Pautes d’autodefensa: el risc de prolapse d’òrgans pèlvics també és un assumpte laboral

Risc de prolapse en dones treballadores (adjuntem al final exemple model de reclamació) 

El prolapse d’òrgans pèlvics en dones és una condició en què òrgans com l’úter, la bufeta o el recte descendeixen des de la seva posició normal cap a la vagina a causa de l’afebliment del sòl pelvià. Això pot estar influenciat per diversos factors, incloent-hi els riscos laborals.

Per aquest motiu, hi ha determinats factors de risc que s’haurien de considerar i associar a dones treballadores com a vulnerabilitats a tenir en compte en la seva avaluació de riscos, quelcom que sovint no s’avalua correctament ni a nivell mèdic ni tècnic per part dels serveis de prevenció en les avaluacions de riscos del lloc de treball.

Aquests factors de risc o vulnerabilitats, la majoria dels quals per raó de gènere i edat, si fossin degudament contemplats en les avaluacions de riscos i vigilància de la salut de la població treballadora, facilitarien l’adaptació dels llocs de treball de la població afectada amb la finalitat de prevenir danys per a la seva salut.

Aquests factors de risc a tenir en compte com a vulnerabilitat o especial sensibilitat són:

• Edat: augmenta el risc amb l’edat, especialment després de la menopausa.
• Parts vaginals: especialment múltiples o amb nadons de gran pes.
• Obesitat: incrementa la pressió intraabdominal.
• Cirurgies pèlviques prèvies: com ara una histerectomia.
• Restrenyiment crònic: per l’esforç constant en defecar.
• Factors genètics: teixit connectiu feble de forma hereditària.

Hi ha certs entorns laborals que afavoreixen el risc de prolapse si impliquen els següents factors de risc:

• Aixecament freqüent de càrregues pesades.
• Esforços repetitius que incrementen la pressió intraabdominal.
• Professions en què s’està molt temps dret, fet que pot afectar el sòl pelvià per pressió contínua.
• Treballs amb maquinària que genera vibracions.

El moviment de càrregues està clarament relacionat amb el risc de prolapse en dones. L’aixecament de càrregues incrementa de forma repetitiva la pressió intraabdominal, generant una força descendent que afebleix el sòl pelvià amb el temps. Si aquest sòl ja està afectat (per parts, edat, etc.), el risc és encara més alt, com per exemple carregar pesos, fer maniobres sense ajuda mecànica o tècniques adequades, postures forçades en aixecar objectes des de terra, o torns llargs amb repeticions freqüents de càrrega-descàrrega.

També cal tenir en compte el risc acumulatiu. No cal que el pes sigui extremadament alt. El problema sol estar en la repetició freqüent, la mala postura o la manca de descans muscular. Fins i tot aixecar objectes moderadament pesants moltes vegades al dia pot contribuir al deteriorament del sòl pelvià.

Això implica tenir en compte una política preventiva específica, com ara facilitar l’ús de faixes pèlviques a dones amb factors de risc associat (no sempre pot ser preventiu), capacitació en ergonomia i tècniques correctes d’aixecament de pesos, rotació de tasques per evitar sobrecàrregues, equips d’ajuda mecànica, i avaluació de riscos mèdica i tècnica amb adaptació del lloc de treball si hi ha vulnerabilitats prèvies associades a aquest risc.

Prevenir el prolapse del sòl pelvià en l’àmbit laboral és especialment important per a persones que fan feines físiques, passen moltes hores assegudes o tenen altres factors de risc.

Feines amb càrrega física (carregar pes, estar dempeus molt temps):

• Evitar carregar pesos excessius. Si cal aixecar pesos, fer-ho amb la tècnica correcta (doblant genolls, no l’esquena).
• Utilitzar faixes lumbars de suport, si està indicat.
• Fer pauses freqüents per asseure’s o canviar de postura.
• Evitar empènyer o arrossegar objectes pesats — millor empènyer que estirar.

Feines sedentàries (moltes hores assegut/da):

• Assegurar una bona postura: esquena recta, peus plans a terra.
• Utilitzar cadires ergonòmiques amb bon suport lumbar.
• Fer pauses actives: aixecar-se i caminar una mica cada 30-60 minuts.
• Evitar creuar les cames de manera habitual, ja que pot afectar la circulació.

Hàbits i exercicis preventius:

• Fer exercicis de Kegel de forma regular per enfortir el sòl pelvià (preferentment guiats per un fisioterapeuta especialitzat). Reforçar la musculatura del sòl pelvià és una de les millors estratègies per prevenir el prolapse i altres problemes.
• Educació postural per millorar el control del cos i reduir càrrega sobre el sòl pelvià.
• Evitar el restrenyiment crònic, que augmenta la pressió abdominal. Dieta rica en fibra i hidratació adequada.
• Fer una valoració del sòl pelvià per part d’un/a fisioterapeuta especialitzat/ada, especialment després de parts, cirurgies abdominals, o si hi ha símptomes.
• Informar l’empresa si calen adaptacions laborals (segons normativa de riscos laborals).

En treballs amb càrrega física perquè 25 kg no és un límit segur per a totes les dones?

El límit de 25 kg que apareix a moltes normatives de manipulació manual de càrregues no està específicament dissenyat per prevenir el prolapse d’òrgans pèlvics, especialment en dones. Aquest límit és general i se centra en prevenir lesions musculoesquelètiques (com lumbàlgies o lesions de columna).

Des del punt de vista de la salut pèlvica:

• 25 kg pot ser excessiu per a dones amb factors de risc associats (parts previs, menopausa, debilitat del sòl pelvià, etc.).
• El risc no depèn només del pes, sinó també de:
  
  • La freqüència amb què s’aixeca el pes.
  • La tècnica d’aixecament.
  • La posició corporal.
  • Si es fa amb ajuda o sense.
  • Si la càrrega és simètrica o desequilibrada.

Algunes investigacions i fisioterapeutes especialitzats en sòl pelvià recomanen no superar els 10 kg per a dones en risc, i moltes institucions de salut laboral suggereixen ajustos per a dones, especialment si hi ha condicions prèvies.

Per això és necessari que les avaluacions de riscos es facin amb més precisió, ajustant el límit de pes no a un estàndard general sinó a un de més individual i específic segons la naturalesa de les feines i els factors de risc associats. En definitiva: avaluacions de riscos amb perspectiva de gènere i edat, i adaptacions de lloc de treball quan procedeixi.

Si ho vols reclamar a l'empresa aquí tens un exemple en cas de treballs amb càrrega física formulari