El terratrèmol que va arrasar regions del Kurdistan, Turquia i Síria dilluns a la matinada 6 de febrer ha deixat desenes de milers de persones mor tes, ferides i sense casa. Segons dades del diumenge 12 de febrer ja són més de 28.000 persones mortes a les zones de Turquia i Bakur (Kurdistan del Nord), Síria i Rojava (Kurdistan de l’Oest).
Des del passat 20 d’octubre, el pres anarquista a Itàlia Alfredo Cospito duu a terme una vaga de fam per acabar amb la mesura d’aïllament extrem, que li va imposar l’Estat al maig d’aquest any, el conegut com l’article 41 BIS.
Aquest règim carcerari va ser dissenyat per aconseguir el penediment, la col·laboració amb les forces repressives i l’abandonament dels vincles de les preses amb les seves organitzacions, condició indispensable per sortir-ne en una revisió que es fa cada quatre anys. Tot mitjançant un aïllament total de la persona presa amb una sola visita al mes per locutori i vigilada, tan sols 2 h diàries fora de la cel·la, una trucada telefònica de 10 minuts al mes, limitacions en la possessió de llibres i objectes de l’exterior, intervenció del correu, entre altres mesures. No caurà en l’oblit que La militant de Brigades Roges, Diana Blefari, es va treure la vida el 2009 després de sortir d’aquest règim repressiu tan dur que en un inici havia de servir contra organitzacions lligades a la màfia. Per tot això, afirmem que el 41 BIS és tortura i una eina més del sistema carcerari per vulnerar els drets humans més fonamentals i aniquilar les preses rebels.
A la vaga de fam s’hi han sumat altres anarquistes preses d’arreu del món, a més a més d’haver–hi hagut nombroses mostres de suport, accions i actes de solidaritat internacionals en aquests més de cinquanta dies que porta de vaga de fam. A més, l’Alfredo s’enfronta ara, juntament amb altres represaliades, a una pena de cadena perpètua pel cas repressiu «Scripta Manent» on, sota les acusacions de terrorisme i massacre política, se’ls condemna per un seguit d’accions de caràcter revolucionari i per la difusió de textos i propaganda anarquista. Per tot això, el pres anarquista ha afirmat que seguirà la seva lluita fins al final per acabar amb l’article 41 BIS.
En aquests moments, l’Estat italià és l’únic responsable de la seva vida i la seva salut que es troba greument amenaçada. Per això, des de les organitzacions firmants, reafirmem la nostra solidaritat i suport al company i la resta de preses en lluita i exigim a l’Estat italià l’aixecament de l’article 41-BIS i la fi de la persecució política contra les anarquistesdel territori.
ALFREDO COSPITO FORA DEL 41-BIS JA!
A TERRA ELS MURS DE LES PRESONS.
Les dones, el poble kurd i milers de persones a tot l’Iran s’han alçat per la llibertat, els drets i la igualtat en un estat on protestar és posar en risc la vida, especialment per a les dones.
Dia rere dia cremen els carrers en protesta per la mort de la jove kurda Jina Mahsa Amini detinguda a Teheran per la policia moral iraniana per no portar ben posat el hijab. Després que el grup de dones amb qui va ser detinguda protestessin, va ser colpejada al furgó policial i després torturada a comissaria. Va morir dies després d’entrar en coma a l’hospital.
Com ens han explicat els diferents grups zapatistes d’Escolta i Paraula durant la Gira Zapatista per la Vida, la història del Moviment d’Alliberament Zapatista és anterior a l’aixecament del Primer de gener de 1994 a Chiapas (Mèxic). Per part de la nostra organització, coneixem la història de l’Exèrcit Zapatista d’Alliberament Nacional (EZLN) per l’estreta relació que ens ha vinculat des d’aquell aixecament revolucionari.
Dimecres 17 va fer 38 anys que allà a la Selva de Lacandona es va oficialitzar la creació del EZLN, semblant-nos un primer pas per al procés revolucionari que s’oficialitzaria deu anys més tard, en la Guerra contra l’oblit que es va establir amb l’aixecament de 1994.
Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya
La CGT de Catalunya defensem l’autodeterminació de tots els pobles del món. La defensem pel Kurdistan, pel poble Mapuche, per Palestina i per qualsevol altre poble que es reconegui com a tal i que la vulgui exercir. La defenem, també, pel poble català, per qualsevol de la resta de nacions del que actualment és l’Estat espanyol i, en definitiva, tota comunitat que lliurement així ho desitgi.
El passat 8 d’agost, als 142 anys del naixement d’Emiliano Zapata, les comunitats indígenes de Joan C. Bonilla en l’Estat de Pobla (Mèxic) van prendre la planta embotelladora d’aigua de Bonafont, propietat del Grup Danone, que havien aconseguit clausurar en una altra acció 4 mesos enrere.
La lluita indígena per la vida i en la defensa de l’aigua s’apunta així un altre èxit en la recuperació de les seves terres ancestrals i en l’ocupació dels espais robats pel capital que els va usurpar l’aigua, dia i nit, durant gairebé 30 anys.
