Xarxa d’Universitats Lliures, alliberant coneixement
A les universitats lliures, s’aprèn compartint. S’aprèn de manera dinàmica de les persones que en saben. S’aprèn a partir de l’interès propi, perquè és així com les persones es tornen lliures, crítiques, actives i creatives. El model de les universitats lliures s'oposa al sistema educatiu actual, que està regit per interessos privats i institucionals.
Oriol Rigola - Setmanari Directa
El coneixement està patint diferents processos de mercantilització i homogeneïtzació i s’està utilitzant com a forma d’adoctrinament en el pensament únic capitalista. Actualment, aquests processos estan afectant tots els nivells de l’educació: des dels primers estadis de l’educació infantil fins a la formació a les escoles d’adults o per gent gran. Així doncs, les escoles, els instituts i les universitats tradicionals
mantenen uns lligams profunds amb les institucions i les empreses, cosa
que impedeix el desenvolupament lliure d’idees i orienta el coneixement únicament i exclusivament a les necessitats del mercat.
Vivim en un món enfocat a la productivitat i l’ensenyament és utilitzat com una eina per modelar treballadors que, alhora, també siguin consumidors d’allò que produeixen. D'aquesta manera; es crea un cercle viciós del qual cada cop resulta més difícil sortir. Les reformes estudiantils dels darrers anys no fan més que confirmar aquestes tendències. Com podem veure amb la LOE i el pla Bolonya (EEES), s’afavoreixen els centres concertats, les empreses s’introdueixen als consells escolars dels centres de FP i als consells socials de les universitats, es privatitzen serveis, etc.
És per això que diverses persones de diferents àmbits i orígens s’han plantejat crear espais on el coneixement surti d’aquesta espiral i pugui recuperar la circulació del lliure pensament. Les universitats lliures volen impulsar noves maneres de transmetre el saber a partir del treball comunitari i horitzontal, amb un tracte d’igual a igual entre la gent que fa tallers i la que és aprenent, i generant coneixements lliures i accessibles per tothom.
D’aquesta manera, neix la Xarxa d’Universitats Lliures (XUL), un entramat que pretén coordinar les diferents experiències que acompleixen aquests objectius. Amb aquesta finalitat, s’estan tirant endavant diferents projectes com un calendari únic mensual on apareixeran les activitats que es faran a les diverses universitats
lliures, una borsa de talleristes on la gent que té uns coneixements determinats s’ofereix a compartir-los, un web que pretén incloure un cercador de matèries i algunes jornades coordinades entre les diferents universitats lliures per poder proposar diferents temes que es vulguin tractar.
Les universitats lliures parteixen d’una tradició històrica –i també actual–
arrelada als ateneus llibertaris i racionalistes de principis del segle XX, on es desenvolupaven les primeres escoles lliures. Per exemple, l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia, que, a banda de la seva faceta més coneguda d’educació infantil, també projectava una escola d’adults i que, més tard, va desembocar en les Universitats Populars i les Missions
Pedagògiques de la Segona República. Després, van néixer altres escoles d’adults com l’Escuela Popular de la Prosperidad i les xarxes d’intercanvi de coneixements dels anys 70 i 80. I, ja en l’actualitat, podem trobar referents com la Universidad Libre de Chile, la Universitat
Pirata, els hackmeetings, els diversos tallers que es fan a diferents centres socials okupats i un llarg etcètera de projectes que, d’una manera o altra, també aposten per aquesta circulació lliure de coneixements.
Petit diccionari de les universitats lliures
Node: és una eina creada a partir d'un tema/problema/repte que una o més persones detecten i sobre el qual decideixen reflexionar / problematitzar.
Taller: és un espai de treball en grup en el qual es fa un procés d’ensenyamentaprenentatge que té com a objectiu iniciar l’aprenent en un determinat coneixement. El sistema utilitzat serà de caràcter tutorial –a partir de la idea d’aprendre fent– i el tallerista prendrà la figura d’acompanyant. En aquest sentit, també cal dir que les activitats que s’hi
duguin a terme seran molt diverses i poden canviar de taller a taller. D'aquesta manera, es pretén desenvolupar les habilitats, actituds i aptituds de cadascú que capaciten per plantejar i resoldre preguntes en diferents àmbits.
Grup d’autoaprenentatge: és el resultat de la trobada d’un conjunt de gent interessada en un node/tema concret. Tenen com a objectiu desenvolupar/intercanviar els coneixements que tenen amb els altres components del grup. En un format d’aprenentatge autodirigit, el grup de vegades genera activitats obertes i porta persones de fora perquè hi participin puntualment per expandir o enriquir els seus coneixements.
Escola Freinet: té la idea d’oferir un espai a persones que desitgin començar o continuar els estudis que no han pogut cursar perquè no els han pogut convalidar, per falta de temps o per altres obligacions. També es pretén oferir un espai on hi tingui cabuda la il·lusió, la creació i els coneixements compartits. Per començar, proposa un curs de llengua castellana, un de llengua catalana, alfabetització en aquestes dues llengües, informàtica... i un intent de coneixement més profund de la realitat que vivim.
Acadèmia d’electricitat Nikola Tesla: vol fer la formació de grau mitjà
d’equips i instal·lacions electrotècniques des del mes de setembre fins al
febrer perquè la gent es pugui presentar als exàmens lliures que convoca la Generalitat (els drets d’examen costen uns 50 euros, que es paguen a la Generalitat). Les acadèmies privades que fan aquesta formació per adults cobren prop de 2.000 euros.
MÉS INFORMACIÓ
Universitat Lliure a Sants
http://sants.unilliure.org - correu@unilliure.org
Universitat Lliure La Rimaia
Gran Via de les Corts Catalanes 550 (Barcelona),
http://www.larimaia.org - rimaia@larimaia.org
Universitat Pirata de Viladecans
Av. Generalitat, 27 (Viladecans BCN), Renfe Viladecans
http://unilliure.org - http://viladecans.unilliure.org - unipiratavdk@gmail.com
>>> Article publicat en el suplement Illacrua del núm. 178 del setmanari Directa.