Amb l’agudització de la crisi capitalista, la classe obrera i especialment la classe obrera extrangera que treballa al nostre país, està veient-se cada vegada amb més dificultats per mantenir els seus llocs de treball, per poder seguir gaudint d’una vivenda, fins i tot per poder menjar i mantenir la família. Les condicions de vida de la classe obrera s’estan veient perillosament rebaixades dia rere dia; els capitalistes pretenen fer servir la crisi que ells mateixos han generat per escanyar una vegada més als treballadors, per retallar encara més els seus drets laborals, per acabar amb la negociació col.lectiva, per aconsenguir l’acomiadament lliure… en definitiva, per intentar augmentar encara més i més els seus beneficis a costa d’explotar infinitament al treballador.

Coincidint amb la reunió dels ministres d’educació i d’universitats pertanyents a l’Espai Europeu d’Educació Superior els estudiants europeus hem convocat jornades de mobilització simultània, coordinada i unitària contra aquest procés començant amb la contra-cimera que s’ha celebrat aquest darrer cap de setmana a la ciutat de Lovaine, en la qual s’ha extret una voluntat comuna dels estudiants envers la universitat pública.

Ahir, diumenge 26 d’abril, durant la jornada de portes obertes que va fer la Diputació de Barcelona a la seva seu central de Can Serra (Rambla de Catalunya amb Diagonal), més d’un centenar de treballadors i treballadores es van manifestar per a reclamar el manteniment de les seves condicions laborals i més informació sobre el procés de traspàs a la Generalitat de Catalunya dels serveis que es presten als Centres Assistencials Dr. Emili Mira i López (CAEMiL) del Recinte Torribera, a Santa Coloma de Gramenet. Aquest traspàs afecta a un col·lectiu format per uns 300 treballadors i treballadores. En la concentració també es van denunciar les condicions en les que s’ha relegat les 500 persones que pateixen malalties mentals i que estan internes en elsCAEMiL.

Avui, diumenge 26 d’abril, desenes de pancartes dels treballadors/es d’autobusos de TMB han fet visible el malestar de la plantilla per l’actitud immobilista de l’Alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, i la Direcció de TMB per arribar a un acord de conveni que porti 500 nous llocs de treball.

Després d’un any de negociació del nou conveni la possibilitat d’arrivar a un acord està tant lluny com el primer dia. Els treballadors/es d’autobusos, a través del Comitè de conveni, van entregar a la Direcció la proposta de millores laborals aprovada a l’Assemblea del desembre de 2008.

Som un grup de delegats/des i treballadors/es de la comarca. En les diferents empreses on treballem estem sofrint expedients de regulació temporal, acomiadaments i reculades en els nostres drets. La patronal cada dia està més embravida i, després d’haver-se folrat durant tots aquests anys sobre la base del nostre treball, busca costi el que costi que siguem els treballadors qui paguem la seva crisi. També estem sofrint la falta de resposta per part de les direccions dels sindicats oficials per a, com és la seva obligació, organitzar als treballadors, organitzar la resistència i donar una resposta unitària.

Davant aquesta situació, vam començar a reunir-nos i a veure com podem arribar a més companys amb problemes com els nostres. Amb respostes empresa a empresa no podem defensar les nostres ocupacions ni les condicions de treball. És necessari construir un moviment en tota la comarca que avanci en el camí de la vaga general i pressioni a les institucions.

Aquest moviment ha de servir també per a donar suport als desocupats amb l’exigència de plans d’ocupació pública amb contractes dignes, així com donar suport les lluites per la sanitat i l’educació pública. L’única sortida real a la crisi és parar la sagnia de llocs de treball, prohibint els ERO, repartir el treball entre les mans disponibles amb la reducció per llei de la jornada laboral sense rebaixa salarial, garantir els sous i desenvolupar els serveis públics.

Per tot això et convoquem el dijous 30 d’abril, amb motiu del 1r de Maig, a una concentració a la plaça de l’Ajuntament de Sabadell a les 19´30 h.

