CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Alliberament Nacional

Alliberament Nacional

Contra la militarització del Sàhara, referèndum ja!

Comunicat del Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
 

Des de la Confederació General del Treball ens sumem a la denúncia internacional de la incursió de l’Exèrcit del Marroc el passat 13 de novembre en la zona desmilitaritzada del Guerguerart, al Sud del Sàhara Occidental, a la frontera amb Mauritània.

El resultat de la presència militar marroquina en la zona ha estat l’expulsió de 50 civils sahrauís que havien bloquejat la carretera des del passat 21 d’octubre en protesta pels continus retards en la celebració del referèndum sobre autodeterminació acordat amb l’ONU en 1991.

Llegir més »

Prendre partit

Des que dilluns dia 14 de setembre es va fer pública la sentència del Tribunal Suprem que condemna a presó a nou polítics institucionals i a dos activistes, els carrers s’han omplert de manifestacions liderades per les més joves que amb barricades s’han intentat protegir de la repressió policial. I dic les més joves i prou, perquè la veritat, aquest és el seu comú denominador, ser les més joves de la societat catalana. Els orígens, doncs molt diversos. I els missatges: que han perdut la por, que estan fartes de la repressió, de la manca de llibertats, que tot plegat va molt mésenllà de la independència.

Llegir més »

Què passa a Catalunya? Anarcopuristas Go Home…!

Acabo de llegir en la revista “Catalunya” de la CGT del mes de novembre dos articles que encaixen bastant bé amb la tònica que manté aquest diari des que el Govern” va decidir convocar a l’octubre del 2017 el referèndum sobre la independència.

Aquests articles celebren l’espectacular i contundent resposta que s’ha donat al carrer a la sentència condemnatòria d’una part del Govern, de la Presidenta del Parlament, i dels dos màxims dirigents de les dues grans organitzacions nacionalistes catalanes.

Llegir més »

Els fets d’octubre a Catalunya: una oportunitat perduda per a l’alliberament de les classes populars

Ha passat un altre any i, malgrat les promeses d’alguns estaments polítics i socials de no haver- la de celebrar mai més en una Catalunya sotmesa a l’autonomisme, ja som immersos en la Diada de l’11 de setembre. Ara farà 2 anys que es va celebrar un referèndum d’autodeterminació en el qual Catalunya va poder decidir sobre la seva voluntat de seguir o no dins el Regne-Estat espanyol. Dos anys sense que cap de les organitzacions polítiques i socials que el van idear, liderar i desenvolupar hagin fet un sol pas per aplicar i construir el que el poble va decidir.

Llegir més »

Alliberem-nos de l’opressió dels estats i del capitalisme. Autodeterminació i autogestió

Novament aquest 11 de setembre la CGT de Catalunya, en compliment dels seus acords congressuals, mostra el seu suport a l’autodeterminació del poble català, així com la de tots els territoris on les persones decideixin quin vol que sigui el seu futur. Des de les muntanyes i planures de Rojava a la selva de Chiapas, als carrers d’Exarchia, centres socials alliberats, col·lectius, sindicats autònoms o, en general, qualsevol espai petit o gran que sigui arrencat de les urpes dels estatsi el capital.

Llegir més »

Actualitzar l’anarquisme sense adulterar-ho

Fa ja algun temps vaig escriure que “no hi ha anarquisme més autèntic que el que és capaç de llançar cap a si mateix la més implacable de les mirades crítiques”. Les actituds dogmàtiques són tan alienes al pensament llibertari que lluny de considerar les seves formulacions com a veritats intocables, aquest manifesta més aviat una total obertura a la renovació. L’únic criteri al que ha d’obeir el seu indispensable i permanent posada al dia és el de la solidesa dels argumentsen favor de tal o com actualització.

Llegir més »
img_20190112_172652_079.jpg
agenda

El dissabte 19 de gener en solidaritat amb el poble kurd i Rojava, CGT Catalunya i CNT Barcelona hem organitzat un acte a Can Batlló

Arran de l’amenaça de la invasió turca a Rojava s’està creant a Barcelona un espai d’acció conjunta entre diferents organitzacions i col·lectius en resposta a la crida a la solidaritat internacional i per defensar el dret del poble kurd i de tots els pobles a construir un projecte polític autònom i de democràcia de base, que a Rojava treballa, també, per l’alliberament de la dona i la defensa de l’ecologia, construint una alternativa revolucionària basada en el municipalisme llibertari per a tot l’Orient Mitjà.

