Catalunya i les anarquistes
Parlar de Catalunya, des de l’anarquisme (i gairebé des de qualsevol lloc) resulta difícil. El còmode sembla ser mantenir-se al marge, implicar-se en les pròpies dinàmiques, menysprear el que allí passa com si no tingués gens d’importància o despatxar-ho tirant de llocs comuns i fórmules doctrinàries. Sembla que un es juga el prestigi a l’immiscuir-se en temes tan aferrissats en els quals es dibuixen dos fronts clars, encara dins de l’anarquisme. No obstant això, jo no tinc cap prestigi per arriscar i parlar sense res que perdre alleugereix bastant la labor.