Coordinadora de treballadors/es en llluita del Vallès, formada per delegats i treballadors de les empreses:
FRICOTRIAD, DELPHI, ESTAMPACIONES SABADELL, SHARP, CONTINENTAL, BJC JOSA, DIARI DE TERRASSA, MAGNETI MARELLI, CECROPS, AISMALIBAR, SINTERMETAL, CUBIGEL (ANTIGUA UNIDAD HERMETICA).

– CONCENTRACIÓ dijous 30 D’ABRIL 09 A LES 20H

Davant l’ajuntament de Terrassa

– Divendres 8 de maig a les 20h

Xerrada + passi de vídeo + exposició + sopar + festa

al kasalet (c/Societat nº4, Terrassa)

La lliuta continua!!!!

El pròxim dimecres 29 d’abril, a les 8.30 hores, la Secció Sindical de CGT de Parcs i Jardins us convoquem a la concentració que realitzarem en les portes del jutjat social nº17 a Ronda de Sant Pere 41 per denunciar la actuació «immoral i lamentable» de la direcció de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins, presidit per la regidora d’IC-ElsVerds Imma Mayol, en el cas de la mort d’un treballador de Parcs i Jardins.

La direcció de l’Institut Municipal, en comptes de posar les mesures necessàries per que no es torni a incomplir la llei de prevenció de riscos amb la dramàtica conseqüència de la mort d’un treballador, dedica més recursos a contractar al gabinet jurídic més car de Barcelona per denunciar en els Jutjat de lo Social a l’Institut Nacional de la Seguretat Social, a la Tresoreria General de la Seguretat Social i a la vídua del treballador Francisco Jurado, mort en accident de treball.

Ahir dijous 23 d’abril es va celebrar en els locals de CGT a Barcelona la segona xerrada-debat de les Jornades Ferrer i Guàrdia, organitzades per la Federació Local de CGT de Barcelona, amb motiu dels 100 anys de l’assassinat d’estat del pedagog llibertari Francesc Ferrer i Guàrdia.

Amb una bona presència de participants (més de 50 persones), el catedràtic Pere Solà i Gussinyer va exposar magistralment el tema a debatre “FERRER I GUÀRDIA I LA PEDAGONIA RACIONALISTA” i després de la seva intervenció es va donar un intensdebat.

Manifestació a les 11.30 a Barcelona

Inici Via Laietana / Plaça del Angel

al costat del metro Jaume I de la línia 4.

Adjuntem el manifest de la Federació Local de Barcelona per aquest 1r de Maig.

MANIFEST DEL SECRETARIAT PERMANENT DE LA CGT DE BARCELONA PER AL 1 DE MAIG DE 2009

La CGT sortirà de nou als carrers de Barcelona el 1r de maig. Com organització anarcosindicalista recordarem l’assassinat a Chicago, en 1886, dels treballadors anarquistes que van ser penjats per l’Estat en el seu intent de fer callar a la classe treballadora que reivindicava la jornada de 8 hores, entre altres millores laborals. Anys més tard se’ls va rehabilitar el seu nom i es va reconèixer que eren innocents.

La societat actual ens demostra que queda molt camí per recórrer cap a la justícia, la igualtat i la llibertat. Segueix havent-hi explotats i explotadors, molt rics i molt pobres i la llibertat es veu retallada en la nostra ciutat amb les normatives cíviques dels diferents ajuntaments que escudant-se en la neteja de les ciutats coarten l’expressió de qualsevol moviment que no està sota el mantell del poder. Per a aquest la dissidència és ja delinqüència i així tracten als qui alcen la veu. Recordem les agressions dels Mossos d’Esquadra a estudiants, treballadors, ciutadans i periodistes en els últims mesos.

La CGT s’aixeca i protesta davant l’augment de les injustícies i imposicions, no es deixa trepitjar, i no acceptem la criminalització i intimidació amb les quals últimament ens regala el Conseller ecopijocomunista i el seu braç armat.