El dissabte 19 de gener, des de la plataforma Azadí en solidaritat amb el poble kurd, amb la Brigada 19 de julio, CGT Catalunya i CNT Barcelona, hem organitzat un acte a Can Batlló, en què hi haurà diferents xerrades i passis de documentals, per aprofundir en el projecte revolucionari de Rojava, i en la situació d’amenaça que viu, mostrant també les lluites que es viuen a altres parts del Kurdistan, a Bakur (zona sota domini turc), Basur (regió autònoma d’Iraq) i a Rohilat (zona sota domini iraní).

També serà un espai per difondre les mobilitzacions pevistes pels propers dies per a la defensa de Rojava a Catalunya i per sumar-nos a la solidaritat internacional. Així, el Moviment per a la societat democràtica TEV-DEM, de la Federació Democràtica del Nord de Síria (Rojava), ha interpel·lat a la població del nord de Síria, de l’Orient Mitjà i de tot el món a alçar-se contra els atacs i la invasió de Turquia, afirmant que “l’estat turc, després d’haver atacat els kurds, àrabs, assiris-siríacs, circasianos, pobles armenis i tucs que van establir una revolució democràtica a Rojava i al nord de Síria, i haver recolzat l’Estat Islàmic, ara vol envair el nord de Síria, comptant amb armes proporcionades per les forces de la coalició com a part de la pertinença de Turquia a l’OTAN”.

Així, ja des del gener de 2018, Turquia està atacant aquesta regió, quan, en aliança amb faccions islamistes de l’Exèrcit Lliure Sirià (FSA), va ocupar militarment el territori kurd-sirià d’Afrin, provocant el desplaçament forçós de més de 200.000 persones i on avui la població pateix saquejos, l’espoli de les collites d’olives, detencions arbritàries, assassinats i segrestos, junt amb polítiques d’assimilació cultural. A més, durant el darrer mes s’han intensificat els bombardejos d’Erdogan que fa anys es produeixen a les muntanyes de Qandil (Kurdistan d’Iraq, Basur), on es refugia la guerrilla del HPG (vinculada al PKK), i on centenars de pobles s’han quedat buits, ja que els seus habitants, per por als atacs, han abandonat les seves cases i mitjans de vida. També s’han produït, darrerament, bombardejos turcs a Sinjar, on la població jazidita va patir el genocidi de l’Estat Islàmic l’agost de 2014, i al camp de refugiades de Makhmur, on gairebé la meitat de la població són nens i nenes, i on els bombardejos van matar el passat 14 de desembre quatre dones d’una família.

Amb l’amenaça ara d’atacar i envair Rojava, Erdogan, amb aspiracions expansionistes, vol continuar amb la seva política d’eradicar qualsevol projecte d’autonomia política kurda i de democràcia radical, ja sigui dins de Turquia – on des de fa anys la guerra contra el PKK i qualsevol organització d’esquerres pro-kurda, com el Partit Democràtic dels Pobles (HDP), ha portat a milers d’empresonats, exiliats, assassinats, destrucció de barris i pobles, tocs de queda…, – com al territori de Rojava/nord de Síria. La població que Erdogan qualifica de “terrorista” a Rojava, i les seves organitzacions polítiques, socials i d’autodefensa, han lluitat contra l’Estat Islàmic, han construït un model social comunitari que impulsa l’economia cooperativa, protegeix la natura, crea espais per a l’alliberament de les dones i espais de participació de base assembleària, que és el que veritablement suposa una amenaça per l’estat feixista d’Erdogan.

Per tot això, i des de CGT Catalunya com a organització anarcosindicalista, de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i llibertària, ens sumem a la lluita per la defensa de Rojava, la seva gent, la seva revolució i el seu projecte polític, en el marc del comitè de solidaritat que s’està creant Catalunya i prenent el dissabte 19 de gener com a tret de sortida.

