Digueu que parla el Noi del Sucre
Notes biogràfiques en el decurs del moviment obrer

Abel Escribano

Col·lecció Històries del Raval, 2016, 70 pàg.

El segon volum de la col·lecció Històries del Raval és un llibre petit que casi millor considerar un opuscle, però les seves seixanta i pico pàgines li donen una considerable consistència i ens apropen molt al personatge anarcosindicalista que fou Salvador Seguí, i sobre tot ens el descriu molt correctament dins del seu context.

La efervescencia social de los años veinte
Barcelona 1917-1923

Manel Aisa Pàmpols

Descontrol, Barcelona 2016, 200 pàg.

Aquests dies m’ha caigut a les mans el nou llibre de Manel Aisa que porta per títol “La Efervescencia social de los años veinte, Barcelona 1917-1923” publicat per la jove editorial Descontrol. En les seves primeres pàgines ens deixa clar que es tracta d’un treball d’investigació que en el seu moment es va editar en fotocòpies l’any 1998 i que formava part com a guió de l’exposició que realitzà l’Ateneu Enciclopèdic, que amb el mateix nom va inaugurar el 1998 al centre Cívic de Fort Pienc, bé que ara corregit i ampliat substancialment es presenta en forma de llibre.

Ja fa uns quants anys que vaig conèixer Paco Madrid, però com tenim clar què “la vida es poc més què un instant”, sobretot quan les sensibilitats flueixen i tot just és necessari que siguin perceptibles per què allà hi són, sempre omnipresentsper quan calguin.

Situem-nos en el context de l’època… El dictador Franco havia mort amb prou feines feia dos anys, els partits polítics sorgits de les primeres eleccions (juny del 77) hagudes a Espanya des de febrer de 1936 estaven buscant el seu lloc a l’espai polític del que més tard es va dir Transició. El timó de la política va recaure sobre Adolfo Suárez (llavors ministre-secretari general del Movimiento, càrrec que equivalia al lloctinent del dictador, dins del partit únic: Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS), president d’un recentment il·luminat partit de centre-dreta, sorgit de l’aliança variopinta (mentre van mantenir el poder) de exfalangistes, liberals, opusdeístes, monàrquics i postfranquistes convertits, per art de màgia i per la imperant necessitat d’adaptar-se als nous temps, en demòcratesde tota la vida.

Joan Pau Fàbregas Llauró va néixer a Sant Martí de Provençals el 1893. Era fill de Pau Fàbregas, taverner, i de Maria Llauró Espinàs. Va realitzar estudis primaris i de comptabilitat. El 1909 va ser ferit durant els esdeveniments de la “setmana tràgica”.
Va emigrar a l’Argentina, on va treballar de forner. Va residir breument als Estats Units, aprenent anglès. Al seu retorn va estar ocupat algun tempsa la taverna paterna i a una fleca.