El treball nocturn, a torns o les jornades perllongades. Podem prevenir els seus efectes sobre la salut? “SI”. T’expliquem “COM”
Aquestes modalitats de treball han esdevingut una forma habitual en el funcionament de les societats actuals, a fi de garantir la continuïtat de determinats serveis (alguns indispensables, i d’altres no tant) com l’assistència sanitària, les emergències, el transport, la logística, la producció industrial, i l’oci nocturn.
Evidentment, si en fem una reflexió profunda com a societat, algunes d’elles en podrien prescindir, com determinats transports i logística i la producció industrial, per no ser del tot indispensables si el que pretenem és identificar, prevenir i controlar els factors físics, químics i biològics derivats de l’activitat humana que poden incidir negativament en el benestar i la salut humana i del medi ambient.
Aquesta organització del treball té conseqüències importants per a la salut dels treballadors. La recerca científica ha demostrat de manera creixent que els horaris nocturns poden provocar nombrosos efectes negatius, que van des del cansament immediat fins a l’aparició de malalties cròniques, entre elles alguns tipus de càncer. Malgrat els avenços en la comprensió dels mecanismes biològics implicats, les mesures preventives continuen sent insuficients tant en l’àmbit institucional com en el personal.
Per això, els impactes del treball nocturn, a torns o les jornades perllongades, no haurien de veure’s com una conseqüència inevitable de determinades professions, sinó com un problema de salut pública sobre el qual és possible actuar mitjançant estratègies específiques de prevenció.
Dades
Segons dades d’Eurostat recollides l’any 2018 en 28 estats europeus, aproximadament un 13% de la població treballadora afirma desenvolupar habitualment la seva activitat laboral en horari nocturn.
A Espanya, la situació és similar, especialment en àmbits com la sanitat, l’hostaleria, la seguretat, el transport o la indústria, on aquest tipus de jornada és molt freqüent. Entre els col·lectius amb una major exposició al treball nocturn destaquen els professionals d’infermeria, els vigilants de seguretat, els conductors de transport de mercaderies i els treballadors de fàbrica.
Quins riscos comporta el treball nocturn, a torns o les jornades perllongades?
La principal problemàtica està relacionada amb l’alteració dels ritmes circadians, és a dir, amb el desajust entre el rellotge biològic intern de l’organisme i els horaris imposats per l’entorn. El cos humà funciona seguint uns cicles naturals regulats per un “rellotge central”, situat al nucli supraquiasmàtic de l’hipotàlem, encarregat de coordinar els diferents rellotges biològics presents als teixits i òrgans.
Aquest sistema es regula sobretot gràcies a la llum que arriba a la retina, considerada el principal sincronitzador dels ritmes circadians. Tot i això, altres elements com els horaris dels àpats, l’activitat física, les rutines laborals, les relacions socials o fins i tot l’ús de pantalles digitals també poden influir en aquest equilibri biològic.
Els ritmes circadians intervenen en funcions essencials de l’organisme, com la producció hormonal, el metabolisme, el funcionament del sistema immunitari, l’expressió dels gens o els mecanismes de reparació de l’ADN. Quan aquests ritmes es veuen alterats de manera continuada, com succeeix sovint amb aquestes modalitats de treball, es genera un estrès fisiològic persistent que, amb el temps, pot augmentar el risc de desenvolupar diverses malalties.
Efectes sobre la salut
Aquestes modalitats de treball poden tenir repercussions importants sobre la salut, tant immediates com a llarg termini. A curt termini, és freqüent que apareguin problemes com cansament intens, somnolència, dificultats per dormir, alteracions digestives o una menor capacitat de concentració. Aquestes situacions no només afecten el benestar del treballador, sinó que també incrementen el risc de cometre errors i de patir accidents laborals.
Pel que fa als efectes prolongats en el temps, les conseqüències poden ser encara més greus. Diverses investigacions han relacionat aquestes modalitats de treball, especialment el treball nocturn, amb un augment del risc de desenvolupar malalties cardiovasculars i metabòliques, com ara hipertensió, diabetis tipus 2, síndrome metabòlica o problemes cardíacs.
