La CGT de Manresa convoca una concentració el divendres 27 d’abril a la plaça Crist Rei a les 19h. amb motiu de la jornada de mobilització i lluita del 1r de Maig.
Contra la reforma laboral i les retallades.
Ni rendir-se ni pactar, és l’hora de lluitar.
Federació Local CGT Manresa
Adjuntem cartell.
Des de 2009, sis persones han perdut un ull per culpa d’aquesta munició a Barcelona.
CURS DE FORMACIÓ CONFEDERAL SOBRE LA REFORMA LABORAL
Retallades, Pacte Social, PGE
Companyes i companys
Convoquem el Curs de Formació Confederal sobre la Reforma Laboral, Retallades, el Pacte Social i els Pressupostos Generals de l’Estat, que tindrà lloc al Local del Comitè General de RENFE, Atocha Av. Ciutat de Barcelona nº10, soterrani 2º, MADRID.
Salut companyes i companys,
Des de CGT Maresme volem comptar amb la vostra presència el proper diumenge 22 d’abril a les 12:00 hores amb motiu de la presentació del nou local de la Federació Comarcal del Maresme, situat al carrer Unió, 38 baix de Mataró.
A banda de sol.lucionar els problemes i carències que tenía l’antic local del carrer Cuba, com per exemple l’accessibilitat de les persones amb discapacitat física o la poca visibilitat desde el carrer, anem més enllà per tal de potenciar i enfortir la nostra tasca en defensa dels drets dels treballadors i treballadoresde la comarca.
Prevenció de Riscos Laborals
Nivell bàsic 50 h. (annex IV del Reial decret 39/1997)
Presentació
El curs Prevenció de Riscos Laborals Bàsic 50 h forma part del Pla de Formació Sindical 2011-2012 de la Secretaria de Formació del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya.
Visions perifèriques de combat
… on càpiguen tots els mons
Jordi Martí i Font
Editorial Riublanc, 2012, 256 pàgines
Dos anys després de la publicació del llibre “Ni Nadal ni Setmana Santa”, que recollia articles de Jordi Martí Font escrits al voltant de les lluites socials i corrupteles diverses de les comarques del Camp durant el temps que Joan Miquel Nadal va ser alcalde de Tarragona, l’editorial Riublanc de Gandia publica el llibre que havia d’acompanyar aquell volum, de títol “Visions perifèriques de combat”. Aprofitant l’ocasió, s’ha fet una reedició de “Ni Nadal ni Setmana Santa” ja que el llibre estava exhaurit des de feia temps a les llibreries.
En documents adjunts en format pdf i power point hi teniu un esquemàtic document sobre la última reforma laboral, elaborat per la Secretaria de Jurídica de CGT Catalunya.
Reforma Laboral 2012 Power Point nou
View more presentations from CGT Catalunya
Open publication – Free publishing – More cgt
Attached documents
El Maig Global desborda les xarxes. “Convertim els carrers en l’altaveu més gran del món el 12 de maig”. Amb aquesta intenció, les xarxes sorgides arran del 15M i de Occupy Wall Street (OWS) preparen una nova cita per a sortir als carrers a manifestar el seu descontentament amb la gestió de la crisi financera. I, sobretot, a expressar que “compartim un desig de reapropiar-nos de les nostres vides i dels béns comuns per mitjà d’una democràcia real al servei de totes les persones”, com diu una de els crides. Un any després de la manifestació de Democràcia Real Ja (DRY), el #12M15M és una aposta per superar les mobilitzacions simultànies del passat 15 d’octubre i visibilitzar l’existència d’un moviment global que proposa alternatives factibles. “No podem confiar que els nostres líders resoldran els nostres problemes, hauríem de fer-lo nosaltres”, declara la web en la qual s’articula l’organització de la convocatòria.
El 12 de maig és el dia triat per a les marxes i manifestacions i el 15 de maig es faran accions disruptives “que intervinguin en els fluxos del capital i en la mobilitat”. Es parla de vaga, però no en termes laborals: és el moment de seguir experimentant una vaga social (de consum, de cures, que incorpori a treballadores precàries…) com la que ja es va assajar en l’Estat espanyol el passat 29 de març. Per als dies contigus també es planegen activitats, fins a 400 segons el mapa en el qual s’estan registrant (http://squaresdatabase.crowdmap.com), però és difícil estimar quin desenvolupament tindran.