SP CGT Catalunya

Enllaç de Facebook a l’acte

Llegir més »
llibre_negre_cornella.jpg
agenda

Debat sobre anarquisme i qüestió nacional el 14 de desembre a la CGT Baix Llobregat

Debat sobre anarquisme i qüestió nacional el divendres 14 de desembre a la CGT Baix Llobregat (Carretera d’Esplugues 46, Cornellà) a les 19:00 h. amb Jordi Martí Font autor del ‘Llibre Negre’. A continuació hi haurà un refrigeri.

Organitza: CGT Baix Llobregat
https://twitter.com/cgtbaixllob
http://cgtbaixllobregat.cat/
https://www.facebook.com/CGTBaixLlobregat/

El ‘Llibre Negre’ és una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional escrits des dels i per als Països Catalans que intenten pouar en la memòria llibertària independentista, d’expressió catalana i altres, àmplia i diversa, en l’anarquisme no estatista.

Llegir més »

Entrevista a Jordi Martí Font sobre el ‘Llibre Negre’: ‘La revolució anarquista del 1936 suposà el moment d’independència més gran a Catalunya des del 1714’

El filòleg tarragoní Jordi Martí Font parla sobre la seva darrera publicació, ‘Llibre Negre’, una antologia de textos anarquistes d’alliberament nacional: “La revolució anarquista del 1936 suposà el moment d’independència més gran a Catalunya des del 1714”

Jordi Martí Font (Tarragona, 1969) és doctorat en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili. La seva tesi està molt vinculada amb la seva activitat política, ja que la va fer sobre ‘Josep Llunas, la literatura obrerista i la construcció de l’anarquia en català al segle XIX’. Militant i fins fa poc regidor de la CUP-Tarragona, és afiliat a la Confederació General del Treball (CGT) i ha publicat diversos llibres, entre els quals destaquen ‘En aquesta gran època… Les paraules són punys’ (Edicions del 1975), ‘Visca la terra i visca l’anarquia’ (Calumnia Editorial), i amb la fotògrafa Roser Arques publicà ‘Crema Londres a Tarragona’ (Arola Editors). L’entrevistam per la seva darrera obra, ‘Llibre Negre’, una antologia de textos escrits per intel·lectuals i obrers llibertaris que des de final del segle XIX fins a la Guerra Civil debateren sobre la relació entre el catalanisme, la independència i l’anarquia a Catalunya.

Llegir més »
5ac2110f27264.jpg
Alliberament Nacional

Catalunya i les anarquistes

Parlar de Catalunya, des de l’anarquisme (i gairebé des de qualsevol lloc) resulta difícil. El còmode sembla ser mantenir-se al marge, implicar-se en les pròpies dinàmiques, menysprear el que allí passa com si no tingués gens d’importància o despatxar-ho tirant de llocs comuns i fórmules doctrinàries. Sembla que un es juga el prestigi a l’immiscuir-se en temes tan aferrissats en els quals es dibuixen dos fronts clars, encara dins de l’anarquisme. No obstant això, jo no tinc cap prestigi per arriscar i parlar sense res que perdre alleugereix bastant la labor.

Llegir més »

La llibertat no es guanya a les urnes, sinó amb la lluita

Arriba, un altre cop, l’Onze de Setembre. Com cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar en aquesta data el nostre compromís, tal com estableixen els nostres acords confederals, amb la plena defensa del dret a la lliure determinació del poble català i de la resta dels pobles del món. En especial, d’aquells que lluiten activament per exercir aquest dret davant l’opressió dels altres.

Llegir més »

La primera immersió lingüística i l’anarquisme

La revolució anarquista de 1936 va fer possible que Catalunya s’atorgués atribucions que sobrepassaven, en molt, les que tenia derivades de l’Estatut de 1932. En ensenyament, aquestes atribucions foren pràcticament totals i l’Estat, tot i que no ho aconseguí, en els anys de revolució i de guerra, intentà en diverses ocasions recuperar el control sobre espais com el de l’educació que, a Catalunya, estava majoritàriament en mans de la CNT (amb una presència important també de FETE-UGT).

