Xerrada i vídeo sobre conflictes laborals a Can Vies

Xerrada i vídeo sobre conflictes laborals a Can Vies

“La vaga dels dos dies”

“La vaga de fam dels treballadors de SEAT”

Amb la presència de treballadors d’autobusos en vaga i els autors i autores del vídeo

CSA Can Vies

C/ Jocs Florals 30

Dimecres 12 a les 19:30

L’any 1919 els treballadors de la companyia elèctrica La Canadiense es varen declarar en vaga. Després de deixar sense llum durant una setmana la ciutat de Barcelona els vaguistes aconseguiren doblegar a l’empresa fent-la acceptar les seves reivindicacions i obligaren al govern de l’estat a decretar la jornada de vuit hores com a dret universal de tots els treballadors i treballadores. Avui dia, i de moment, encara gaudim d’aquesta conquesta històrica.

En els últims mesos hem vist com des de diversos mitjans de comunicació, institucions i la pròpia TMB s’engegava una campanya de criminalització contra la vaga convocada pels conductors i conductores d’autobusos que reclama dos dies de festa a la setmana. Hem pogut veure com els Mossos d’esquadra dirigits per l’ “ecosocialista” Joan Saura carregaven salvatgement contra els piquets informatius, hem vist com el govern municipal que es diu “socialista” fa ulls clucs front a una reivindicació justa i, no només això, sinó que envia els seus antiavalots com a proposta negociadora. Hem de recordar que la decisió de convocatòria de vaga és majoritària entre els i les conductores i que el seguiment de la vaga es pràcticament del 100% (xifra que l’empresa no vol donar als mitjans).

Actualment, davant de la voluntat ferma dels i de les conductores d’autobusos, TMB ha optat per buscar el recolzament dels seus sempre fidels sindicats UGT i CCOO. Volen negociar amb ells a l’esquena dels i les treballadores (inclòs aquells i aquelles que estan afiliades a CCOO i a UGT i que donen suport a la vaga) una solució que no tindrà en compte l’opinió de la gran majoria de la plantilla.

En el fons, el què s’està decidint en aquesta vaga és la continuïtat d’un sindicalisme plegat a les exigències de les empreses que negocien d’esquenes als i les treballadores o l’ impuls d’un sindicalisme combatiu que per damunt de sigles o interessos corporatius dóna la veu als i les treballadores mitjançant l’assemblea participant col·lectivament de les decisions sobre quina és la millor manera de defensar els propis drets i reivindicacions.

Varem aconseguir aturar la demanda, ara aconseguirem els dos dies!