La CGT sortirem al carrer a plantejar una alternativa a la reestructuració que el capital ha decidit aplicar, amb el nom de CRISI, per a salvaguardar els seus grans beneficis; una alternativa per l’autogestió i un canvi social. Si volem garantir el nostre futur hem de provocar un canvi en l’estructura organitzativa de la societat i en les persones, que ens dugui mes allà de l’egoisme individualista i el consumisme-compulsiu per a crear una societat d’iguals i col·lectiva.

La CGT proposem prendre en les nostres mans el timó de la societat i no confiar-lo als polítics que no han tingut cap escrúpol a injectar diners als bancs i a socialitzar les pèrdues empresarials mentre continuen privatitzant els beneficis que obté el capital. Els mateixos que han creat el problema no el solucionaran. A aquesta societat ja se li han posat molts pegats, i sempre hi haurà una crisi més. Ja toca cimentar un món nou, millor que l’actual. Ens posem a això, val la pena i ara és més necessari que mai.

Secretariat Permanent de la FL de Sindicats de Barcelona de la CGT

MANIFESTACIÓ DE LA CGT A BARCELONA, 1 DE MAIG A LES 11’30 HORES, VIA LAIETANA/PLAÇA DELS ANGELS (ALS LOCALS SINDICALS)

El recorregut serà: Via Laietana/Plaça dels Àngels (metro Jaume I), Plaça Sant Jaume, C/ Ferran, Rambles, Passeig Colom i parlaments en les escales de l’Oficina Principal de Correus de Via Laietana/Plaça Antonio López.

Attached documents

Manifest F.L. Bcn

GOVERN A FAVOR DE BANQUERS, ESPECULADORS I PATRONAL CONTRA ELS TREBALLADORS

Vagues generals a França, Itàlia i Grècia: Què passa amb el sindicalisme acomodat d’aquí?

NO ENS FARAN CALLAR. AHIR I AVUI, SENSE LLUITA UNITÀRIA, NO HI HA FUTUR

MANIFESTACIÓ ALTERNATIVA 1r DE MAIG DE 2009: 17,30 H, PÇA UNIVERSITAT

És més que evident que dins el Sistema Capitalista no hi ha sortida a l’actual crisi, tret que aquesta es faci a costa dels treballadors/es. Els gestors del capital estudien una sortida que no qüestioni el sistema, i com que ara no poden devaluar la moneda, subvencionen empresaris i banquers, alhora que aquests es mantenen salaris altíssims i acomiaden centenars de milers de treballadors. A més a més, preparen nous retalls als ja escassos drets socials i laborals, i més precarietat. Com? Mitjançant l’arma utilitzada en els últims 30 anys: el Diàleg social – Estafa social.

Al març hem assistit a l’anunci, gairebé simultani, per part de M. Teresa Fernández de la Vega, vicepresidenta del Govern Zapatero, de F. González, president del BBVA, i dels secretaris generals de CCOO i UGT (Toxo i Méndez), de la seva decidida voluntat d’arribar a un gran pacte social per sortir de la crisi. La idea és simple: cal lluitar tots junts contra la crisi. No identificar responsables i no exigir dimissions d’especuladors, per crear un clima favorable a aquest pacte. Els mateixos agents del neoliberalisme, que han gestionat i legitimat aquest sistema que ha deparat una societat brutalment desigual i injusta, es postulen per fer front a la crisi. El 50 % dels assalariats amb els sous més baixos reben el 25 % de la massa salarial total, mentre que el 10 % dels sous més alts s’apoderen del 26 % d’aquesta massa salarial. Resultant així que el 42 % de les rendes salarials estan per sota del llindar de la pobresa.

