Des de l’inici dels moviments obrers, sempre hi ha hagut treballadors que han donat suport a les mobilitzacions, i treballadors que no. Quan es va realitzar la vaga de la canadenca, allà per 1919, va haver-hi també qui va pensar que no valia la pena mobilitzar-se, que no valia la pena lluitar… Però finalment es va aconseguir la jornada laboral de 40 hores setmanals, i es van veure beneficiats tots, des del qual va anar a la presó per insubmissió, fins el qual es va quedar en el seu lloc de treball sense fer absolutament res.