandonar. Si ara mateix Industrial Chemical Limited (ICL), el grup propietari d’Iberpotash, deixés d’abocar residus, els existents seguirien salinitzant la conca més de 2000 anys. Sense posar-hi remei, el subministrament d’aigua i el reg agrícola de la conca quedaran sotmesos al terrible pes dels residus acumulats en dècades de desgovern català.

Paral·lelament a la incidència sobre els impactes mediambientals del projecte, en els últims anys estem insistint en el deute generat sobre les generacions futures. Una multinacional (israelita) s’està enriquint apropiant de tres béns que ens pertanyen: els nostres impostos, el nostre territori i el nostre futur. De fet, estem convençuts que aquest fet forma part d’una estratègia per vendre l’aigua a una població captiva i per això estem elaborant un mapa dels tubs (no els rius) que porten aigua.

Actualment, mil i un judicis han condemnat i persegueixen a l’empresa.

3. Dipòsits de gas a Balsareny: Una obra faraònica i poca informació.
Entitat/s: La Garsa
Web/Blog: https://www.facebook.com/lagarsa.balsareny?fref=ts

Més informació
http://www.media.cat/anuari/un-nou-projecte-castor-al-bages/

L’estiu de 2012 Gas Natural va anunciar el projecte de construcció d’uns dipòsits subterranis a Balsareny, concretament a la zona nord-est del municipi i molt a prop del nucli de Navàs. Actualment es troba en fase de tramitació administrativa, pendent de l’autorització del Ministeri espanyol d’Indústria.

La infraestructura consisteix en la construcció de 8 cavitats de 30 metres de diàmetre i 200 d’alçada situades a 700 metres sota terra, les quals podrien emmagatzemar en forma de gas comprimit el volum necessari per abastir tota Catalunya durant 14 dies. La construcció d’aquests forats es faria injectant a pressió aigua provinent del Llobregat al subsòl salí de la zona. Per desguassar l’aigua salada resultant de l’operació de perforació, s’allargaria el col·lector de salmorres de la mina de Sallent fins a Balsareny. La vida útil de la infraestructura seria de 40 anys, passats els quals es segellaria la instal·lació. Una de les peculiaritats geològiques de la zona és l’existència de dues falles (la del Tordell i la del Guix), un fet que recorda massa al projecte Castor i causa molt recel entre la població. El CUSA (consell per l’ús sostenible de l’aigua), ja va manifestar els seus recels, especialment pel que fa al consum d’aigua.

Per la seva part, Gas Natural només s’ha limitat a fer un acte publicitari a Balsareny anunciant que aquest era un projecte estratègic pel país i informant que a la construcció hi treballarien unes 200 persones.

4. Graus: dues dècades de lluita contra els projectes d’Autopista Elèctrica (MAT)
Entitat/s: Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica: Aragó-Cazaril, Graus-Sallente i Peñalba-Arnero-Isona
“AUTOPISTA ELÈCTRICA NO! POBLES VIUS! ”
http://autopistaelectricano.blogspot.com.es/

El projecte d’interconnexió elèctrica amb França Aragó-Cazaril es va iniciar en 1986, generant una fortíssima contestació social, que va mobilitzar a les institucions i partits polítics aragonesos. La DGA i els ajuntaments de la Val de Chistau van presentar un recurs davant del Tribunal Suprem. La sentència (maig de 1999) no va donar la raó a cap de les parts en haver deixat d’existir l’objecte de litigi per la paralització unilateral del projecte, el 1997, pel govern francès. Malgrat que aquesta sentència deixava sense titularitat jurídica al projecte i tot i els 300.000 milions de pessetes que França va pagar a REE, en concepte d’indemnització (entre d’altres coses per les infraestructures ja instal·lades), ni aquesta empresa ni cap administració ha procedit fins al dia d’avui al desmuntatge de les torres construïdes per a la línia, que REE ha intentat reaprofitar ja dues vegades (fins a l’alçada de Graus o Capella) amb els successius projectes Graus-Sallente i Peñalba-Arnero-Isona (ramal d’interconnexió entre Aragó i Catalunya del projecte Aragó-Cazaril).

La Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica es va constituir per lluitar contra aquests projectes, unint els afectats en les dues comunitats autònomes, i va aconseguir l’anul·lació del primer d’ells pel Tribunal Suprem l’octubre de 2005, la qual cosa no va impedir a REE presentar el 2008 el segon, amb un traçat gairebé idèntic al del tram Graus-Sallente. Actualment, REE aposta per recuperar el projecte Aragó-Cazaril, sota la denominació Monzon-Cazaril, en el marc de la Unió Energètica europea i tot apunta a que el projecte Peñalba-Arnero-Isona, paralitzat per l’oposició popular, podria reprendre’s el 2020. Per aquest motiu l’esmentada plataforma, al costat del Consorci Ribagorza Siglo XXI, segueix lluitant contra aquests i contra qualsevol altre projecte d’interconnexió elèctrica pel Pirineu aragonès.