Els responsables són els mateixos que han legislat i subscrit pactes durant dècades. Són els que han realitzat o permès el desmantellament dels serveis i empreses públiques, així com dels drets laborals i sindicals, reduint el preu de l’acomiadament cada vegada més (de 60 dies per any en els anys 70, a 45 dies en els 80, després van pactar 33 dies en els anys 90 i ara la mitjana està en 20, com en els acomiadaments objectius, encara que també n’hi ha de 8 dies per als temporals, que són un terç de les plantilles). Amb cada pacte social o llei aprofundeixen la derrota de la classe treballadora, nativa i estrangera, en favor d’una minoria insaciable, que s’ha enriquit obscenament. Minoria que, a més a més, controla els mitjans de comunicació i que els utilitza per manipular la consciència i convèncer que aquest procés de “la seva” acumulació i “la nostra” despossessió és inevitable, natural i democràtic. No plantegen en cap moment que la crisi la paguin els rics.

Han eliminat l’Impost al Patrimoni (PP/PSOE), han rebaixat l’Impost de Societats del 35 % al 30 % (PSOE), han rebaixat la tributació de les plusvàlues d’entre el 18 % i el 43 % abans, al 18 % avui, permeten que les SICAV (instrument financer per a rics) tributin a l’1 %, en lloc del marginal (43 %), permeten l’evasió fiscal i, ara, perdonen multes als que tornin dels paradisos fiscals el 2009. Han reduït el tipus marginal de l’IRPF del 45 % al 43 %, i han reduït la despesa fiscal de caràcter social en el període 1993-2005 del 28,7 % del PIB al 25,2 %, segons el seu Eurostat. Han legislat sobre els ERO amb les reformes laborals, facilitant el xantatge del capital per acomiadar amb beneficis, com hem vist a SEAT i en moltes multinacionals més (“si no et redueixes salaris, t’acomiadem”), quan en els anys 70 només era possible acomiadar després de 2 anys seguits de pèrdues. La majoria d’ERO són pactats amb les burocràcies sindicals previ cobrament, i enempreses amb beneficis multimilionaris (Telefónica, Nissan, etc.).

En una relació de poder tan asimètrica com és la relació salarial, aquesta actitud sindical omple d’indefensió i por moltes persones. En el període 1999-2006, els beneficis empresarials van créixer, segons l’OCDE, un 73 %, el doble que en la UE-15. Mentre que els costos laborals ho feien en un 3,7 %.Aquest és el resultat dels Acords de Negociació Col·lectiva de CCOO-UGT-Govern-Patronal. Mileurisme i precarietat, ETT, i que amb la “flexiseguridad” es va estendre per tot Europa, atacant amb les 65 h, mentre que els salaris en la renda nacional van passar del 62 % el 1992 al 54.4 %, segons el FMI i l’OCDE.

Més de 4 milions de pensionistes cobren menys de 7.200 euros anuals, i d’aquests, 463.057 cobren 308 euros al mes. El Pacte de Toledo no es va fer per defensar les pensions públiques, sinó per allargar l’edat i fomentar els fons privats de pensions, en els quals participen, gestionant-los, gent del PP, PSOE, CCOO i UGT, especulant. La Llei 15/97 (PP i PSOE) es va fer per a la privatització de la sanitat pública. La LOU (PP), i el PSOE, que va dir que la derogaria, està aplicant-la al costat de Bolonya i la LEC a Catalunya. L’ensenyament superior està al servei dels fills dels rics i de les empreses transnacionals, i el tripartit garanteix frenar a cops de porra l’oposició a aquests plans mercantils, que donen un 30 % de fracàs escolar, i finança la concertada.

Catalunya no podrà legislar sobre salari i pensions mínimes amb el nou Estatut, ni tan sols hi haurà sobirania per fer referèndums sobre qüestions econòmiques o sobre lleis. Es van enriquir els de CiU i el Tripartit en ajuntaments amb la venda fraudulenta de sòl públic, van crear i van celebrar la bombolla immobiliària, provocant entre 1994 i 2006 que el preu de l’habitatge es dupliqués respecte al salari mitjà d’aquest mateix període, condemnant tota una generació de joves a la impossibilitat de l’emancipació o a l’esclavitud en forma de deute hipotecari. El capital financer utilitza el deute com a dogal. Primer van endeutar els pobles del Sud per esclavitzar-los, perquè el deute és impagable, i ara als joves i les classes populars del Nord. És el poder de la banca, i no hi ha funció social de les caixes. Només silenci i complicitat en els 150.000 milions per salvar la banca.

