Pautes d’autodefensa. Guia per a la protecció de la salut i les condicions de treball davant temperatures extremes
Emergència climàtica - Resposta sindical
Us facilitem la "Guia per a la protecció de la salut i les condicions de treball davant temperatures extremes."
https://cgtcatalunya.cat/wp-content/uploads/2026/06/Guia-definitiva-calor.pdf
La guia inclou exemples pràctics amb sistema de taules de consulta ràpida basades en mètodes de referència per fer una valoració real del risc, esperant que us sigui d'utilitat, i així poder reclamar a l’empresa quan el risc o els protocols no son els adequats, juntament amb altres pautes i eines preventives que esperem serveixin per poder afrontar correctament entre totes aquest risc emergent derivat del canvi climàtic.
El canvi climàtic constitueix un dels principals reptes per a la salut i la seguretat de les persones treballadores. L'augment de les temperatures, les onades de calor cada vegada més freqüents i intenses, els episodis meteorològics extrems i la degradació de la qualitat ambiental tenen conseqüències directes sobre les condicions de treball.
El canvi climàtic ja està modificant les condicions de treball de milers de persones. Els treballadors a l'aire lliure i aquells que desenvolupen la seva activitat en processos productius amb temperatures elevades constitueixen la primera línia d'afectació.
Tot això està tenint un impacte creixent en les condicions de treball i en la salut de les persones treballadores. La calor s’ha consolidat com un risc laboral emergent de caràcter transversal que requereix una gestió preventiva específica.
Aquesta naturalesa transversal i canviant fa necessari integrar la gestió de la calor dins del sistema preventiu, incloent-ho a l’avaluació de riscos, a la seva planificació preventiva, i altres instruments com els protocols d’actuació, la vigilància de la salut, la formació i la comunicació preventiva, amb criteris adaptats al territori, a l’activitat i al moment, a la persona, i a la diversitat de realitats organitzatives existents en el teixit productiu.
On fallen els protocols empresarials? Un protocol incorrecte és un risc infravalorat.
Molts protocols empresarials continuen sense oferir una protecció efectiva davant el risc d’estrès tèrmic o colps de calor, especialment aquells que corresponen a sectors amb treballs a l’exterior, ja que per aquest sectors la calor constitueix un risc emergent, i els protocols desenvolupats fins ara no s’han adaptat de manera prou adequada a aquesta nova realitat.
En la pràctica, això es tradueix en documents genèrics, poc operatius i sovint desvinculats de l’exposició real de les persones treballadores.
Una de les principals deficiències que observem és que l’avaluació del risc no es basa en mètodes adequats per mesurar l’estrès tèrmic real. En molts casos s’utilitzen únicament valors de temperatura ambient o recomanacions generals, vinculats de manera genèrica als sistemes d’alerta i avisos metereològics, sense incorporar índexs específics com el WBGT (Wet Bulb Globe Temperature) o sistemes similars que integren variables com la humitat, la radiació solar, la càrrega metabòlica del treball que es realitza, l’edat i el gènere, la roba de treball i altres factors. Aquesta limitació fa que el risc real quedi infravalorat, especialment en treballs físics intensos o en ambients industrials.
I el més important de tot, els avisos adreçats a la població en general només constitueixen un element de suport predictiu i preventiu per preveure la presa de decisions i l’activació anticipada de mesures, però no substitueixen l’anàlisi específica del risc laboral, atès que l’exposició en el treball de risc es pot produir perfectament a temperatures inferiors quan concorren factors com l’activitat física, l’ús d’equips de protecció individual, l’exposició directa al sol, valors elevats d’humitat o determinades condicions organitzatives. Per tant únicament serveixen per reforçar la capacitat d’anticipació davant episodis de calor. Per això considerem oportú promoure el desenvolupament de canals de comunicació amb les persones treballadores, que permetin vincular els avisos meteorològics oficials amb les mesures preventives específiques de cada protocol d’actuació. Aquests avisos han d’actuar com a element de suport, sense substituir l’activació de mesures que, d’acord amb l’avaluació de riscos, resultin necessàries a determinada temperatura, inclús inferiors, i condicions de treball.
Per tant, aquests avisos únicament estan orientats a l’anticipació i a l’adaptació de l’activitat.
Un altre dèficit estructural és la manca d’una gestió preventiva del temps de treball. Sovint els protocols es centren en mesures accessòries (hidratar-se, ús de roba adequada o cremes solars), però no actuen sobre l’element fonamental de control del risc: l’exposició continuada a la calor. En canvi, l’evidència en salut laboral mostra que el factor més determinant per prevenir danys greus o mortals és la reducció de l’exposició mitjançant:
- reorganització de la jornada laboral
- avançament dels horaris per evitar les hores de màxima insolació
- establiment de pauses freqüents i obligatòries en zones fresques o ombrívoles
- reducció de la intensitat de les tasques durant episodis de calor extrema
- paralització de l’activitat quan es superen llindars de risc
Quan aquestes mesures no s’apliquen de manera estructural i vinculant, el risc es pot agreujar per l’acumulació de fatiga, deshidratació i estrès fisiològic.
També és habitual que els protocols no estableixin criteris clars d’activació i desactivació en funció d’alertes meteorològiques o indicadors objectius de risc. Això fa que la resposta preventiva depengui de decisions puntuals, sovint tardanes o insuficients, en lloc d’estar automatitzada segons paràmetres tècnics i sanitaris.
En aquest context, la prevenció efectiva de l’estrès tèrmic requereix un canvi de paradigma: passar de recomanacions generals a sistemes preventius vinculants, basats en mesura tècnica del risc i en la regulació estricta del temps de treball.
Des d’una perspectiva sindical i de salut laboral, el temps de treball i les pauses no són elements accessoris, sinó la principal eina preventiva per evitar danys greus i morts evitables en episodis de calor extrema.