CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Wikileaks: la veritat us farà lliures

Divendres, 21 gener, 2011
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

En principi, Wikileaks (http://wikileaks.ch) és una organització sense ànim de lucre, que publica mitjançant el seu lloc web informacions anònimes i documents filtrats amb contingut sensible en matèries d'interès públic, preservant l'anonimat de les seves fonts. Podríem trobar llavors algunes similituds amb projectes de programari lliure: el prefix wiki- com el de la wikipèdia, la idea de transparència, com l'oferir allò que podríem arribar a considerar el "codi font" amagat del funcionament entre bambalines del món, la idea de ser una organització sense ànim de lucre, etcètera. Tot això és molt matitzable, malgrat ser sense afany de lucre l'organització té un pressupost més que milionari i una organització no precissament horitzontal, les seves pàgines web són estàtiques i no precissament wikis, etc.

Un aspecte on Wikileaks presta molta atenció és en l'ús d'eines de criptografia i seguretat pel que fa al mètode de rebre la informació confidencial de manera anònima. Ells faciliten una mena de dropbox, de "caixa" virtual que asseguraria la transmissió segura i anònima de les dades. No només això sinó que recomanen fer servir a més eines que fan més segura i anònima la navegació, com Tor (http://www.torproject.org)
Fins a quin punt això garanteix l'anonimat del remitent? si fem servir les eines de Wikileaks per enviar-lis dades, ens n'haurem d'enrefiar de les seves eines. Si a més hi afegim el complement Tor al nostre navegador i comprovem que funciona, podríem tenir més o menys clar que el grau d'anonimització de l'enviament de les nostres dades serà considerablement alt a l'hora d'enviar-les a Wikileaks.

Wikileaks ha filtrat fins al moment actual moltíssima informació tant sobre la guerra d'Irak en particular, com sobre la diplomàcia americana en general (l'anomenat Cablegate, amb més de 250.000 documents diplomàtics filtrats) malgrat que ja portava anys de funcionament, fins i tot l'any 2009 va rebre un premi d'Amnistia Internacional. En el cas particular de l'estat espanyol, Wikileaks ha aportat informació sobre la mort del càmera Xosé Couso a la guerra d'Irak, les pressions d'Estats Units per endurir l'actual legislació sobre Internet (l'anomenada llei Sinde dintre de l'anomenada Llei d'Economia Sostenible), sobre la postura d'Espanya en relació als vols secrets de la CIA o en relació a la legislació catalana del cinema, etc.
En aquests moments el fundador de Wikileaks, Julian Assange, està en llibertat provisional al Regne Unit, mentre es dirimeix la demanda d'extradició a Suècia per uns suposats delictes de caire sexual. En aquests moments ha anunciat que s'ha posat a escriure la seva biogràfia per tal de finançar al projecte i els seus advocats. Bradley Manning, el soldat americà de 24 anys sospitós d'entregar documentació a Wikileaks, està en condicions molt dures a una presó militar nordamericana, i se'l podria condemnar fins a cinquanta anys de presó.

Arran de la seva detenció les primeres reaccions irades dels governs i de les corporacions no es van fer esperar: EveryDNS va deixar d'oferir el domini wikileaks.org. La resposta va ser fulminant: es van crear milers de mirrors (pàgines replicades, per cert via eines habituals del programari lliure) arreu del món (n'hi han hores d'ara més de 2000). PayPal (servei de transferències de diners per Internet), Visa, Mastercard i el banc suís PostFinance (la caixa postal suïssa) van bloquejar els comptes de Wikileaks. Anonymous, pseudònim que recull a diversos grups i individualitats d'activistes que operen a la xarxa, van reaccionar fent caure els webs i fins i tot els serveis d'aquestes operadores (tinguem en compte que una caiguda d'unes hores a Paypal o Visa vol dir pèrdues probablement molt milionàries). Arreu del món, i també a casa nostra, es van realitzar diverses mobilitzacions i concentracions "presencials" contra la persecució a Wikileaks i en suport d'Assange.

Canviarà tot, canviarà res amb Wikileaks? mentre ja es comencen a aixecar les habituals veus "conspiranòiques" sobre que en realitat això torna a ser una altra jugada retorçada de la CIA, en realitat sí que sembla que malgrat que ho vulguin dissimular (patètica tot i que dintre de la mitjana, la postura del govern estatal), els governs globals i particularment el nord-americà han quedat molt seriosament tocats al ser exposades les seves vergonyes diplomàtiques. Hi ha qui diu que això afavorirà una mena de transparència global. Personalment ho dubto: el problema no és una transparència sinó de dominació i entre les conseqüències d'aquesta crisi hi ha que estem certificant un clar increment d'aquesta dominació sobre les poblacions més desafavorides del planeta, incloses les dels països que fins fa quatre dies es consideraven desenvolupats, o, el súmmum, "la vuitena economia del món".

Malgrat tot, hi han hagut reaccions esperançadores: Lula al Brasil oferint asil diplomàtic a Assange, Islàndia mirant de revocar les llicències per operar al seu territori a Visa i Mastercard, etc. Potser la reacció més esperançadora ha estat la dels milers d'internautes anònims que han creat rèpliques o mirrors complets de Wikileaks als seus ordinadors, una lliçó de transparència, de valentia (i de la potència de les eines del programari lliure). Personalment, la reacció que més m'ha agradat ha estat la del govern bolivià, que malgrat que els cables han tret a la llum pública una greu malaltia que va patir el seu president Evo Morales, ha decidit crear un web (http://wikileaks.vicepresidencia.gob.bo/) on es publicaran traduïts tots els cables de Wikileaks on es mencioni a Bolívia, sota un vell epígraf del vell testament amb el que tots hauríem d'estar d'acord: "la veritat us farà lliures" (Joan 8,32)."

>>> Article publicat al núm. 124 de la revista "Catalunya"

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció