L’assemblea de professionals de l’institut Eduard Fontserè de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), conformada per docents, professionals d’atenció educativa i personal d’administració i serveis, convoca per al dimarts 3 de juny una vaga que crida a parar l’activitat de tot el centre durant tot el dia.
Les treballadores de la residència Joan XXIII de Cerdanyola arriben als 8 mesos de vaga indefinida. La plantilla dels centres per a persones amb discapacitat va iniciar el conflicte laboral amb la denúncia d’unes condicions extremadament precàries per a les treballadores que afectaven directament les persones residents.
Des de fa unes setmanes ha començat a funcionar el grup de treball del sector social de la CGT de Lleida. Al grup hi ha presència de diversos àmbits com fundacions tutelars, CRAES, salut mental, Centres Especials de Treball i residències de discapacitats. Fins ara s’ha obert un grup de difusió i consulta a WhatsApp, i s’ha convocat a una primera reunió als treballadors i les treballadores del sector, independentment de si estan afiliadeso no.
La fundació barcelonina que gestiona alguns centres on viuen joves migrants fa treballar més de 40 hores setmanals a persones sense documentació, però no en reconeix la relació laboral mitjançant contractació, sou ni drets laborals bàsics. Aquestes treballadores s’encarreguen de tasques essencials per al funcionament del centre, sovint soles a càrrec d’entre 20 i 30 joves al dia. A aquesta relació laboral l’anomena “voluntariat”.
Unes denúncies que fem públiques avui i que durant els propers dies portarem a l’Oficina Antifrau per exigir responsabilitats
Fa pocs mesos, a causa del compliment de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, el Consorci va veure’s obligat legalment a publicar al portal de transparència diferents informes d’auditoria de comptes dels darrers anys.
Des que l’ésser humà viu en societat, s’han anat desenvolupant diferents maneres de fer front a les necessitats socials que emergeixen de la vida en comú i del procés d’adaptació al mitjà. Aquestes formes, les necessitats i fins al llenguatge que utilitzem per a designar a les persones objecte d’intervenció social, han anat evolucionant al llarg del temps en funció del moment sociopolític.
