CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Etiqueta: Comunicació alternativa

Ha sortit el número 173 de la revista Catalunya (Juny 2015)

Al Catalunya 173, de juny de 2015, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:

– Editorial:

Mantenim la via llibertària

– Tema del mes:

Crític entrevista a Ermengol Gassiot, Secretari General de CGT Catalunya: “A la CGT pensem que cap Estat no ens farà lliures i alhora que Catalunya té dret a decidir el seu futur”

– Treball-economia:

No acatem el pacte per retallar els salaris. CGT Catalunya davant el III Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva

El sindicalisme institucional signa un altre acord per a precarizar els salaris i les condicions de la classe treballadora

Campanya de suport encausades Cas Expert

Carta oberta dels encausats del Cas Expert

Expert, contra la violència d’imposar la precarietat onze anys després

Sindicalisme de conciliació o sindicalisme de lluita?

Llegir més »

El somni igualitari de les Barcelones rebels (versió catalana del vídeo)

El somni igualitari de les Barcelones rebels (versió catalana del vídeo)

Poques vegades una ciutat ha estat en mans de la seva gent. Barcelona algunes vegades, poques, però amb tal intensitat que el record d’aquella alba, d’aquella festa solidària al llarg dels dies o setmanes, encara els obsessiona. A ells per provar-ho una altra vegada i als seus enemicsper evitar-ho.

Llegir més »

Ha sortit el número 172 de la revista Catalunya (Maig 2015)

Al Catalunya 172, de maig de 2015, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:

– Editorial:

La gran estafa dels poders econòmics i polítics

– Tema del mes:

Autònoms i subcontractades per Telefònica-Movistar en vaga indefinida #ResistènciaMovistar

– Treball-economia:

El preacord sobre Salaris: Una nova traïció de CCOO i UGT

Les cúpules d’UGT i CCOO donen oxigen a Rajoy al pactar una vergonyosa pujada salarial del 1%

Un sindicalisme pel present

Comencen a vendre la RENFE per trossos

Carrera acadèmica, carrera precària

L’ocultació premeditada i massiva de les Malalties Professionals

CGT presenta denuncia a l’Oficina Antifrau de Catalunya per possibles irregularitats a ATLL CGC

El Banc de Sabadell pacta amb la CGT la implantació immediata d’un registre de la jornada i de les hores extraordinàries

Llei de Mútues Patronals: arma de destrucció massiva de la salut

CGT presenta al·legacions al Consorci Sistema Integral de Salut de Lleida

Notícies sindicals

– La Tramuntana

Entrevista central: Rosa i Anna, bibliotecàries de Can Batlló. “Can Batlló és pel barri”. La utopia feta realitat, un exemple d’autogestió

– Sense fronteres:

Xile: Els treballadors es mobilitzen per una Reforma Laboral a fons

– Social:

Quan alguna cosa es trenca

Un company mort, una comunitat educativa destrossada

Hem decidit seguir juntes

La CGT de Barcelona davant la notificacio d’ingrés a la presó pels 8 condemnats pels fets del Parlament

1er Congrés en Defensa del Transport Públic

Fukushima 2015, quart aniversari d’una catàstrofe nuclear que continua

Precarietat i llibertat d’expressió

XII Ofensiva contra l’oblit 19-20 i 21 de juny de 2015

– Dinamita de cervell:

Abel Paz (1921 – 2009)

Tres lluitadores llibertàries: Ha coincidit el 2014 la desaparició de Conxa Pérez, Antònia Fontanillas i Concha Liaño

Obsolescència del capitalisme

Sindicalisme de conciliació o sindicalisme de lluita?

Llegir més »

Ja es pot veure a youtube el documental ‘Radikales Libres’

Ja es pot veure a youtube “Radikales libres”, un documental per al debat d’Alberto Peñalba & Jakue Pascual (AnarkHerria).

#9N. Rulando por Barcelona

Un debat sobre la situació de Catalunya durant la consulta sobre la independència del 9 de novembre del 2014, amb entrevistes a vuit activistes dels àmbits llibertaris i independentistes: Iñaki Garcia, Jordi Martí, Núria Comerma, Ricard de Vargas, Joni D., Oriol Rigola, Montse Puig i Xavier Domènech.