Un procés assembleari
La confluència es fa esperar des de la tardor, quan el moviment Occupy s’estenia des de Wall Street a nombroses ciutats d’EE UU i va proposar el dia 11 de novembre com a data per a consolidar-se mundialment. Encara que no va quallar — a l’Estat espanyol es van moure els nodes de DRY de Barcelona i Madrid, però va passar molt desapercebuda—, va servir perquè les assemblees s’engeguessin.
“Fer-lo bé requereix mesos de treball, no es pot pretendre fer una mani en un mes”, explica Aitor, de la comissió internacional de DRY, que va viure el procés de sis mesos en el qual es va gestar el 15 de maig de 2011. Miguel, que participa en xarxes de coordinació del 15M també des de l’any passat, opina que “s’està organitzant molt millor que la del 15 d’octubre, amb més gent involucrada i més anticipació; és molt important la situació de OWS, que ja és un moviment madur”.
En el cas d’EE UU, finalment la jornada d’atur serà el 1 de maig. Allí no és festiu ni està legalment permès convocar una vaga general, pel que s’ha fet una crida a no acudir als centres de treball o estudi sense comptar amb els sindicats. Les associacions pels drets de les persones migrants i treballadors no regulats també són protagonistes en aquest particular May Day.
Amb la data triada al desembre, des de gener es convoquen reunions en sales de xat a internet. Són espais de coordinació per a posar en comú les idees que circulen per les assemblees de les places, que decidiran a nivell local a quin repertori d’accions s’adhereixen. A Madrid i Barcelona, les ciutats més actives, hi ha grups de treball amb assemblees setmanals des de febrer. Les xarxes generades en les acampades s’han tornat a reactivar i en llocs com Màlaga, Valladolid, Vigo, Mallorca o Sevilla ja es van tenint plans clars per a maig.
Algunes accions plantejades
Seguint la dispersió descentralitzada del 15M, les accions “no es cenyiran a una sola temàtica, tocaran tots els problemes socials identificats”, explica T., que participa en la xarxa de comunicació estatal i internacional. “Moltes es basen a oferir informació, crear consciència i empoderar”, així com presentar les alternatives que ja s’han començant a construir en aquest últim any: cooperatives integrals, grups d’autoconsum o rehabilitació veïnal d’espais abandonats. Entre les que més sonen: desobediència civil a l’estil “Jo no pago”, bloqueig de transports i nodes de comunicacions, ocupacions d’edificis i espais públics, enviaments massius d’e-mails a autoritats, i retirada de diners de bancs per a transferir-lo a entitats ètiques. Des de Ruraels Enredadxs, el col·lectiu que des del 15M opta per l’autogestió fora de les ciutats, es proposa un èxode a ecoaldees.
El número 138 del “Catalunya” – “Papers”, publicació mensual de les CGT de Catalunya i les Illes Balears, inclou:
– Editorial:
Que no s’aturi la lluita
– Reportatge:
La contrareforma laboral des d’una perspectiva de gènere:
Aprofiten la crisi per fer involucions en les normatives que afectaran en major
mesura a les dones
Una nova oportunitat perduda en la nova llei d’empleades de la llar
– Treball-economia:
Després de l’èxit de la vaga general del 29M, exigim la retirada de la reforma laboral
Es va paralitzar el consum el 29M
La CGT contra la tisorada dels Pressupostos Generals de 2012
Després de la vaga del 29M comença el compte enrere
Valoració Vaga General 29M a Catalunya
Després del 29M, cal no afluixar
Èxit de la vaga general
L’èxit o fracàs de la vaga més enllà de la guerra de xifres
Blanca Rivas, Secretària de Jurídica de CGT Catalunya, valora la
vaga general del 29M
Reptes de la lluita per la universitat pública després del 29-F
Banc d’Espanya:
la desvergonya feta art
Participacions preferents: “Parlem?”… dels lladres de ‘la Caixa’
Efectes sobre la salut de la reforma laboral
Breus sindicals
Eines de defensa jurídica: Canvi històric en la jurisprudència respecte a
les víctimes de l’amiant
– La Tramuntana:
Tema del mes: El ’corralito’ de les preferents afecta a 325.000 persones
Entrevista central: Guillem de Pallejà, víctima i torturat per Franco i el jutge Garzón: “Ens tenen un odi immens als que lluitem contra el sistema”
#primaverareus.