Llegir més »

Encaixant les peces, lluitant per una República Social

Encaixant les peces, lluitant per una República Social

David Gómez, membre de l’organització llibertària Embat, aborda la necessitat d’iniciar de manera efectiva la República des de les lluites socials concretes en clau constituent

Els darrers mesos a Catalunya han vingut marcats per una agenda política independentista intensa que no només ha afectat la resta de les lluites, sinó que fins i tot ha arribat a posar cap per avall la quotidianitat de totes les catalanes. Vam arribar a viure dies on parar l’orella en converses alienes era quasi garantia de sentir a parlar d’el tema. Davant d’aquestes circumstàncies, moltes persones implicades en les lluites socials han fet valoracions on s’hi podia llegir la preocupació de quedar relegades a un segon pla, la por que l’omnipresència de l’independentisme servís per invisibilitzar la importància i sovint la urgència d’altres temes com, per exemple, la crisi de l’habitatge o la precarització de les condicions laborals.

Llegir més »

Catalunya després de la tempesta

Tot el que es construeixi des de baix és bo… tret que s’elevi sobre uns pedestals preparats des de dalt…

Quan està a punt de començar la campanya electoral i tornem a contemplar l’insofrible espectacle de la competició entre partits per collir el màxim nombre de vots, potser sigui bon moment per fer balanç de l’intens període d’enfrontament entre el Govern i l’Estat Espanyol, per una part, i l’aspirant a ser un Estat Català, de l’altra. Un enfrontament en que sectors revolucionaris, així com bastants anarquistes i anarcosindicalistes, es van involucrar en considerar que calia prendre partit, que era necessari ser allà on estava el poble, i que calia optar per lluitar.

Llegir més »

Naufragi llibertari? Contradiccions i lluites

He sentit diverses veus que parlen de les contradiccions del moviment llibertari, especialment per aquestes latituds. Personalment, no les negaré. La vida, en si mateixa, ens aboca a contradiccions. Bàsicament perquè la realitat massa sovint és la que és i no pas la que voldríem que fos. En conseqüència, prendre una actitud activa davant la vida, davant la realitat com a tal, ens porta a tenir-ne de contradiccions. I no crec que sigui una cosa dramàtica sinó la simple conseqüència d’estar ben vius i de no ser simples espectadors d’aquesta realitat. Miro d’il·lustrar-ho a partir de situacions que he viscut. I estic segur que molta altra gent en podria esmentar unes quantes més.

Llegir més »

En plena deriva llibertària

No sóc bon coneixedor de la història del moviment llibertari a Catalunya però imagino que deuria haver-hi alguna bona raó perquè el 1934 la CNT, que estava llavors en la plenitud de la seva força, refusés col·laborar en l’intent de proclamar «l’Estat Català en forma de la República Catalana». Tan sols ho imagino. No obstant això, el que no em limito a imaginar, sinó que estic plenament convençut, és que no hi ha cap bona raó perquè part de l’actual moviment llibertari de Catalunya col·labori d’una manera o d’una altra amb el procés «nacional-independentista» protagonitzat pel Govern català, pels partits polítics que el sostenen, i per les grans organitzacions populars nacionalistesque l’acompanyen.

Llegir més »

Més enllà de la subordinació institucional

M’han demanat que escrigui algunes ratlles sobre “el tema”. El cert és que m’he assegut a fer-ho amb plena consciència que, tal com estan les coses, el que escrigui potser resultarà anacrònic d’aquí uns dies i serà superat pels esdeveniments. O no, a saber. Atès que m’han demanat brevetat, intentaré sintetitzar algunes idees (atesa la meva tendència a la dispersió, dubto que ho aconsegueixi).

Llegir més »

Esperant el Big Bang

Poc a poc, i sobretot a partir del 20 de setembre, quan es va creuar la línia de no retorn de l’actual moviment independentista republicà català, les individualitats i organitzacions llibertàries han anat posicionant-se sobre aquest tema. Sí, sóc conscient que algunes ja ho havien fet anteriorment i no pretenc tergiversar la realitat, l’objectiu d’aquest “poc a poc i sobretot a partir del” és exclusivament donar a entendre que aquest és un conflicte tan delicat per als “integrants” del moviment llibertari que el posicionament està resultant complicat.