Llegir més »

4rt aniversari del #15M amb jornades a Plaça Catalunya de Barcelona el 15 i 16 de Maig #2015M4años

Aviat farà quatres anys de l’aparició del 15M, un moviment que va suposar la recuperació d’una forma antiga d’organitzar la contestació social: l’assemblea com a espai de discussió i decisió de caràcter popular; i de la plaça com el lloc on convertir la veu i la paraula en eines de lluita per a la transformació social. Una forma de participació directa que ha posat en evidència la crisi del model de democràcia representativa vigent.

Aquesta onada d’aprenentatge i conscienciació política que va originar el 15M es va traduir en un reforç dels moviments i organitzacions polítiques existents i en la constitució de noves formes de lluita i mecanismes de solidaritat i suport mutu. Aquesta adaptació i transformació del moviment, segons les necessitats del context polític, és la que ens permet afirmar que, malgrat la sensació que el 15M està desaparegut, el seu esperit continua molt viu i present en les lluites actuals i en moltes assembleasde barri.

Llegir més »

Documental “Els internats de la por”

– DOCUMENTAL ELS INTERNATS DE LA POR-http://blogs.ccma.cat/senseficcio.php?itemid=55591%5D

Fins ben entrada la democràcia, milers de nens i nenes continuaven tancats en internats.

Col·legis religiosos, orfenats, preventoris antituberculosos o centres d’Auxilio Social es van convertir en una mena de presó per a aquests infants.

Allà van patir abusos físics, psíquics, sexuals, explotació laboral o pràctiques mèdiques dubtoses.

Llegir més »

Represàlia política contra un dels codirectors del documental “Ciutat Morta”

PRECARIETAT I LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ

Us informem que tal com s’explica detalladament a aquest article a «La Directa» https://directa.cat/lajuntament-de-barcelona-ordena-que-no-es-contracti-codirector-de-ciutat-morta, Xavier Artigas, codirector del documental “Ciutat Morta” ha perdut la continuïtat dels contractes de serveis a l’ICUB després de fer públic el documental i d’esquivar l’alcalde en el lliurament del Premi Ciutat de Barcelona.

Llegir més »

Cambrera de pis d’hotel, una feina cada dia amb més precarietat laboral

Cambrera de pis d’hotel, una feina cada dia amb més precarietat laboral
Les retallades de plantilles i el recurs a empreses subcontractades està provocant un greu enduriment en les condicions laborals del servei d’habitacions a l’hostaleria

“Jo tinc assignades 26 habitacions entre dues plantes. Hi ha cops que només amb cinc habitacions de sortida ja vas de puto cul” diu l’Ana Belén

Un any de mossegades a l’escola en valencià
El treball de les cambreres de pis és essencial per al funcionament dels hotels. Es tracta d’una feina feta només per dones, que es dediquen a netejar les habitacions dels establiments i, en la majoria de casos les seves àrees comunes, com la recepció, les escales, les sales o els banys d’ús públic. Habitualment constitueixen entre un 20% i un 25% de les plantilles laborals del sector. La seva funció és una de les que més tenen en compte els clients, pels quals és essencial l’exigència que habitacions estiguin netes i endreçades. I malgrat la seva importància, són pràcticament invisibles per a la majoria dels hostesi de la població en general.

Llegir més »

Ha sortit el número 170 de la revista Catalunya (Març 2015)

Al Catalunya 170, de març de 2015, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:

– Editorial:

Fora les religions dels centres educatius. Cap adoctrinament!