5. Sabiñánigo, Contaminació química a discreció i ara ‘Autopista Elèctrica Sabiñánigo-Marsillon!
Entitat/s: Ecologistes en Acció
http://www.ecologistasenaccionhuesca.org/category/sabinanigo/

Més informació:

Sobre el lindà
Article: “Lindà: l’herència maleïda”
Sobre l’Autopista Elèctrica
http://autopistaelectricano.blogspot.com.es/2015/06/comienza-ser-visible-la-oposicion-al.html
http://www.aragon.attac.es/2015/03/14/la-linea-electrica-sabinanigo-marsillon-una-autopista-electrica-en-zona-de-montana/

Sabiñánigo té un immens dipòsit de residus industrials (amb una gran part de lindà) a escassos metres del nucli urbà. D’aquí passa la contaminació al Riu Gállego, del qual beuen molts pobles riu avall. És un dels majors casos de contaminació química d’Europa, un problema actualment sense vies de solució. I per si això fos poc, la zona viu actualment amb l’amenaça d’una MAT, que aquí anomenem Autopista Elèctrica, procedent de Marsillon (França) i que desembocaria en la nostra localitat, on s’ubicaria la subestació receptora. El grup local d’Ecologistes en Acció va iniciar fa dos mesos una campanya de conscienciació entre les associacions locals per aglutinar l’oposició al projecte al voltant d’una Plataforma, que s’inclouria en la Plataforma Unitària contra l’Autopista Elèctrica amb base a la Ribagorza i el Pallars .

De moment no hi ha un sol dada respecte al projecte (traçat, característiques, terminis d’execució, etc.), pel que el nostre primordial feina aquests mesos ha consistit en que la gent s’assabenti de la que s’acosta, estant presents en els principals actes que se celebren per la zona (Marxa Cicloturista Quebrantahuesos, Festival de Música Pirineos Sur). Properament presentarem una moció de rebuig a l’Ajuntament de Sabiñánigo per forçar el consistori a posicionar-se.

ACTIVITATS

Divendres 09/10 Confèrencia a Barcelona. 17:00-20:30
Quin model energètic impulsen i consoliden les grans infraestructures energètiques?

Feu un forat a les vostres agendes per al 9 d’octubre, a partir de les 17h, per assistir a la Conferència Internacional sobre imposició d’infraestructures energètiques, que està prevista a la Casa del Mar (Carrer Albareda, 1 – Barcelona).

En la informació posterior s’explica aquesta conferència internacional i hi ha un enllaç per inscriure’s: https://docs.google.com/forms/d/1NfebGMz8fOENjkPKnVwHuA1ascGMahnUnsDe1lUjVA0/viewform?c=0&w=1

La conferència farà un repàs als grans plans d’infraestructures a nivell global i especialment a la UE vinculant-ho amb com han transformat els territoris rurals i urbans. A més, donarà veu als i les afectades directes per les infraestructures i pel propi model que exclou els i les empobrides de l’accés a l’energia.

Participants de: MAB Brasil, CEE Bankwatch, Platform London, entre d’altres per confirmar.

Divendres 09 d'octubre, Casa del mar (c/Albareda 1, Barcelona)

Les grans infraestructures són sovint presentades com un repte tècnic i tecnològic vinculat a la idea de progrés i desenvolupament. “Anar més enllà, fer-ho més ràpid o permetre el trànsit de més persones o mercaderies, és quelcom que fa que les nostres societats avancin”. Aquesta lògica s’imposa com a irrefutable en tot el planeta, minimitzant els seus elevats costos tant econòmics com socials i ambientals, i amagant altres interessos. Les infraestructures doncs, esdevenen les venes de trànsit del comerç i són essencials en l’expansió del capitalisme.

En els darrers anys, la financiarització de l’economia ha permès que el capital financer especulatiu incideixi de manera determinant en l’assignació, planificació i execució de les infraestructures. Això ha beneficiat clarament les empreses transnacionals, que a més treuen profit dels acords de lliure comerç per realitzar la seva activitat amb impunitat.

En la conferència proposem una anàlisi col·lectiva en profunditat que ens permeti enxarxar lluites. Per exemple, escoltarem l’experiència llatinoamericana sobre els impactes de tractats de lliure comerç, com és el cas del Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN). Ens mirarem en el mirall de plans d’integració de les infraestructures a Amèrica central , i Amèrica del Sur. També podrem establir paral·lelismes amb la lluita contra el Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i la Unió Europea (TTIP), que es negocia actualment, i amb el Fons Europeu per Inversions Estratègiques, conegut com a Pla Juncker.

Un altre element clau es troba en la reflexió des de les comunitats, col·lectius i organitzacions afectades pels grans plans d’infraestructures. La seva resistència i les seves alternatives, des dels territoris directament afectats per la construcció, des de territoris del Sud Global que pateixen acaparament, en els centres urbans per la seva condició de hubs forçats on es concentren grans vies de transport i mercaderies o com a nous empobrits obligats a assumir deutes il·legítims; aposten per la recuperació de la sobirania (energètica, alimentària, cultural, ...); en contraposició als projectes que impulsen i perpetuen un model d’acumulació i despossessió que no situa en el centre, ni com a prioritat, les necessitats de les persones.