També s’han observat efectes negatius sobre la salut mental i les funcions cognitives. Les persones que hi treballen habitualment presenten amb més freqüència símptomes d’ansietat, depressió i deteriorament cognitiu, factors que poden estar influïts per la manca de descans adequat i la reducció de les relacions socials.
Un dels aspectes que genera més preocupació és la possible relació entre el treball nocturn i el càncer. L’any 2019, l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) va considerar que el treball nocturn associat a alteracions del ritme circadià era “probablement cancerigen per als humans” (Grup 2A), especialment en relació amb els càncers de mama, pròstata i colorectal.
A més dels efectes físics i psicològics, els horaris nocturns poden dificultar la conciliació de la vida laboral, familiar i social. Les persones que treballen en aquests torns sovint tenen més complicacions per mantenir rutines familiars, participar en activitats socials o compatibilitzar els seus horaris amb els de la resta de la societat.
Un dels efectes més habituals és la alteració del descans. Dormir menys hores o tenir un son fragmentat dificulta la recuperació física i mental de l’organisme, i pot repercutir en funcions com el control de la glucosa, la regulació de la pressió arterial o l’estabilitat emocional.
Un altre element important és l’exposició a la llum artificial. Aquesta llum interfereix en la producció de melatonina, una hormona relacionada amb la regulació del son i que també té propietats antioxidants, antiinflamatòries i protectores davant determinades malalties.
A més, poden alterar el funcionament hormonal normal de l’organisme. Els nivells de cortisol, insulina i hormones sexuals segueixen ritmes circadians concrets, i la seva modificació pot provocar desequilibris en diferents sistemes endocrins. Paral·lelament, el desajustament dels ritmes biològics també s’ha relacionat amb alteracions del sistema immunitari i amb processos inflamatoris persistents de baixa intensitat, presents en moltes malalties cròniques.
Les persones que treballen amb aquestes tipologies de jornades solen presentar amb més freqüència rutines alimentàries irregulars, menys activitat física, una major prevalença de tabaquisme i una alimentació menys saludable. Tot plegat pot potenciar encara més els efectes negatius derivats.
Com fer-ne front com a agents socials i com a treballadors?
Les respostes polítiques i empresarials continuen sent pràcticament inexistents.
Aquestes modalitats de jornades de treball probablement no desapareixeran, però si es poden reduir, i una part clau està en delimitar allò que és essencial. Les activitats derivades del consum material no son essencials i aquestes les legitimem nosaltres mateixos fent-ne consum no responsable.
Però els seus efectes nocius sí que es poden i s’han de reduir. Des dels llocs de treball fins als mateixos treballadors, i des de la regulació fins a la recerca, ja disposem d’eines per intervenir.
El fet que els efectes del treball nocturn no apareguin reconeguts de manera explícita en moltes normatives laborals o en els quadres oficials de malalties professionals no significa que aquest risc no existeixi ni que no pugui tenir conseqüències jurídiques i sanitàries. De fet, si l’avaluació de riscos d’un lloc de treball identifica el treball nocturn i la disrupció circadiana com un factor de risc rellevant, l’empresa té l’obligació de prevenir-lo i minimitzar-ne els efectes.
Això obre una reflexió important: el reconeixement d’un risc laboral no depèn únicament que aquest aparegui detallat en una norma específica, sinó també de l’evidència científica disponible i de la seva incorporació en les avaluacions preventives. Per tant, si una persona desenvolupa una malaltia o pateix conseqüències relacionades amb anys d’exposició al treball nocturn, podria arribar-se a acreditar la relació entre la seva situació clínica i les condicions laborals, especialment quan existeixen informes tècnics o preventius que ja advertien d’aquest risc.
En aquest sentit, la prevenció de riscos laborals no hauria de limitar-se només al compliment formal de la normativa, sinó que hauria d’incorporar una visió més àmplia i actualitzada de la salut laboral. El treball nocturn n’és un clar exemple: tot i que el seu impacte sobre la salut està cada vegada més documentat, les polítiques de reconeixement i protecció continuen avançant lentament. El punt d’inici comença per el seu reconeixement a les avaluacions de riscos.
Es reconeixeria com a malaltia professional el càncer de mama en una infermera després de dues dècades de treball nocturn? A la majoria de països, inclosa Espanya, la resposta és no de manera habitual, però no impossible. Comencem per demanar que consti a les avaluacions!
Què hem de demanar que consti a les avaluacions de riscos?
Demaneu que a l’avaluació hi consti el següent:
El treball nocturn, els torns rotatius i les jornades laborals prolongades poden comportar efectes importants sobre la salut física, mental i social de les persones treballadores. Entre els principals riscos identificats destaquen:
- Alteració dels ritmes circadians, amb repercussions tant immediates com acumulatives a llarg termini.
- Fatiga física i mental, amb augment del risc d’errors, accidents laborals i disminució de la capacitat de concentració.
- Trastorns del son i dificultats de recuperació fisiològica.
- Impacte psicosocial, incloent-hi estrès, irritabilitat, ansietat, dificultats de conciliació familiar i aïllament social.
- Major risc de trastorns cardiovasculars, metabòlics i digestius.
- El treball nocturn amb disrupció circadiana està classificat per l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer (IARC) com a “probablement cancerigen per als humans” (Grup 2A).
Mesures preventives d’àmbit organitzatiu
Per reduir els efectes derivats de la nocturnitat i els torns, es recomana implementar mesures preventives adaptades a l’organització del treball:
- Minimitzar l’exposició als torns nocturns sempre que sigui possible.
- Evitar la realització de torns nocturns permanents i limitar el nombre de nits consecutives, recomanant no superar dues o tres jornades seguides per reduir la fatiga acumulada.
- Prioritzar rotacions de torns en sentit horari (matí → tarda → nit), ja que són millor tolerades pel sistema circadià.
- Garantir períodes suficients de descans i recuperació entre jornades.
- Facilitar pauses efectives durant el torn i habilitar espais adequats de descans.
- Adaptar les condicions laborals a persones especialment sensibles o vulnerables, com treballadors d’edat avançada, embarassades o persones amb patologies cròniques.
- Promoure una adequada planificació dels horaris per afavorir la conciliació personal i familiar.
- Realitzar vigilància de la salut específica relacionada amb els efectes del treball nocturn i els factors psicosocials.
Mesures preventives orientades a la cura de la salut
A nivell individual, també és important fomentar hàbits saludables que ajudin a reduir l’impacte del treball nocturn:
- Mantenir una bona higiene del son, incloent-hi rutines estables també durant els dies lliures.
- Afavorir un entorn adequat per al descans: foscor, reducció del soroll i limitació d’interrupcions.
- Utilitzar filtres de llum blava o ulleres específiques quan hi hagi exposició prolongada a pantalles o llum artificial nocturna.
- Adaptar els horaris dels àpats al ritme de treball, evitant menjars abundants abans d’anar a dormir.
- Fomentar una alimentació equilibrada i saludable, també en els serveis de restauració dels centres de treball.
- Practicar activitat física de manera regular.
- Evitar el consum d’estimulants, especialment cafeïna o begudes energètiques, a les hores finals del torn.
- Promoure el manteniment de relacions socials, activitats a l’aire lliure i exposició a la llum natural per afavorir la regulació circadiana.
- Facilitar accions de sensibilització i informació sobre els riscos associats al treball nocturn i les mesures d’autocura.
I les jornades maratonianes de facultatius?
Les jornades prolongades i les guàrdies de llarga durada en el personal facultatiu també representen un risc laboral important que sovint s’ha normalitzat dins del sistema sanitari. La combinació de treball nocturn, sobrecàrrega assistencial, manca de descans i elevada exigència mental son una bomba de rellotgeria. Deixem aquest àmbit concret per una altra publicació. I li recordem a la Sra. Pané que les jornades de 12 hores van en contra de la evidència... on es mira d'extrapolar a altres categories.
Núria Losada Pla
Secretaria de Salut Laboral de la CGT Catalunya