– Tema del mes:

Balanç de quatre anys de retallades i desenvolupament de la LEC, sota l’ombra de la LOMCE

– Treball-economia:

Es prepara un nou atac contra els salaris

Declaració anarcosindicalista sobre serveis públics, municipalització i funció pública

Denúncia Penal de la UAB contra el Secretari General de la CGT de Catalunya

La recuperació de la que parla Rajoy és pels rics, els banquers i les grans corporacions

La Diputació de Barcelona reparteix milers d’euros en subvencions a partits, dietes i càrrecs de confiança

Notícies sindicals

– La Tramuntana

Entrevista central: Tomás Ibáñez, provocador i constructor de l’utopia: “Més que “neoanarquista” el qualificatiu que prefereixo és el d’”anarquista crític””

– Sense fronteres:

Transnacionals que utilitzen Espanya com un paradís fiscal

– Social:

Repressió, vagues i dret penal de l’enemic

Reforma del Codi Penal: A cop de llei, liquiden els pocs drets que ens queden

CGT rebutja la nova Reforma de la Llei de l’avortament

Per la prohibició de les pistoles elèctriques “Taser”

Èxit de l’acte del 6 de febrer a Cotxeres de Sants

Manifest Internacional contra la impunitat dels crims del Franquisme

– Dinamita de cervell:

Entrevista a Franco Berardi (Bifo): “Una revolta col·lectiva és primer de tot un fenomen físic, afectiu, eròtic”

Anarquistes a la Nova Catalunya: Terres Verges, d’Enric Larreula

El costat fosc del liberalisme

Moviment popular i expectatives electorals

Eusebi Carbó, anarquista sense fronteres

Responent als al·ludits

L’experiència pedagògica llibertària s’obre camí a Osona

La llum llibertària

Literatura i dinamita

Recepta de cuina

Llibres: Lucía Sánchez Saornil / Tras las barricadas de Barcelona / Matar al Chino

Revistes

Article d’opinió d’Artur Sardà

– Entrevista contraportada:

Procés Embat, per la construcció de l’anarquisme social i organitzat: “Hem de passar de l’època dels col·lectius a la de les organitzacions”

Podeu veure i descarregar el Catalunya 170 a:

http://www.revistacatalunya.cat/

http://www.revistacatalunya.cat/wp-content/uploads/2015/03/pdf170.pdf

Revista Catalunya nº 170. Març 2015 from CGT Catalunya

Més informació:

WEB REVISTA CATALUNYA

TWITTER REVISTA CATALUNYA

Llegir més »

Es presenta a València i Gandia la guia per a l’autodefensa de treballadors i treballadores en situació precària editada per CGT Catalunya

CGT presenta a València i Gandia una guia per a l’autodefensa de treballadors i treballadores en situació precària

La “Petita Guia d’Autodefensa Laboral per a Precàries”, elaborada per la CGT de Catalunya, serà presentada a València i a Gandia els pròxims 12 i 13 de març. Els encarregats d’explicar en els locals de la CGT a ambdues ciutats els continguts d’aquesta interessant eina per a la defensa dels drets laborals, seran Josep García Vázquez (Secretari de Formació CGT-Catalunya) i Moisès Rial Medina (Secretari de Comunicació CGT-Catalunya)

La guia, editada l’any 2014, respón a preguntes essencials per a qualsevol treballador: “M’han fet un contracte temporal, com sé si és correcte?; Treballo en negre, sense cap contracte. Puc protestar?; Treballo més hores i fent una feina diferent de la que consta en el meu contracte. Ho puc denunciar?; Treballo sense papers. Tinc drets laborals?; Què és un Conveni Col·lectiu? Quin se m’aplica?; M’han acomiadat, què puc fer?; Vull organitzar-me per a defensar-me a la feina, què haig de fer?”

Tal i com destaca Marc Banyuls, Secretari de Formació de CGT del País Valencià, “La Guia desmunta molts mites al voltant de la precarietat en matèria com acomiadaments, contractes temporals o persones en situació irregular i ens mostras drets que, moltes vegades sense saber-ho, tenim el precariat, així com els mecanismes de defensa per combatre totes aquestes situacions”.

Llegir més »

Taula rodona: Ser o no ser Charlie: un abans i un després per al dret a la Informació? L’11 de febrer a Barcelona

Ser o no ser Charlie: un abans i un després per al dret a la informació?

