Zapatero declara estar disposat a imposar la jubilació als 67 anys passant per sobre de tothom
ZP imposarà la jubilació als 67 anys “amb flexibilitat”
El govern espanyol ignorarà el Pacte de Toledo i aprovarà el 28 de gener la reforma de les pensions que li exigeixen Alemanya i els mercats.
Promet que tindrà en compte que “no tots els treballadors són iguals”.
El Punt 18/12/10 - Brussel·les - Albert Segura
Amb consens o sense, el govern espanyol imposarà l'endarreriment de l'edat de jubilació als 67 anys, tot i que “amb factors de flexibilitat raonables”. Pressionat per Alemanya i els mercats, José Luis Rodríguez Zapatero va advertir ahir que ignorarà el Pacte de Toledo i les amenaces de vaga general dels sindicats i aprovarà la reforma de les pensions el 28 de gener “amb totes les conseqüències”.
El president espanyol, però, promet aplicar-la de manera progressiva i tenir en compte que “no totes les situacions dels treballadors són les mateixes, ja que ni han treballat les mateixes hores ni han fet el mateix tipus de feina”. Jubilar-se als 62,6 anys, l'edat mitjana real amb què es deixa la feina a l'Estat, “no és sostenible a llarg termini”. En altres paraules: en només 15 o 20 anys, segons Brussel·les, el sistema de pensions espanyol es col·lapsarà. Zapatero va assegurar als seus homòlegs a Brussel·les que no estarà “pendent de les expectatives electorals” ni de l'oposició i que, si cal, tirarà pel dret seguint les mateixes passes impopulars d'Alemanya, França, el Regne Unit, Suècia i Dinamarca.
I és que “és un moment històric” i els ciutadans ho entendran. Zapatero reconeix que li seria més fàcil fer la vista grossa i passar la patata calenta als seus successors i retreu als governs d'Aznar que no fessin aquesta dolorosa reforma aprofitant la bonança de la dècada dels noranta. El govern espanyol no es pot permetre continuar col·locant el seu deute a gairebé el 6% –l'interès, caríssim, de fa tretze anys, quan no existia l'euro– i si s'espera que el Pacte de Toledo es posi d'acord acabarà demanant el rescat als socis de l'euro. “No és un esforç fàcil, però sacrificar-se ara és guanyar confiança, prosperitat i llocs de treball per demà”, va dir.
La recepta europea: el nord dictarà, el sud complirà
Angela Merkel obre el puny i finalment posarà més diners si algun soci en necessita, ja abans del 2013. No toca encara parlar dels eurobons ni de comprar deute públic amb el fons de rescat, però tampoc no es descarta fer-ho aquests propers mesos de gener o febrer, si els mercats segueixen collant.
“Estem preparats per fer tot el que calgui per assegurar l'estabilitat de la zona euro”, es comprometen els caps d'Estat i de govern, en les conclusions de la cimera. Però, a canvi, la cancellera alemanya imposarà la seva recepta anticrisi: estalvi, estalvi i estalvi. La unió monetària haurà de ser també econòmica i fiscal, és a dir, que els socis més vulnerables hauran de complir el dictat francoalemany per sempre més.
Els setze socis de l'euro no només compartiran moneda com ara sinó també la mateixa austeritat pressupostària i, més a llarg termini, els mateixos impostos. L'accelerada de Zapatero a l'endarreriment de l'edat de jubilació és un primer símptoma. I Merkel ja li ho va agrair ahir mateix, declarant-se “impressionada” amb les seves retallades. El 3 de febrer la cancellera viatjarà a Madrid per reunir-se amb Zapatero.
>>> Notícia extreta del diari El Punt