Manifestació per la llibertat dels presos i la retirada de càrrecs dels imputats
El passat 29 de Març van ser detingudes 79 persones a tota Catalunya, 56 d’elles a Barcelona. A tres d’elles, el Javi, l’Isma i el Dani se’ls va decretar presó preventiva. Les causes, més que jurídiques, les trobem en la criminalització mediàtica i l’alarma social creada pel conseller d’interior, Felip Puig.
Després d’una vaga general que va aplegar milers i milers de persones al carrer volen criminalitzar la protesta, desviar el debat i que oblidem per què vam sortir al carrer.
Empresonen a tres persones, centenars estan a l’espera de judici, i deixen més de 100 ferits només a Barcelona, i a més ens amenacen amb noves mesures repressives tan des de la Generalitat com des de l’estat espanyol.
Curs introductori i bàsic del delegat sindical de la CGT
(II sessió)
Barcelona 18 d’abril de 2012
PEPE BERLANGA
Locals sindicals a Barcelona
Via Laietana 18, 10a planta
REPRESENTACIO UNITARIA I SINDICAL A L’EMPRESA
QUADERN DE LLIÇONS EN AQUESTA SECCIÓ:
– Drets i deures dels representants dels treballadors
– Representació unitària a l’empresa
– El Comitè d’Empresa
– Els/les Delegats/des de Personal
– Garanties dels Representats dels Treballadors
– Representació Sindical a l’Empresa
– La Secció Sindical
– El/la Delegat/de Sindical
– Llibertat Sindical
QUI ÉS LA CGT ?
Els dies 10 i 11 de maig tindrà lloc el Seminari de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural: “L’Anarquisme com a tradició política: Patrimoni Cultural, Antropologia i Ecologia” al Pati Manning, carrer Montalegre 7, Barcelona.
El convidat és el Dr. Brian Morris, professor emèrit del Goldsmiths College de la Universitat de Londres.
– Dijous 10 de maig:
9.30h. Arribada i entrega de documentació
10h. Presentació del seminari
10.15 – 11.30h. Brian Morris, “Reflexions sobre antropologia i anarquisme”
Les organitzacions sindicals Confederació General del Treball (CGT), Confederació Nacional del Treball (CNT) i Solidaritat Obrera (SO), convocants de la Vaga General del 29 de Març, valorem molt positivament el grau de seguiment i participació en les mobilitzacions durant aquesta jornada de vaga.
A pesar de la intimidació i de les amenaces amb que moltes empreses han tractat d’impedir la participació en la vaga, a pesar de la campanya mediàtica contra la mateixa, a pesar dels intents de criminalització i repressió del govern, milions de treballadors i treballadores han mostrat el seu rebuig a la reforma laboral, les retallades socials i a una política econòmica que està atacant els drets i el nivell de vida de la majoria de la població, afirmant la seva voluntat de lluita.
Valorem de forma especialment important, el grau de participació en els piquets i mobilitzacions d’aquelles organitzacions sindicals i moviments socials combatius, oposats al Pacte Social que entenem que, davant els atacs del govern, no hi ha res que negociar i que l’única opció és la continuació i l’enduriment de la mobilització fins a aconseguir la derogació de la reforma laboral i tota la bateria de retallades i lleis econòmiques antiobreras i antisociales que ens agredeixen brutalment.
De l’efectivitat de la Vaga i les manifestacions contra els atacs del govern donen fe els recents intents de criminalitzar i impedir la mobilització i l’activisme social mitjançant reformes del codi penal que rebutgem frontalment.