Després de l’atemptat mortal contra els humoristes de la Revista satírica Charlie Hebdó s’ha generat un debat sobre l’adscripció o no a la campanya “je suis charlie”. Usem les vies democràtiques per abordar el conflicte i les divergències com a forma de condemna del brutal atemptat: el debat, la reflexió i la llibertat d’expressió contra la violència. En aquest debat analitzarem l’estat del “dret a informació” a Catalunya i Espanya, tant des del punt de vista de l’exercici professional del periodisme (gràfic, escrit o audiovisual) com des del punt de vista de la recepció de la informació i la seua influència social.

Llegir més »

Ha sortit el número 168 de la revista Catalunya (Gener 2015)

Al Catalunya 168, de gener de 2015, hi trobareu, entre d’altres, els següents articles:

– Editorial:

Prou repressió contra els Moviments Socials

– Tema del mes:

Conflictes i acció col·lectiva

– Treball-economia:

Nou acord entre CCOO, UGT, Patronal i Govern del PP

La foto de la vergonya

Atur, precarietat i la Seguretat Social descapitalitzant-se a marxes forçades

Una nova Reforma de les Mútues per privatitzar la salut i reduir drets laborals

Una llei de mútues feta per als empresaris

Propera batalla, la universitat?

Llegir més »

Les altres ‘ciutats mortes’

Les altres ‘ciutats mortes’

L’emissió i èxit del documental Ciutat Morta pel Canal 33 ha destapat un greu cas d’abusos policials amb cobertura judicial, política i mèdica i ha obligat a obrir un debat sobre els fets fins ara anomenats com el 4F. El debat inclou, també, el periodisme. Tant per la seva capacitat a l’hora d’impedir el tancament del cas –el documental n’és la millor prova- com l’actitud submisa i covarda dels grans mitjans que, durant anys, van negar-se a investigar els fets convertint-se en còmplices necessaris perquè els abusos poguessin restar impunes.

Llegir més »

CGT llança un nou espai televisiu d’àmbit estatal el segon dimarts de cada mes a les 21h

La CGT produeix RojoyNegroTV, un nou espai televisiu crític, anarcosindicalista i llibertari, per, per a i des del moviment obrer i la seva lluita de classes.

Un programa de televisió en directe pel Canal 33 a Madrid, en la banda UHF dels canals 45 i 57 de la TDT i en la web http://rojoynegrotv.org/ en streaming el segon dimarts de cada mes a les 21:00 hores.

L’espai és un format de tertúlia de 60 minuts, amb presència plural i on les problemàtiques a debatre no seran només les laborals, es pretén tractar també l’espai sociopolític, el món del treball i l’actualitat. Segons Marcos Ferrero, coordinador del programa, “el projecte pretén penetrar en els mitjans televisius desdel moviment obrer”.

Llegir més »

Mitjans de comunicació: Un intent de criminalització del moviment anarquista?

Avui a la matinada(16/12/2014) s’ha desenvolupat a Catalunya i Madrid una operació policial, anomenada Pandora, que ha provocat la detenció de fins a 11 persones vinculades al moviment anarquista. Estan acusats de formar part d’una suposada organització terrorista d’ideologia llibertària a la qual s’atribueixen diferents atemptats amb artefactes explosius. En el cas de Catalunya s’ha entrat i registrat domicilis i cases okupes com ara la ‘Kasa de la Muntanya’, al barri de Gràcia; l’ Ateneu Llibertari Sant Andreu i l’Ateneu Poble Sec. Els mitjans de comunicació han reflectit els fets de forma imparcial, respectant la presumpció d’innocència i sense criminalitzar a determinats moviments socials?

Llegir més »

Entrevista a Andrea Staid sobre el panorama editorial llibertari a Itàlia: “En el món llibertari italià està molt desenvolupat el treball editorial”

A través d’aquesta entrevista al company italià Andrea volem presentar un panorama del moviment llibertari italià i més concretament del ric entramat cultural que les i els anarquistes estan creant a Itàlia.

– Andrea, presenta’t per favor.