Llegir més »

Acords sobre ‘Qüestió nacional: aspectes socials, culturals i lingüístics’ del IV Congrés de la CGT de Catalunya, realitzat del 22 al 24 de maig de 1992 a Lleida

Per tal de complementar els acords ‘Autonomia, nacionalisme i CNT. Resolució del II Congrés de la CNT (ara CGT) de Catalunya. Barcelona, 9 – 10 de novembre de 1985’, que ja vam publicar en el web de CGT Catalunya (http://www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article9521), publiquem ara els acords sobre ‘Qüestió nacional: aspectes socials, culturals i lingüístics’ del IV Congrés de la CGT de Catalunya, realitzat del 22 al 24 de maig de 1992 a Lleida, uns acords que, tenint en compte la situació que s’està vivint a Catalunya en aquests moments, són d’una vigència i una actualitat inqüestionables.

Llegir més »

Sobre brúixoles, mapes i altres coses

Els que em coneixen saben que sóc una persona poc amiga d’allò que han anomenat “procés”. De fet, els que em coneixen bé saben dels meus dubtes i de les meves reticències a la participació d’una part dels moviments socials en la política institucional. Però vist la proliferació d’opinions al voltant de l’actitud que ha pres la major part de l’anarcosindicalisme, intentaré jo també exposar de forma molt sintètica el que vinc pensant aquests dies.

Llegir més »

La independència com a oportunitat anarquista de qüestionar-s’ho tot

L’autor reivindica un anarquisme social que busqui confluències amb altres moviments i tingui capacitat d’incidència en la quotidianitat de la societat i del mateix procés d’independència que viu actualment Catalunya.

No tinc ni idea de com acabarà aquest conflicte sobre la independència de Catalunya, i no vull creure en la raó, perquè la raó és sempre pel més fort o pel qui s’amaga de les realitats; però en dóna la mosca a l’orella que aquest conflicte, en el moment en què es troba, cada vegada pot ser més transversal i interessant si els ara intermediadors que es reclamen, almenys per la banda de la Generalitat, de l’Església i altres, no tenen l’efecte esperat, com és de preveure en el cas de l’Espanya eterna que sembla que continuï al segle XIX. Per aquest motiu, caldrà molta imaginació per contrarestar la violència que són capaços de legitimar aquests governs.

Llegir més »

Sobre tempestes i brúixoles

És en els moments convulsos, complexos i tempestuosos quan es torna més urgent consultar les brúixoles per evitar extraviar-nos. No obstant, també és en l’estrèpit de la tempesta quan resulta més difícil confiar en les seves indicacions. Per això cal no deixar-se arrossegar per la voràgine d’uns esdeveniments que se succeeixen amb extrema rapidesa i que demanen ràpides respostes. Per això cal, ni que sigui per un moment, «alçar la vista» més enllà del context immediat, prendre certa distància amb la tempesta, i procurar entreveure cap a quin horitzó ens empenyen els actes als que la situació sembla emplaçar-nos.

Llegir més »

Volem decidir-ho tot!

És evident que en les últimes setmanes la perspectiva sobre l’anomenat conflicte català ha sofert una significativa variació en funció de dos fets fonamentals: el desplegament i posterior intervenció violenta del 75% dels efectius d’antidisturbis de la Guàrdia Civil i Policia Nacional en el referèndum (1 d’octubre) i la vaga general (3 d’octubre). I s’ha modificat a nivell de l’Estat espanyol i també a Catalunya; i en el si de l’esquerra social, política i sindical.

Llegir més »

Volem ballar, si, però som més de Cúmbia que de Mambo o de Sardana!

Corren els dies, i se’ns dispara aquella ambivalent sensació de sentir-nos vives però sotmeses al mateix temps. Vives entre tanta gent, als carrers, defensant escoles, expressant creativitat sense directrius, exposant els cossos als cops, regalant-nos emocions, gestos de complicitat, somriures i plors, en una de les majors mostres d’autoorganització popular que hem viscut en els últims anys. Però alhora també ens sentim subjugades quan ens diuen com hem o no hem de protestar. No volem ballar al so que ens marquen, ni corejar les consignes que ens dictin els ventrílocs d’ocasió —es diguin ANC, Òmnium, o els partits que sostenen el Govern—, i menys abraçar o somriure a uns mossos i uns comandaments, que sempre ens han apallissat.

Llegir més »

Triem lluitar, el 3 d’octubre totes i tots a la Vaga General

Els sindicats, organitzacions i col·lectius aquí firmants volem comunicar a les treballadores i al conjunt de les classes populars el nostre posicionament davant els diferents esdeveniments que s’estan produint els darrers dies als carrers de les nostres ciutats i pobles.