Ara es tracta de seguir plantejant noves accions que donin continuïtat al 29M. En aquest sentit, CGT, CNT, SO cridem a la participació massiva dels treballadors i treballadores de tota condició en les mobilitzacions que convoquem per al 1r de Maig, una jornada que ha de donar continuïtat a la dinàmica de lluita engegada per la vaga general del 29M. Igualment, donem suport a les mobilitzacions convocades a nivell mundial i en l’estat espanyol per a les jornades de maig 12M i 15M.
Per a CGT, CNT i SO la dinàmica de negociació permanent i cessió de drets de la qual és depenent el sindicalisme institucional, està esgotada. Per això, entenem que la vaga del 29M marca el camí a seguir, que no pot ser altre que el de la confrontació i la lluita contra un sistema que vol acabar amb els drets més elementals.
Així, ens comprometem a impulsar noves mobilitzacions, jornades de lluita, la convocatòria d’una nova Vaga General…, que ens permetin acumular forces per a aconseguir els nostres objectius de defensa dels drets laborals, socials, llibertat i justícia social. Finalment, tornem a reiterar que aquesta lluita volem fer-la al costat d’aquelles organitzacions sindicals de classe i moviments socials combatius que comparteixin aquesta necessitat.
Confederació General del Treball – CGT Confederació Nacional del Treball – CNT Solidaritat Obrera – SO
Attached documents
Comunicat de CGT – CNT – SO després de la Vaga General del 29M
Mouseddad ens parla del Moviment 20F, un any després del seu naixement, i de les mobilitzacions que es desenvolupen en el país per a reclamar treball, sanitat o habitatge.
– Arran de la vaga general de 29-M, des d’alguns sectors s’està intentant criminalitzar la CGT per la seva possible responsabilitat en alguns dels fets en el marc de la mobilització contra la reforma laboral. Com veu el sindicat aquesta dinàmica?
Amb un punt de preocupació i, alhora, amb una certa esperança. De preocupació, perquè és sorprenent que des de la Conselleria de l’Interior s’inclogui la CGT, una organització anarcosindicalista, en aquest calaix de sastre que, tan ambiguament, consideren grups «neoanarquistes»; sembla que la paraula antisistema ja no genera el rebuig social que busquen. Les acusacions que han fet en contra de la CGT, les haurien de sustentar amb proves després d’una investigació, cosa que no han fet. A més, el senyor Puig s’hauria de fer una autocrítica, ja que amb la seva actuació sobre les manifestacions de la tarda a Barcelona tampoc no va aturar els aldarulls. Intenta emmarcar-nos dins d’una trama per desprestigiar l’alternativa real que som. Estic completament convençut que els milers de treballadors que van anar a la manifestació de la CGT i d’altres organitzacions anarcosindicalistes no volien que la manifestació acabés en disturbis. D’altra banda, l’esperança que tenim és que cada vegada són més les dones i els homes receptius davant el nostre missatge i les idees que plantegem per sortir de la crisi.
Des de la Federació Comarcal de CGT al Baix Penedès, mostrar el més radical rebuig a les actuacions polític-repressives dutes a terme pel Govern de la Generalitat de Catalunya a través seves forces de repressió, els Mossos d’Esquadra, durant la jornada de Vaga General del passat 29 de març a la ciutat de Barcelona.
Introducció
Estem en crisi i, com si d’una tautologia es tractés, no existeix altre discurs per a sortir d’ella que el de retallar i continuar retallant els pressupostos de l’Estat que estan dirigits a fins socials. El motiu de tal austeritat, segons apunta el discurs dominant, és l’alt nivell d’endeutament de l’Estat espanyol a causa d’un malversament llibertí dels serveis socials. Frases de l’estil: hem viscut per sobre de les nostres possibilitats, hem malbaratat molt, hem gastat més del que teníem, etc…, sintonitzen amb l’interès polític, però, són certes totes aquestes afirmacions?
Hem vist, durant aquests anys de crisis, com les agendes dels nostres polítics estaven repletes de reunions i més reunions; com els dirigents europeus declaraven la urgència de crear mesures d’estabilitat de l’euro; com es cridava a l’ordre a certs països i com la pressió político-mediàtica legitimava continus gestos antidemocràtics (imposició de governs, reformes constitucionals sense referèndums…). Però de tots aquests gestos, un ha estat clau per a entendre el perquè de totes aquestes retallades socials: la reforma exprés de la Constitució (sense referèndum) aprovada en 30 d’agost del 2011. Aquesta reforma exposa en el seu article 135.3: “Els crèdits per a satisfer els interessos i el capital del deute públic de les Administracions s’entendran sempre inclosos en l’estat de despeses dels seus pressupostos i el seu pagament gaudirà de prioritat absoluta”.
El conseller Puig, amb cara d’haver-se empassat un glop de salfumant, diu que hi ha connivència intel·lectual amb la violència. Jo no he llegit enlloc una frase que animi a cremar contenidors o a fer malbé aparadors. Deu voler dir que qui no repeteixi i multipliqui les seves paraules, com els masovers del Comte, incita a la violència. Ell voldria, potser, la criminalització, per extensió, de tota protesta o de tota opinió que no sigui la seva. No us feu preguntes, no penseu, seguiu-me, creieu-me, jo sóc el camí, la veritat i la vida. Molt poc democràtic. Tractar l’intel·lectual crític de connivent amb la violència té un so franquista, totalitari. S’assembla massa a l’estratègia aplicada no fa pas gaire a Euskadi.
Aquest article assenyala que l’eslògan utilitzat pel moviment Occupy Wall Street dels Estats Units (”són l’1%”), que correctament assenyala l’enorme concentració de les rendes i la riquesa als Estats Units i altres països inclòs Espanya, és insuficient ja que el domini que tal grup poblacional té sobre la societat es realitza amb la complicitat d’un altre 9% de la població que juga un paper fonamental en la reproducció del sistema.
La Favb convoca una concentració ciutadana en defensa dels drets i llibertats civils
Des de la FAVB, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, sempre hem manifestat el nostre més ferm rebuig a totes les formes de violència. Considerem que el dret a la protesta ha de poder-se expressar de forma pacífica, sense ésser desvirtuat per accions violentes de part dels manifestants o de la policia. És per aquest motiu que la FAVB, conscient de la seva responsabilitat com a moviment ciutadà, sempre s’ha situat al capdavant de la defensa dels drets i llibertats civils, especialment quan aquestes es veien amenaçades per pulsions autoritàries.
Dissabte 14 d’abril, El Vendrell
18h. c/Dr. Robert, davant edifici sindical, concentració solidària amb els estudiants que encara es troben en règim de presó preventiva.
19h. Sala d’actes edifici sindical, xerrada sobre els fets del 29M a Barcelona, amb la presència d’Alerta Solidària, els tres vendrellencs que van ser detinguts i familiars de l’Isma, el company del Vendrell que encara està empressonat.
La gestió de la crisi financera per part dels governs europeus, rescatant als bancs i retallant drets socials, provocarà sens dubte un empobriment d’amplis grups de la població i, cap esperar, augmentarà la conflictivitat social. El govern del PP ja està pensant en aquests termes i ha llançat en conseqüència una proposta de reforma del codi penal. L’
Intel·lectuals, advocats i activistes afins al moviment creuen que Rajoy pretén “acoquinar” als ciutadans amb l’anunci de la reforma del Codi Penal.
Familiars, amics i testimonis coincideixen que va ser el tret d’un cop de pilota el que li va originar la fractura cranial, mentre l’Ertzaintza continua quatre dies després afirmant que investiga fets que Rodolfo Ares titlla de «extraordinària gravetat» (Gara). Iñigo Cabacas Liceranzu, el jove ferit després d’una càrrega de l’Ertzaintza la nit de dijous passat a Bilbo, va morir en el matí d’ahir a l’Hospital de Basurto. Va ingressar amb una fractura cranial per esclat i des de la mateixa nit de dijous estava en coma, amb pronòstic molt greu, intubat i connectat a ventilació. Ahir, l’equip mèdic que l’atenia va certificar la seva mort, després de retirar-li la sedació i confirmar la mort cerebral.
