Llei Rider: Molt soroll per no res
En Castellano: https://cgtcatalunya.cat/ley-rider-mucho-ruido-para-nada/
En English: https://cgtcatalunya.cat/ley-rider-a-lot-of-noise-for-nothing/
Quan es van anar estenent les aplicacions de plataforma, les empreses van vendre-les com un avenç tecnològic, neutre com l’aigua i on qui tenia el problema era qui no ho acceptava, no s’adaptava al futur. En realitat, UBER, DELIVEROO, GLOVO i tants altres de futur, d’innovació no ofereixen res: es limiten a adaptar una interfície nova pel vell concepte del treball a preu fet, sense garantia de Salari Mínim ni abonament de les cotitzacions socials que correspondrien.
És a dir, som davant un model de negoci basat en el frau i l’explotació per sota dels mínims legals de garanties pel treballador/a. Les economies de plataforma es limiten a canviar la plaça del poble per contractar jornalers, pagaments associats a quantitat produïda, per una pantalla de smartphone, res més que això.
No és d’estranyar que Über hagi de pagar 498 milions d’Euros com a conseqüència de la regularització de conductors a Gran Bretanya, tampoc les 47 sentències acumulades a l’estat espanyol per frau a la seguretat social. Aquest es el volum de la seva il·legalitat.
Davant aquesta situació el govern de l’estat tenia dues opcions: Iniciar un procés de regularització massiva a tot el sector fent complir simplement el que diuen les lleis vigents o tirar pel camí del mig amb una legislació ad-hoc acordada amb la patronal per fer un vestit a mida. Malauradament, han triat per aquesta segona via, amb l’inestimable suport dels agents socials també coneguts com CCOO i UGT.
La ‘Llei Rider’ tracta dos punts essencials: Una presumpció de laboralitat dels treballadors d’economies de plataforma que distribueixin mercaderies i una obligació d’informació de l’algoritme del servei a la representació dels treballadors (el sistema d’intel·ligència artificial que premia a uns riders i castiga a uns altres). Però també hi ha molts altres punts que no ha tingut en compte…
Presumpció de laboralitat i limitació a economies de plataforma de riders
Tot i que sempre és més positiu tot enfortiment de presumpció de ser un assalariat de l’empresa, és a dir un fals autònom, cal tenir en compte el següent:
- Som davant una “presumpció”, no una obligació. Per tant és de suposar que els litigis judicials continuaran, les empreses no canviaran el seu posicionament perquè el ‘problema’ continua individualitzat.
- Aquest petit reconeixement, recolzat per una allau de sentències en la mateixa línia, es limita als riders. És a dir, queden exclosos altres sectors on els voltors del treball a preu fet estan ficant el peu, com conductors, treballs de llar i molts etcèteres. Tot allò que es coneix com überització i que no és més que l’esglaó que hi ha sota la precarietat.
Informació de l’algoritme d’avaluació de perfils a la Representació Legal dels Treballadors
La Llei afegeix un precepte d’informació per als representants triats per eleccions sindicals. No cal ser gaire espavilat per tenir clar que aquestes empreses realitzaran un procediment de creació de sindicats grocs que legitimin comitès d’empresa a les seves mans. Encara que en algun cas no fos així, la pròpia ambigüitat del redactat fa molt difícil garantir que la informació proporcionada sigui real sense poder tenir accés real a la codificació operativa. Paper mullat.
Què no diu aquesta llei
- No prohibeix la subcontractació. És a dir, les empreses podran rentar-se les mans derivant responsabilitats a subempreses pantalla o creant falses cooperatives de treballadors per burlar les mínimes garanties.
- No aborda el problema de les persones migrants que han i estan treballant sense papers. Des de la CGT de Catalunya considerem que el govern hauria d’haver regularitzat la situació laboral de les persones que han estat explotades per alguna de les empreses de riders, incloent aquelles que ho estan fent sota la forma d’ús de comptes ‘llogats’.
Però fins i tot aquests minsos canvis, que des del secretariat permanent de la CGT de Catalunya qualifiquem com a simple maquillatge, són excessius per a empresaris que no volen cap límit per a la seva llibertat d’ultraexplotació: Glovo ha abandonat la CEOE i està creant una associació d’empreses de repartiment, el que suposarà més d’hora que tard, la creació d’una patronal del sector.
És probable que aquest nou lobby desitgi tenir un conveni col·lectiu sectorial en breu, negociat amb sindicats grocs al seu servei, com va passar fa un temps amb les empreses multiservei o al conveni de grans superfícies i magatzems.
Des de la CGT de Catalunya fem una doble crida als i les treballadores riders: només la organització permetrà aturar els peus a una patronal que mai en tindrà prou, que viu del patiment de qui pedala 6 o 7 dies a la setmana per tenir un sou de subsistència.
Aquesta llei no ha canviat res, a qui temen és a nosaltres, treballadors i treballadores explotats. Passem a l’acció.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya