Ruesta es troba a la província de Saragossa, a les portes del Pirineu d’Osca i Navarrès, a la comarca de les Altas Cinco Villas. Ruesta va ser abandonada el 1959, ja que la construcció de l’embassament va suposar la inundació de les terres de cultiu, mitjà de vida dels seus habitants.
Divendres 16 de novembre a les 18h al local de CGT Barcelona (Pare Laínez 18), presentació del llibre “La bala y la palabra” (Biografia de Francisco Ascaso).
Organitzen la Fundació Salvador Seguí i CGT Ensenyament.
La bala y la palabra. Francisco Ascaso (1901-1936) Vida accidental de un anarquista.
Acte d’homenatge a Ferrer i Guàrdia i l’Escola Moderna el divendres 16 de novembre a les 19.30h a l’espai sociocultural de la CGT de Rubí (Plaça Clavé 4-6)
Projecció del documental ‘Una vida per la llibertat’ i xerrada a càrrec d’Emili Cortavitarte.
Organitzen: CGT Rubí i Fundació Salvador Seguí
El dijous 8 de novembre a les 19h al local de la CGT de Barcelona (c/Pare Laínez 18, àtic, Sala Eladio), presentació dels llibres ‘Mujer contra mujer en la Cataluña insurgente’ de Laura VIcente i ‘Tal com raja’ de Mireia Redondo.
Organitza: Federació Local CGT Barcelona
– Mujer contra mujer en la Cataluña insurgente. Rafaela Torrents (1838-1909) y Teresa Claramunt (1862-1931)’, de Laura Vicente
Malgrat compartir gènere i ciutat en la Catalunya finisecular i de començaments del segle XX, és molt possible que Rafaela Torrents i Teresa Claramunt mai es creuessin la vista. Els separava la pertinença a dos grups socials als quals representen de manera exemplar.
El filòleg tarragoní Jordi Martí Font parla sobre la seva darrera publicació, ‘Llibre Negre’, una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional: “La revolució anarquista del 1936 suposà el moment d’independència més gran a Catalunya des del 1714”
Jordi Martí Font (Tarragona, 1969) és doctorat en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili. La seva tesi està molt vinculada amb la seva activitat política, ja que la va fer sobre ‘Josep Llunas, la literatura obrerista i la construcció de l’anarquia en català al segle XIX’. Militant i fins fa poc regidor de la CUP-Tarragona, és afiliat a la Confederació General del Treball (CGT) i ha publicat diversos llibres, entre els quals destaquen ‘En aquesta gran època… Les paraules són punys’ (Edicions del 1975), ‘Visca la terra i visca l’anarquia’ (Calumnia Editorial), i amb la fotògrafa Roser Arques publicà ‘Crema Londres a Tarragona’ (Arola Editors). L’entrevistam per la seva darrera obra, ‘Llibre Negre’, una antologia de textos escrits per intel·lectuals i obrers llibertaris que des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil debateren sobre la relació entre el catalanisme, la independència i l’anarquia a Catalunya.
La pedagoga i mestra valenciana Matilde Escuder (1913-2006) va dedicar la seua vida a la difusió dels ideals llibertaris a la Barcelona dels anys 30, mitjançant la pràctica docent en escoles racionalistes i ateneus obrers de la ciutat. Amb l’esclat de la guerra civil va marxar al front amb la columna Durruti i va formar part del moviment de col·lectivització de terres a Mirambel (Terol). Després de la derrota republicana i amb una filla recent nascuda sota el braç, va patir la repressió, la clandestinitat i l’exili a l’Estat francès, des d’on va continuar articulant la seua lluita per transformar la societat a travésde la pedagogia.
‘Peiró 42’, un temps de somnis i revolució social. Un home que va viure la història
Un home condemnat a mort rep la proposta de salvar la vida si renuncia a les seves idees i s’uneix a l’enemic. Ell ho rebutja i és assassinat. Així va acabar els seus dies el 1942 Joan Peiró i Belis, nascut el 1887 a Hostafrancs i impulsor de la cooperativa del vidre a Mataró. ‘Peiró 42’ és un projecte “crossmedia”, amb un documental audiovisual i una representació teatral, que vol recuperar i dignificar la memòria de Joan Peiró, 75 anys després de la seva mort i en el marc del centenari del Congrés de Sants, una fita històrica del moviment obrer dins la qual ell va ser un dels protagonistes.
La reorganització dels sindicats era la gran preocupació de la nova etapa confederal, que va seguir a la vaga general d’agost de 1917, doncs era necessari establir les bases del sindicalisme modern, és a dir superar els sindicats d’ofici per convertir-los en sindicats únics o de ram industrial. D’aquesta manera, es va convocar un congrés de la Confederació Regional del Treball per als dies 28, 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 1918, a l’Ateneu Racionalista de Sants, al carrer Vallespir, 12.
El primer sindicat d’indústria a establir el nou model fou el de la Fusta, el qual s’havia fusionat després de la vaga d’ebenistes del 1916. Després dels conflictes socials de 1917, de la repressió governamental i de tants entrebancs, la CNT ressorgia més forta que mai.
La necessitat de superar els sindicats d’ofici era el tema estrella del Congrés, però n’hi havia d’altres també importants, com el suport de l’organització al diari confederal, la creació d’escoles racionalistes, la solidaritat amb els presos, la unitat sindical, etc.
A finals de juny es commemora el centenari del Congrés Obrer de Sants que la Confederació Regional del Treball de Catalunya (CRT-C) va celebrar des del dia 28 de juny fins a l’1 de juliol del 1918 a l’Ateneu Racionalista Obrer de Sants (Carrer Vallespir núm. 12) de la ciutat de Barcelona.
La rellevància i transcendència d’aquest congrés de l’obrerisme català, de coneguda orientació revolucionària i llibertària alhora, ha estat ressaltada per diferents historiadors catalans i també per d’altres dins de l’àmbit de l’Estat espanyol, destacant especialment que amb ell s’inicia la sostinguda i irreversible etapa d’enfortiment de l’anarcosindicalisme ibèric, representada per Confederació Nacional del Treball (CNT).
Amb motiu del Centenari del Congrés de Sants, la Fundació Salvador Seguí organitzem dos col·loquis a l’Auditori de Can Batlló a Sants (Constitució,19) sobre anarcosindicalisme i moviments socials:
– Dimarts 19 de juny, 18:30 h “El paper de l’anarcosindicalisme avui” amb representants d’organitzacions anarcosindicalistes (CGT, CNT, SO) i anarquistes (FAC, Embat)
– Dimarts 26 de juny, 18:30 h “Posició i relacions dels moviments socials amb el sindicalisme revolucionari” amb representants de Marea Pensionista, Assemblea de Vallcarca, Dones Llibertàries, Ciutat Invisible i altres.
El dimecres 30 de maig a les 18.30h, debat sobre memòria històrica a la seu de la CGT de Catalunya (Burgos 59 baixos, Sants, Barcelona) amb: Emili Cortavitarte, de la Fundació Salvador Seguí, Cecilio Gordillo, de CGT Andalusia, i Ermengol Gassiot, de CGT Catalunya.
Organitzen: CGT Catalunya, CGT Andalusia i Fundació Salvador Seguí
Dones i anarquisme. Una història de lluita!
Del 3 al 8 d’abril, al local de CGT Catalunya (C/ Burgos 59, baixos, Barcelona), hi podeu veure les exposicions:
– “La mirada de Kati Horna. Guerra y revolución (1936 – 1939)”
– “Les dones a l’anarquisme espanyol. Mujeres libres i altres dones anarquistes”
Joan Peiró va néixer el 18 de febrer de 1887 a Sants (Barcelona). Va començar a treballar, encara nen, en un forn de vidre de la Bordeta. Posteriorment, i sempre en el mateix sector, va treballar al Poble Nou i a Badalona. En 1907 es va casar amb Mercè Olives, obrera tèxtil, i van tenir cinc fills.