Haver de bregar amb una realitat nua, salvatge i sense edulcorar és una altra de les moltes violències de la crisi. De sobte cau la bena dels ulls i un es troba aquí, sol o sola en l’habitació, sentint davant la respiració pesada de la bèstia. El suau torpor dels clixés i els llocs comuns, aquest temps gairebé-màgic on coincideixen paraula i realitat, ha estat interromput. Sense ideologia que ho cobreixi, el real apareix com una força dura, cruel, gairebé immanejable. La conseqüència és que un darrere d’altre, els relats habituals del poder cedeixen sota el pes d’allò que ja no poden contenir. L’únic imperatiu que ens queda diu llavors que tota raó ha de ser qüestionada, tot poder profanat i tota paraula negada, perquè ja sabem el que són: mentida.
Alguna cosa així ha passat amb els Pressupostos Generals de l’Estat: els números estan aquí davant, amenaçadors, grollers, com un mirall còncau en el qual tot es veu des de massa prop. El pressupost del Ministeri de Defensa doblega el d’Educació, però es retalla menys de la meitat. La retallada en Sanitat triplica la del Ministeri de l’Interior. En temps d’emergència pressupostària, les Sicav seguiran tributant al 1% i els rendiments del capital molt per sota de les rendes del treball. Segons tècnics de l’Agència Tributària, el frau fiscal de les grans fortunes suma uns 64.000 milions d’euros a l’any (el 72% del total): en lloc de suposar confiscacions, pèrdua de nacionalitat i penes de presó, el rentat d’aquests diners tributarà al 8% entre crits demanant l’amnistia. Quan cauen els vels de la ideologia, totes les paraules semblen perverses.
Però per sobre de tot, el mirall trencat dels Pressupostos diu que l’Estat retallarà en 2012 la mateixa quantitat que va destinar a pagar els interessos del deute públic en 2011, uns 27.000 milions d’euros. És la lletra petita d’aquella reforma express de la constitució: l’Estat retalla salvatgement la sanitat, l’educació, o la dependència per a seguir transvasant riquesa als seus creditors, silenciosa i infatigablement, a raó d’uns 850 euros per segon. Poc sembla importar que aquests creditors siguin en gran mesura els mateixos causants de la crisi, diverses vegades trencats i rescatats amb uns diners públics que no existeix, és a dir a càrrec de més deute futur.
En lloc de trencar aquest cercle satànic, l’Estat decideix amputar-se la mà esquerra mentre s’enguixa la dreta. Els abusos policials de València queden en la impunitat, els poders públics persegueixen als piquets i falsegen les xifres de la vaga, des de la premsa es prepara a l’opinió pública per a un ús massiu de la legislació anti-terrorista contra els manifestants, a Barcelona diversos detinguts entren a la presó “per” si poguessin fer en el futur una cosa que no han fet encara.
Al triar a qui serveix i a qui persegueix, el Govern despulla per fi la seva pròpia retòrica i es revela com el que és: un testaferro d’interessos espuris, criminals, essencialment improductius, que reclamen l’execució dels nostres drets com garantia del cobrament del seu deute. Això és el que expressen els Pressupostos: la lògica d’aquest sacrifici, i l’esbós d’un nou equilibri de forces.
Aquesta és la imatge que ens retorna el mirall, la imatge de l’espoli a les mans d’un poder que ja està gairebé nu, que s’ha quedat sense paraules, sense llençols ideològics per a embolicar-lo. Cada vegada que diu “austeritat” l’Estat menteix. L’excepció s’ha fet altra vegada la norma, s’ha fet paradigma de govern: es tracta de repartir-se el que queda, el que sigui possible, i d’administrar amb policia la pobresa. Per això no hi ha temps que perdre. La rotunda victòria de la vaga general ha de servir perquè cadascú assumeixi el seu lloc en la batalla. De moment, cal omplir tots els buits, aixecar-se i dir la veritat sobre les coses. Si el nostre futur és ser pobres, haurem de ser-ho a la nostra manera, a una manera que està encara per inventar.
* Article publicat al web de Madrilonia http://madrilonia.org/2012/04/reflexiones-sobre-la-violencia/
