Nocturnitat, torns i jornades perllongades: sanitat com a sector especialment vulnerable
Tot i que el següent article es contextualitza en el sector sanitari, un àmbit especialment sensible des del punt de vista de la prevenció de riscos laborals per les seves particularitats i pel seu impacte, les mesures preventives que indiquem són d’aplicació general a qualsevol sector d’activitat amb el treball nocturn, a torns i jornades perllongades. D’aquesta manera, el sector sanitari s’ha utilitzat com a referent per la seva complexitat i nivell de risc envers tercers, però les recomanacions preventives que presentem tenen un abast més ampli, i per tant son transferibles a altres entorns laborals afectats per aquestes modalitats organitzatives de treball.
A diferència d’altres sectors, en l’àmbit sanitari les condicions de treball no només tenen un impacte directe sobre la salut de les persones treballadores, sinó que poden repercutir també sobre els pacients. Aquesta característica introdueix una dimensió addicional de risc, especialment rellevant en tasques crítiques com la valoració clínica, la presa de decisions terapèutiques, la preparació i administració de medicació o la realització de procediments assistencials complexos, on la fatiga, l’estrès o una organització inadequada del treball poden traduir-se en esdeveniments adversos.
En el sector sanitari el treball nocturn i a torns és un component organitzatiu estructural propi com a servei essencial, considerant alhora el fet que també es tracta d’un sector altament feminitzat, aspecte important a considerar en quant a protecció de l’embaràs i lactància en cas de treball a torns, nocturnitat, o jornades perllongades, afectant alhora en la conciliació.
Aquestes modalitats de treball impliquen una sèrie de riscos a considerar dintre de la política preventiva que caldria avaluar específicament i a fons. Entre els principals riscos que impliquen hi trobem diversos, amb efecte tant a curt com a llarg termini:
- Fatiga física i mental.
- Alteracions del son i del ritme circadià.
- Estrès i esgotament professional (burnout).
- Errors assistencials i disminució de l'atenció.
- Accidents laborals, especialment en la mobilització de pacients o durant la conducció en acabar el torn.
- Dificultats de conciliació i conflictes psicosocials.
- El treball nocturn està reconegut com a probable cancerigen per als humans (Grup 2A).
- Risc associat al treball nocturn durant l’embaràs i la lactància.
- Exposició a situacions d’estrès que poden tenir impacte indirecte en l’evolució de l’embaràs en contextos de pressió assistencial elevada.
- Impacte del treball a torns en la producció de llet i en la regularitat de les preses o extraccions.
Crítica a la implementació de jornades de 12 hores en l’àmbit sanitari. Una mesura no recomanable des d'una perspectiva en prevenció de riscos i en seguretat del pacient.
L’evidència científica no permet considerar les jornades de 12 hores com una mesura intrínsecament segura. Si bé poden tenir avantatges organitzatius, els riscos associats a la fatiga cognitiva i a l’augment potencial d’errors assistencials fan que, des del punt de vista de la prevenció de riscos laborals i la seguretat del pacient, siguin una mesura que requereix una justificació molt estricta, una regulació acurada i mesures compensatòries robustes.
La planificació de jornades ha de prioritzar la salut dels professionals com a condició indispensable per a una assistència segura i de qualitat
Diversos estudis europeus amb mostres àmplies de personal d’infermeria indiquen que les jornades iguals o superiors a 12 hores s’associen amb un augment significatiu de la percepció de mala qualitat assistencial i de risc per a la seguretat del pacient, així com amb una major càrrega de treball i errors potencials en la pràctica clínica. En la mateixa línia, estudis longitudinals mostren una relació entre la proporció de torns llargs i l’increment d’incidents relacionats amb pacients, especialment quan aquests torns s’acumulen de forma sostinguda en una unitat o servei.
Les revisions recents també coincideixen que els torns de 12 hores s’associen amb un augment de la fatiga física i cognitiva, alteracions del son i un major risc de burnout, factors que tenen un impacte directe sobre la capacitat de concentració, el judici clínic i la presa de decisions. Aquest deteriorament del rendiment cognitiu és especialment rellevant en l’àmbit sanitari, on la càrrega mental és elevada i les decisions són sovint temps-dependents.
Des del punt de vista de la seguretat del pacient, la fatiga dels professionals sanitaris és reconeguda com un factor de risc per a errors assistencials, incloent errors de medicació, fallades en la identificació de deteriorament clínic o errors en procediments crítics. Organismes internacionals i agències de seguretat assistencial adverteixen que la fatiga derivada de jornades prolongades pot contribuir tant de manera directa com indirecta a esdeveniments adversos evitables.
Mesures preventives i avaluació específica del risc
Per minimitzar l’impacte sobre la salut, es requereixen tota una sèrie de mesures preventives a tenir en compte. La prevenció efectiva requereix d’una combinació de bona planificació dels torns, la protecció del descans i del son, suport en benestar físic i mental, i una cultura organitzativa orientada a la seguretat.
Organització dels torns i temps de treball
- Planificació amb rotació en endavant (matí – tarda – nit) per facilitar l’adaptació al ritme circadiari.
- Evitar canvis sobtats de torn (mínim 48 hores entre grans canvis).
