CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: taula sindical

1 de maig

Visca la classe treballadora

Dècades de capitalisme neoliberal han deixat a la classe treballadora en una situació límit. La tasa de temporalitat de l’estat espanyol és la més elevada de la UE (26%), el 2019 una de cada tres persones assalariades va tenir, almenys, 3 contractes temporals. 5,5 milions de persones estan treballant a temps parcial menys hores de les que voldrien. L’atur en persones de menys de 25 anys és del 40%, el més alt de la UE. I, com no, aquest escenari es ceba en les dones, que representen el 74% dels contractes a temps parcial.
 
Les darreres reformes laborals han permés la destrucció de drets i condicions laborals, pèrdues de convenis col·lectius, acomiadaments i precarització general de la població.
Mentrestant, el preu del lloguer ha crescut exponencialment els darrers anys a Catalunya i molt més a les principals ciutats, fent que el número de persones que treballen en situació de pobresa no pari de créixer, com també creixen els beneficis empresarials i financers.
 
L’estafa de la Crisi financera segueix produint estralls 12 anys després, després de modificar Art 135 Constitucion per prioritzar el deute a la banca, ara assumint formalment com a deute públic els 35.000 milions d’euros del parc immobiliari de la SAREB, abonat per l’estat a bancs i caixes.
 
L’estat envia els seus cossos repressius (Policia, guàrdia civil mossos d’esquadra, ertzaintza, guàrdia urbana) a fer fora milers de famílies amb violència per garantir el dret dels grans tenidors a especular amb les nostres vides.
 
Aquest darrer any la pandèmia sanitària ha evidenciat el càncer que suposen les la falta de sobirania farmacèutica i les externalitzacions i privatitzacions de serveis pel conjunt de la població. Bona part dels anomenats ‘fons europeus de recuperació’ seran en forma de deute que caldrà començar a retornar des del 2023 posant altre cop els serveis públics en el punt de mira de la distopia neoliberal en que ens estem endinsant.
 
Però responem:
    
Com no pot ser d’una altra forma l’olla social fa senyals d’estar a punt d’esclatar. Les protestes per la repressió contra Pablo Hasel canalitzen l’empipament general existent contra la represió, sigui a artistes, sindicalistes o lluitadors socials. Els sindicats combatius segueixen creixent i generant més conflicte a empreses i sectors productius, no només frenant a la patronal sino fent-la retrocedir més sovint. La lluita feminista consolida organització i mobilització contra el patriarcat de forma potent. El moviment per la vivenda segueix marcant exemple de resistència i victòries per tots i totes. L’antifeixisme i solidaritat antirepressiva agrupa organitzacions i col·lectius de forma diversa i plural.
 
Des de la Taula Sindical de Catalunya exigim governi qui governi per aquest primer de maig de 2021:
    
·        Derogació total i completa de les Reformes Laborals del PSOE y PP. La clau de la precarietat.
·        No al pacte de Toledo ni a noves retallades en matèria de pensions. No a fons privats, si a pensions públiques i mínima 1080€ als 65 anys
·       Renda bàsica universal d’emergència social per garantir que hi accedeix tothom qui ho necessiti, Increment del SMI a 1300€. 
·        Reducció de la jornada laboral a 30 hores,repartiment de tots els treballs
·        Ús social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de vivenda en aquest àmbit.Prohibició desnonaments sense alternativa.
. Sanitat, dependència i educació públics 100%, prou finançar concertada, prioritzar l’atenció primària 
. Planificació publica i participativa urgent per la transició ecològica i energètica que impedeixi l’extinció
. Derogació de la llei d’estrangeria i tancament delsCIE’s

Llegir més »