Des de fa uns anys hem vist com s’aprofita l’escalada de tensions d’un conflicte, ja històric, per anar tallant els drets fonamentals de la població. Venim d’una tradició sindical i política que històricament ha defensat els drets i les llibertats de la classe oprimida i que ha pres els carrers quan ha calgut lluitar per arrabassar al poder tot allò que ens permeti ser protagonistes del nostre present i futur.

Com a llibertàries i part activa dels moviments sindical, popular i associatiu de Catalunya defensarem sempre el dret d’autodeterminació dels pobles – començant pel nostre. Ho entenem com un principi bàsic del confederalisme, per possibilitar la convivència humana en règim d’igualtat. Tenim clar que tota emancipació plena serà impossible sense el pas previ d’eliminació de l’estructura econòmica que la sustenta, el capitalisme. Mentre això no succeeixi, les condicions de vida de la classe treballadora seguiran sent esclafades per una oligarquia espanyola i catalana que van sempre del bracet per imposar contrareformes laborals i retallades de drets socials.

Tanmateix, volem denunciar la militarització i la repressió que estem patint per part de l’estat espanyol, que tot mostrant la seva cara més crua i autoritària, vol imposar la seva voluntat fins a les darreres conseqüències. Sempre hem estat en contra de qui ha militaritzat Catalunya – i qualsevol territori – per fer front a les grans protestes populars o tot anhel d’emancipació social.

Ens oposem a la repressió de l’estat perquè l’hem patida de forma sistemàtica i continuada en els nostres propis cossos, al carrer i a les empreses. Per això també volem denunciar la naturalesa repressiva de la mateixa Generalitat de Catalunya, la qual en els darrers anys, ha perseguit, colpejat, detingut i empresonat a totes aquelles que no han volgut mirar cap a una altra banda cada cop que els drets civils i humans del poble eren trepitjats. No oblidem la forma en què els mossos d’esquadra ens desallotjaven de Plaça Catalunya, empresonaven i denunciaven a sindicalistes, ens perseguien per participar a la mobilització que envoltava el parlament els dies en què es retallaven els nostres drets socials, o en què a través de macro operatius policials, ens detenien i empresonaven en les recents Operacions Pandora, o morts i mutilacions entre d’altres. Així doncs, no permetrem que ningú ens prengui el que és nostre, porti la bandera que porti.

Per a nosaltres, l’autodeterminació i emancipació dels nostres pobles, viles i ciutats no pot quedar-se solament en la decisió d’un marc territorial concret. La llibertat col·lectiva no serà possible sense l’acció decidida del poble i les treballadores enfront d’un Estat i d’unes elits polítiques que mantenen unes estructures antisocials, heteropatriarcals i opressives, que també estan defensades per alguns actors en l’anomenat sobiranisme català. L’autodeterminació i l’emancipació només seran possibles a través de l’acció insubmisa de les oprimides, que entenguin en aquest fet la defensa i millora de les seves condicions materials de vida. La socialització dels mitjans de producció, de la riquesa i l’eliminació de totes les formes d’opressió, com l’heteropatriarcat i les seves diferents estructures de poder tant explícites com implícites, la més àmplia llibertat de decisió i participació a través de -treure:[la democràcia] l’acció directa i l’autogestió serà el que ens farà realment lliures.

Així doncs, pensem que és el poble constituït com a subjecte polític i de classe, qui ha de servir de fonament per a qualsevol canvi social important i, per tant, celebrem l’extensió d’organitzacions populars de base per practicar desobediència i fer front al context autoritari existent. Volem que aquesta actitud de desobediència i enfrontament a l’autoritat vagi més enllà de la tessitura actual i s’adreci a totes les injustícies a les que estem sotmeses.

Per tot això, fem una crida a les treballadores de Catalunya a participar de les mobilitzacions en defensa dels nostres drets i llibertats, i de forma molt especial a participar de forma massiva de la vaga general convocada pel dia 3 d’octubre. Perquè l’esperit combatiu que recorre històricament aquest indret de la Terra no es doblegarà tan fàcilment, perquè som classe treballadora i volem decidir-ho tot, ara toca sortir al carrer, ara toca lluitar!

Llegir més »