Ell mateix situa la seva iniciació sindical l’any 1906. La dècada següent va assumir importants responsabilitats: secretari general de la federació local de sindicats de Badalona (1915-1916), secretari general de la Federació Espanyola de Vidriers (1916-1920), director de La Colmena Obrera (òrgan dels sindicats de Badalona) i de El Vidrio (portaveu dels vidriers federats).
Salvador Puig Antich. Presó Model de Barcelona. 2 de març de 1974- 2 de març 2018. Passats 44 anys del seu assassinat: NI OBLIT NI PERDÓ!!!
La lluita que en Salvador amb molts altres companys vam prendre i pel que el van matar continua ara en contra d’aquest capitalisme cada cop més salvatge i en contra de les repressions dels Estats i les seves servituds i esclavatges.
La revolució anarquista de 1936 va fer possible que Catalunya s’atorgués atribucions que sobrepassaven, en molt, les que tenia derivades de l’Estatut de 1932. En ensenyament, aquestes atribucions foren pràcticament totals i l’Estat, tot i que no ho aconseguí, en els anys de revolució i de guerra, intentà en diverses ocasions recuperar el control sobre espais com el de l’educació que, a Catalunya, estava majoritàriament en mans de la CNT (amb una presència important també de FETE-UGT).
El 3 de setembre de 1936 començava les seves emissions de ràdio en ona normal i en ona extracurta ECN1 Ràdio CNT-FAI Barcelona, l’emissora anarquista d’aquestes organitzacions durant la revolució. Les seves emissions arribaven a Catalunya i la resta de l’Estat però també a Europa, Amèrica del Nord i Àfrica. Les emissions van durar un període de nou mesos i mig, un temps durant el qual el proletariat català va poder estendre les seves idees, la seva visió de la realitat i la seva cultura en un àmbit on mai abans no havia pogut arribar amb tanta rapidesa ni, pel context i la situació del moment, amb tanta autoritat.
“Els inicis de la pedagogia llibertària a Catalunya: Josep Llunas i Pujals, Teresa Mañé i Miravet, Francesc Ferrer i Guàrdia i Félix Carrasquer Launed, CENU: Consell de l’Escola Nova unificada de Catalunya”
Aquest curs pretén mantenir viu el llegat de les persones llibertàries que van creure en l’educació com a eina de transformació social.
El curs constarà de sis sessions de 2 1/2 hores cadascuna. En elles s’introduirà els assistents a la personalitat i l’obra d’alguns dels representants del moviment de renovació pedagògica d’inspiració llibertària que es va desenvolupar a Catalunya a finals del segle XIX i inicis del XX. Es pretén reivindicar de manera especial una sèrie d’autors que fins ara no han rebut tanta atenció com la que s’hi ha dedicat a figures amb força més projecció com la del propi Francesc Ferrer i Guàrdia. Aquest impuls pedagògic progressista va animar la creació de diferents tipus de centres educatius que van permetre la primera institucionalització a Catalunya d’una nova concepció del paper de l’educació com una eina al servei de la justícia social, és per això que en el decurs de les diferents sessions no només es farà una exposició de les idees educatives dels diferents pedagogs, sinó que també es presentaran les experiències que va generar l’aplicació pràctica d’aquest programa teòric. Finalment també es farà una reconstrucció i anàlisi de la filosofia que està en la base dels plantejaments pedagògics llibertaris que van inspirar els diferents autors presentats.
