CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Anarcoefemèrides

Crònica i fotos dels actes en record del 54è aniversari de la mort de Quico Sabaté a Sant Celoni

Desenes de persones han participat avui 5 de gener al cementiri de Sant Celoni en una nova jornada en record del maqui anarquista Quico Sabaté. A l’acte, que ha comptat amb la presència de diferents persones i col·lectius llibertaris de Catalunya (Col·lectiu A Les Trinxeres de les Terres de Ponent, de Girona, etc), i veïns/es de Sant Celoni i d’altres pobles de la comarca, s’han fet diversos parlaments reivindicant la memòria d’en Quico i la resistència llibertària contra el feixisme.

Llegir més »

Memòria històrica: Barcelona, ​​19 juliol de 1936. Les sirenes de les fàbriques criden als treballadors a la lluita

Barcelona, ​​19 juliol de 1936. Les sirenes de les fàbriques criden als treballadors a la lluita

A partir d’avui iniciem la publicació de textos apareguts al número especial de Polèmica amb motiu del 50 aniversari de la Revolució espanyola de 1936. Aquests textos, que relaten la reacció del poble davant l’aixecament militar feixista, tenen el valor de ser testimoni de persones que van ser testimonis directes o protagonistes d’aquells fets.

Llegir més »
homenatgepeiro.jpg
Anarquisme

Crònica de l’Homenatge a Joan Peiró: 70è aniversari del seu assassinat

El dimarts 24 de juliol de 2012, al cementiri vell de Mataró, vam commemorar el 70è aniversari de l’assassinat de Joan Peiró i Belis.
L’acte va començar a les sis de la tarda, a la mateixa hora en què va ser afusellat a Paterna.

Unes 200 persones vam estar presents a l’acte d’homenatge, juntament amb la seva filla Guillermina i altres familiars.

Llegir més »
cartellPEIROMATARO.jpg
agenda

Acte d´homenatge a Joan Peiró: 70 anys del seu afusellament

L’homenatge tindrà lloc el 24 de juliol del 2012 a les 18 hores al Cementiri dels Caputxins de Mataró

FONT: GRUP D’HISTÒRIA DEL CASAL DE MATARÓ

Biografia de Joan Peiró Belis

Joan Peiró Belis va ser un anarquista català nascut el 18 febrer de 1887 al barri obrer de Sants ( Barcelona ) i afusellat per les autoritats de la dictadura militar franquistes el 24 juliol de 1942 a Paterna . 4 Va ser ministre d’Indústria de la Segona República durant la Guerra Civil espanyola . 1 2 Amb vuit anys va començar a treballar en una fàbrica de vidre barcelonina i no va aprendre a llegir i escriure fins als 22. Va seguir treballant en el sector del vidre, i juntament amb altres companys va fundar la Societat Cooperativa Cristalleries de Mataró , que mai abandonaria. En 1907 es va casar amb Mercedes Olives Bonastre, obrera tèxtil.

Llegir més »
Memòria Obrerisme Català

Procés de Montjuïc

El procés de Montjuïc fou el procés militar que seguí a l’atemptat contra la processó del Corpus al carrer dels Canvis Nous a Barcelona, el 7 de juny de 1896, i que causà 12 morts i uns 35 ferits. La repressió afectà especialment l’anarquisme obrerista català, i foren detingudes 400 persones, entre elles els mestres José López Montenegro i Joan Montseny, els propagandistes Anselmo Lorenzo, Fernando Tarrida del Mármol, Sebastià Sunyé, Joan Baptista Esteve Josep Llunas i Pujals i Teresa Claramunt, i l’intel·lectual Pere Coromines. Tots foren reclosos al castell de Montjuïc, foren inclosos en el procediment militar 87 encartats.

Llegir més »
congressantsz.jpg
Memòria Obrerisme Català

Congrés de Sants

Reunió de la Confederació Regional del Treball de Catalunya, celebrada els dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918 a l’Ateneu Racionalista de Sants (Barcelona). Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73 860 afiliats (93 dels quals delegats en nom de 54 572 obrers barcelonins, el 73% del total de treballadors representats). Fou la primera reunió regular de la CNT des del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915. Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l’acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT.

En conjunt, el congrés significà un triomf dels sindicalistes —en especial de Salvador Seguí, Camil Piñón, Salvador Quemades, Enric Rueda, Joan Pey i també Ángel Pestaña— els quals, alhora que aconseguien d’imposar el sindicat únic, limitaven la defensa de l’acció directa a una simple recomanació i afirmaren l’apoliticisme i el rebuig dels polítics professionals dins la CNT. El congrés afavorí un extraordinari creixement de la CNT (a la fi d’any els afiliats ja eren uns 345000) i impulsà la seva reorganització a tot l’estat espanyol.

Llegir més »