Programa

17:00-18:15 Taula 1 Els tractats de lliure comerç i els plans d’infraestructures: de l’experiència a Amèrica Llatina a la realitat europea.

Octavio Rosas (Mèxic): Universidad Nacional Autónoma de México – Red Nacional de afectados ambientales de México.

Ricard Bellera (Cat.) Membre de la Campanya Catalunya No al TTIP

Mònica Guiteras: (Cat.) ODG. Pla Junckers i els projectes d’interès comú.

18:15-19:30 Taula 2 Afectades per l’acaparament energètic.

David Llistar (Cat.) ODG: relació entre acaparament i tractats de lliure comerç

Emma Hugues (Platform London - Regne Unit): el Corredor de Gas del Sud, gasoducte Azerbaidjan-Itàlia.

Leonardo Bauer (Brasil): Movimiento Afectados por las Represas

19:30-21:00 Taula 3 Afectades pels deutes il·legítims.

Membre de l’Aliança contra la pobresa energètica

Membre de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia. Projecte Castor

Membre de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute

Membre de la Xarxa per la sobirania energètica

Dissabte 10/10 Inici del Volt

8:30 Punt de trobada

9:30 PARADA 1 Castellar del Vallès. 1a part del gasoducte MIDCAT construït l’any 2012.

Visita al pas del gasoducte

12:00 Diàleg entre diferents grups afectats per infraestructures energètiques a Castellar del Vallès.

14:00 Dinar popular

16:30 PARADA 2: Sallent. Col·lectiu Prou SAL!.

Visita a la muntanya de sal de IBERPOTASH

18:00 PARADA 3: Balsareny. Projecte de magatzem geològic de gas de Gas Natural a Balsareny.

Diàleg amb la Plataforma en Defensa de les Terres del Sènia (Castor)

TRÀNSIT CAP A PARADA 4. Graus, Osca lluita històrica contra una línia de molt alta tensió des dels anys ’90 abans anomenada Aragón-Cazaril, avui redefinida com Monzón-Cazaril. L’Autopista compte amb diversos ramals que afecten tant l’Aragó com Catalunya.

Diumenge 11/10 Jornada a Graus

Jornada: Quina resposta donem a les grans infraestructures energètiques?

La jornada pretén fer visible i crear sinèrgies entre grups que treballen fent incidència a les institucions polítiques i financeres, als grups locals dels territori, als que han generat alternatives, a fi i efecte de crear un espai d’intercanvi d’informació i experiències que pugui donar resposta als grans projectes energètics.

9:30-13:30 Conferència a Graus: Quina resposta donem a les grans infraestructures energètiques?

Dinar popular a Capella (10km de Graus)

Tarda: Assemblea del grups participants al VOLT II

Dilluns 12/10 Visita i tornada a BCN

PARADA 5 Sabiñánigo.

10:00-14:00 Futura construcció d’una nova MAT recollida en Pla Juncker. També s’explicarà el cas del lindà, un dels problemes ambientals més greus de la UE en l’actualitat

14:00-16:00 Dinar popular

TORNADA A BCN.

INSCRIPCIONS

INSCRIPCIONS/REGISTRATIONS
Per inscriure’t al VOLT – Para inscribirte en el VOLT:

1. Ompliu el formulari d’inscripció – Rellana el formulario de inscripción

2. Realitzeu el pagament – Realizad el pago

IMPORTANT – IMPORTANTE
El concepte de l’ingrés ha de ser – El concepto del ingreso tiene que ser:

Volt + nom i cognoms. El número de compte és TRIODOS BANK 1491 0001 25 1009559822

Volt + nombre y apellidos. El número de cuenta es TRIODOS BANK 1491 0001 25 1009559822

3. Us confirmem que hem rebut el pagament en un màxim de 3-4 dies (e-mail de contacte:xse@xse.cat)

Os confirmaremos que hemos recibido el pago en un máximo de 3-4 días (e-mail de contacto: xse@xse.cat)

http://xse.cat/inscripcionsregistrations/

VIDEOS:

https://youtu.be/UaSlzWDVRR0

https://www.youtube.com/watch?v=f-u7gx_4XpU#action=share

Mapa de la Ruta:

ORGANITZA: OBSERVATORI DEL DEUTE DE LA GLOBALITZACIÓ.

Més informació:

- GRUP FACEBOOK PERILL ALTA TENSIÓ

- Geopolítica del gas y la electricidad: castillos en el aire: https://www.diagonalperiodico.net/global/27569-geopolitica-del-gas-y-la-electricidad-castillos-aire.html

- VOLT II, un reto a los grandes proyectos energéticos: https://www.diagonalperiodico.net/global/27571-volt-ii-reto-grandes-proyectos.html