Acte en record del Maquis llibertari a Catalunya 1939-1963, divendres 12 de gener a les 18h al carrer Siracusa 53, cantonada Milà i Fontanals. Teatre Acidh al barri de Gràcia. Metro Joanich L4 i Verdadguer L4, L5
Presentació de l’Acte
Exhibició de l’audiovisual inèdit «24 Anys de Guerrilla Llibertària a Catalunya»
Jaume Arnella (Poeta i cantautor)
Vicente Palao i Eusebio (Poesía i Cançó)
Pogo sobre mi madre (Cantautora)
Kronstadt (Hip-hop)
Columna Ascaso (Punk rock)
Amb la participació de Los Biolentos (Col.lectiu poètic)
Organitza: Marxa del Maquis del Barcelonès
El dissabte 25 de novembre a les 12 hores del matí es presenta, a l’Àgora Juan Andrés del carrer Aurora/ Riereta, al Raval, Barcelona, el llibre Tras las Huellas de una vida generosa. Aurelio Fernández Sánchez y los Solidarios, de Manel Aisa Pàmpols, editat per El Lokal, amb la participació de Manel Aisa (autor), Marc Iglesias(editor) i Iñaki García (El Lokal).
‘100 anys del Soviet de Kronstadt’
Xerrada-debat amb Ermengol Gassiot, Secretari General de CGT Catalunya
Concert amb Juanito Piquete i Valentín Wallace
Diumenge 29 d’octubre a les 19.30h a L’Espai Poblet (Aurea Social), c/Sardenya 263, 08013 Barcelona.
El proper dissabte, 28 d’octubre, es celebrarà una festa en record del company Antonio Cano.
La festa començarà a les 16h al local del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya al carrer Burgos 59 de Sants (Barcelona).
Hi haurà micro obert: Poesia, música,….
I a les 20h hi haurà concert mojitada per a la caixa de resistència dels 27 i més.
El darrer cap de setmana vaig assistir a les jornades de Mujeres Libres a Madrid, que organitzava la CGT. Tres dies plens d’emocions, en els que vaig aprendre com la lluita d’aquestes dones, i en una època difícil com la de la revolució espanyola del 1936 al 1939, va deixar un camí traçat a noves generacions ple d’inspiració, força, solidaritat i lluita des de una visió anarco-feminista.
Afiliades a la CNT i veient com des de els seus sindicats els seus companys no les deixaven espai en els debats i estudis que es feien en els ateneus i joventuts llibertaries, comencen una critica vers a ells per posar en evidencia que el pensament llibertari i anarquista no només s’havia d’aplicar contra la patronal i en els sindicats, sinó també dins les seves llars i amb les seves companyes i filles.
Jornades “Altres protagonistes de la Transició: l’esquerra radical i els moviments socials”
Enguany s’han acomplert 40 anys de les eleccions generals de juny de 1977. Aquestes eleccions, com la posterior Constitució de 1978, es donaven després d’un llarg i obscur període que sumava un cop d’estat, una guerra civil i una dictadura (1936-1976).
Jornades – Homenatge
80 aniversari de la Federació de “Dones Lliures”
En aquest 80 Aniversari (1937-2017), des de la CGT tornem a commemorar la constitució de la Federació de “DONES LLIURES” a través de la celebració d’unes JORNADES Confederals i la PUBLICACIÓ de les Actes, en les que analitzem aquest esdeveniment transcendental en les lluites de les dones per la igualtat, des d’una perspectiva de classe i en el context global del moviment llibertari per la transformació social.
Classe social constituïda pel conjunt dels obrers industrialitzats i dels camperols sense recursos que donen llur força de treball en canvi d’un salari. Fruit del sistema capitalista de producció, el proletariat apareix com a classe amb la Revolució Industrial del s XIX, la qual, ultra desposseir de llur terres la majoria de camperols, comportà la davallada de l’artesanat per mitjà de la separació dels obrers de llurs mitjans de producció. La nova classe es caracteritzà pel fet que els seus membres no podien subsistir si no era venent la força de treball als propietarisdel capital.