- Limitar el nombre de nits consecutives (idealment 2-3 màxim)
- Reduir la durada de les jornades llargues (preferentment entre 8-10 hores en entorns crítics)
- Garantir descansos mínims entre jornades (almenys 11-12 hores).
Gestió del son i recuperació
- Rutines regulars per dormir. Intentar dormir entre 7 i 9 hores. Inclús els dies lliures.
- Reducció d’estímuls les 2 hores abans de dormir (pantalles, llum intensa).
- Facilitar espais tranquils per descansar.
- Augmenta l’exposició a la llum intensa durant el dia de forma segura.
- Facilitar un entorn similar al nocturn en cas de dormir de dia, i amb condicions adients per al descans (confort, temperatura, soroll i llum).
- Evitar acumulació de deute de son, amb recuperació planificada després de nits.
Alimentació i hàbits saludables
- Facilitar accés a alimentació saludable. Cal mantenir una dieta sana i equilibrada.
- Àpats lleugers durant la nit i evitar menjars pesats.
- Hidratació.
- Evitar estimulants en les franges horàries prèvies al descans, com el consum de cafeïna, tabac, menjars pesats i begudes alcohòliques.
- Exercici diari físic moderat, evitant fer exercici físic intens 2 hores abans de dormir.
- Relacions socials i activitats a l’aire lliure.
Suport psicosocial i salut mental
- Programes de suport emocional i psicològic per la prevenció del burnout.
- Foment de la cohesió d’equip i comunicació efectiva entre torns.
- Formació en gestió de l’estrès i fatiga.
- Detecció precoç de símptomes de fatiga extrema i errors, amb disposició de sistema de comunicació d’errors i atenció a segons víctimes.
Vigilància de la salut laboral
- Exàmens de salut per treballadors a torns.
- Seguiment de trastorns del son, cardiovasculars i metabòlics.
- Adaptació de llocs de treball en casos de vulnerabilitats (embaràs, malalties cròniques).
Gestió de les jornades llargues
En cas de necessitat de jornades llargues cal fer-ne una gestió diferenciada i implementar una sèrie de mesures preventives:
- Incorporar pauses obligatòries durant el torn (cada 2-3 hores).
- Evitar acumulació d’hores extraordinàries.
- Rotació de tasques per evitar monotonia i fatiga cognitiva.
- Distribuir de manera equilibrada les guàrdies, caps de setmana i festius.
- Facilitar la conciliació.
Formació i sensibilització
- Capacitació específica sobre riscos del treball a torns.
- Educació en autocura i senyals de fatiga.
- Formació a comandaments sobre l'organització saludable dels torns de treball
Seguretat del pacient
En els llocs de treball assistencials, la planificació inadequada dels torns, les jornades prolongades o la manca de descans suficient poden generar fatiga física i cognitiva, amb una disminució de l'atenció, de la capacitat de judici i de la presa de decisions. La fatiga derivada d'una planificació inadequada no només afecta la salut del professional, sinó també la seguretat del pacient. Per aquest motiu, organismes internacionals com l'Organització Mundial de la Salut i diferents agències de qualitat assistencial consideren que la fatiga dels professionals sanitaris és un factor de risc per a la seguretat del pacient.
Des del punt de vista cognitiu, la fatiga d’aquestes modalitats de treball provoca tota una sèrie d’efectes que poden impactar amb la seva tipologia de feina:
- Disminució de l'atenció sostinguda i de la vigilància.
- Reducció de la capacitat de concentració.
- Major lentitud en el processament de la informació.
- Deteriorament de la presa de decisions.
- Increment dels errors de memòria (oblidar comprovacions, indicacions o resultats).
- Major probabilitat de cometre errors en el càlcul de dosis o en la preparació i administració de medicació.
- Disminució de la capacitat per prioritzar davant situacions complexes o d'emergència.
- Pitjor comunicació durant els relleus de torn.
Com a mesures preventives recomanaríem:
- Adequar les dotacions de personal a la càrrega assistencial prevista per reduir la sobrecàrrega de treball i la fatiga.
- Garantir pauses de recuperació durant la jornada, especialment en torns de llarga durada o en serveis d'alta intensitat assistencial.
- Planificar les guàrdies i els torns tenint en compte criteris de recuperació fisiològica i conciliació quan sigui possible.
- Implantar procediments de doble verificació en activitats crítiques (administració de medicació d'alt risc, transfusions, identificació de pacients, etc.), especialment en torns nocturns o en situacions de elevada càrrega assistencial.
- Utilitzar llistes de verificació (checklists) en procediments complexos o d'alt risc.
- Estandarditzar els relleus de torn mitjançant eines estructurades de comunicació per minimitzar la pèrdua d'informació clínica.
- Fomentar la notificació d'incidents i quasi incidents, analitzant si la fatiga o l'organització dels torns han estat factors contribuents.
Informació ampliada
Càncer: una malaltia professional vinculada al treball nocturn – CGT Catalunya
Article amb dades sobre aquestes qüestions a la premsa The Guardian sobre l'informe del Health Services Safety Investigation Body – HSSIB, on parla sobre la fatiga del personal sanitari al NHS. https://www.theguardian.com/society/2025/apr/24/nhs-staff-fatigue-poses-significant-threat-to-patient-safety-watchdog-warns
Núria Losada Pla
Secretaria de Salut Laboral de la CGT de Catalunya