Cap full d’aquestes elits político-sindicals critica ja el capitalisme, no necessiten canviar el sistema. Res de vagues generals com a Euskadi, ni com abans, com la del 14/12/88, ni tan sols de mitja jornada. Segueixen amb ambigüitats calculades, reivindiquen amb la boca petita millores de cobertura social, però s’ofereixen per a un altre pacte social de legislatura si s’amplia de 120 a 180 dies el mínim d’atur, i que són suficients els subsidis caritatius si no tens cap ingrés. A ells no se’ls aplicarà… Per tot això, no callarem.

No deixarem aïllada l’empresa que lluita contra els acomiadaments. Continuarem unint empreses i estudiants en lluita, envoltant-les de solidaritat, perquè sabem que, si guanyen ells, hi guanyem tots. Per canviar aquesta història de 3 dècades de complicitat de governs, burocràcies sindicals i patronals, no volem un altre pacte social i menys encara contra les pensions dignes. Prou de pacte-diàleg-estafa-social.

Per això, davant la barbàrie del capitalisme, reivindiquem mesures que rebutgin que la càrrega de la seva crisi recaigui sobre els treballadors/es, i ho farem de forma sostinguda, amb vagues generals si hi ha la suficient unitat per a això. En concret plantegem, de forma unitària, organitzacions i sindicats de l’esquerra, el següent:

* Salari mínim i pensió mínima de 1.200 euros/mes, i 35 h setmanalssense reduir salari, com a primera mesura per repartir el treball i la riquesa, amb prestació d’atur indefinida mentre no es trobi feina, que n’hi ha molta i molt necessària: en obres públiques sostenibles i d’energia alternativa, guarderies, suport a persones amb dependència, desenvolupament del transport públic i l’habitatge ecosocial, etc.

* Reforma fiscal, que torni la progressivitat als impostos després de l’irresponsable saqueig de les arques públiques. Prohibir els paradisos fiscals i la impunitat fiscal.

* LLOGUER SOCIAL DE TOTS ELS HABITATGES BUITS. Expropiació del parc d’habitatge buit retingut per a l’especulació de constructores i bancs, i impedir els desnonaments de les famílies hipotecades, amb moratòria en el pagament d’hipoteques.

* BANCA PÚBLICA AMB CONTROL SOCIAL, perquè el crèdit estigui al servei de l’ocupació i no de l’especulació. Contra la socialització de les pèrdues dels bancs; prou de regals provinents dels nostres impostos; contra els 150.000 milions d’euros per a salvar banquers, mentre hi ha més de 900.000 aturats sense cap tipus de cobertura social. No ens deixarem enganyar amb les falses solucions del G-20.

* Paralització de les privatitzacions de serveis públics, per la reversió de les ja realitzades, en defensa de la sanitat pública, derogació de la Llei 15/97, en defensa de l’educació pública, NO a Bolonya i a la LEC.

* PROHIBICIÓ D’ACOMIADAMENTS LABORALS. Nacionalització sense indemnització de les grans empreses que tanquin i reobertura amb control dels treballadors i associacions, per reorientar la producció segons les necessitats i amb sostenibilitat ecològica. Cap persona és il·legal; igualtat de drets. Els que van arribar d’altres llocs de l’Estat i del món, al costat dels nascuts aquí, treballem avui per a empreses propietat de capital estranger o nacional i ens manifestem a tot el món, pel nostre futur, per no dependre més d’ells i poder decidir democràticament un sistema basat en el repartiment del treball.

HI HA SOLUCIONS FAVORABLES PER A LA MAJORIA, ÉS NECESSARI QUE ENS IMPLIQUEM

VINE A LA MANIFESTACIÓ ALTERNATIVA DEL 1r DE MAIG, 17,30 H, A PÇA UNIVERSITAT, BARCELONA.