Hola a totes i tots, em dic Andrea Staid, em costa presentar-me seriosament. El primer que dic quan m’ho pregunten és que sóc un ciutadà del món, però per a respondre’t més ajustadament et diré que sóc activista llibertari, un antropòleg que treballa en la cooperativa llibertària Elèuthera; escric per a revistes com A rivista i Libertaria i sóc docent d’Antropologia cultural en el NABA (Nuova Accamedia di Belle Arti, Milà).

Llegir més »

Ha sortit l’Agenda Llibertària 2015

L’Agenda Llibertària 2015 ja ha sortit. Un any més i van vint-i-sis!

Com altres anys, l’agenda és multilingüe, inclou el calendari menstrual, el calendari per programar-te les setmanes, el calendari 2015-2016, l’horari, el calendari del pagès, i clar el directori actualitzat de col·lectius anarquistes d’arreu, mantenim les pàgines per apuntar telèfons i les pàgines en blanc per prendre notes.

Llegir més »

Projecció del Documental CIUTAT MORTA a Reus el 9 de desembre

Projecció del Documental CIUTAT MORTA a Reus el dimarts 9 de desembre
19.30h a la Sala d’Actes del Centre de Lectura (c/Major 15)

Organitzen: CGT Baix Camp-Priorat i Ateneu Llibertari de Reus
Col·labora: Centre de Lectura

Cartell en document adjunt.

Fitxa tècnica

Títol original: CIUTAT MORTA | Durada: 120 minuts | Gènere: Llargmetratge de no-ficció | Format: Color HDcam | Realització i Direcció de fotografia: Xavier Artigas i Xapo Ortega | Producció: METROMUSTER | Ajudants de direcció: Marielle Paon i Núria Campabadal | Cap de producció: Diana Asenjo | Muntatge: Xavier Artigas i Núria Campabadal | So directe: Xapo Ortega | Il·luminació: Marielle Paon | Disseny gràfic: Sergio Espin | Postproducció: Lluís Germanó | Banda sonora original: Las CasiCasiotone

EL CAS 4-F. TERRORISME D’ESTAT. NI OBLIT, NI PERDÓ

“Ciutat Morta” és un treball d’investigació videogràfica que pretén donar a conèixer la veritat sobre el cas 4F, un dels casos de corrupció policial més greus que s’han destapat a Barcelona. “Ciutat Morta” no és cinema polític. És política feta amb cinema. “Ciutat Morta” no és un documental convencional. Ni tan sols sabríem bé si dir que es tracta d’un documental. Abans que cinema, “Ciutat Morta” és activisme: al terme de la projecció mai seràs la mateixa persona, i tampoc serà la mateixa la teva percepció d’aquest cas.

Llegir més »

Entrevista a Franco Berardi (Bifo): “Una revolta col·lectiva és primer de tot un fenomen físic, afectiu, eròtic”

La financiarització de la vida i la virtualització de les relacions generen noves formes de malestar social. Com pot polititzar-se aquest sofriment? Entrevista d’Amador Fernández-Savater a Franco Berardi (Bifo), filòsof i activista italià.

És una experiència quotidiana: el treball en un context capitalista és principalment el mitjà per a una finalitat (el guany). Un treball indiferent per tant al seu contingut, buidat de significat, determinat primordialment pels diners. Mantega o míssils: el mateix dóna, l’important és que el producte-mercaderia vengui en el mercat. Marx ho va anomenar “treball abstracte” i a partir d’ell va definir la manera de producció capitalista i el seu caràcter destructiu.

Segons Franco Berardi (Bifo) -filòsof italià, teòric dels mitjans de comunicació i les transformacions del treball, implicat en moviments polítics des dels anys setanta-, dos nivells més d’abstracció s’afegeixen en els nostres dies a l’abstracció del treball: el govern de les finances (un poder sense cap arrelament local) i les xarxes virtuals de comunicació (un intercanvi simbòlic sense cossos). La financiarització de la vida i la virtualització del contacte generen segons Bifo noves formes de malestar social, noves patologies, nous tipus de sofriment.

Pot polititzar-se aquest malestar? Quines formes d’acció col·lectiva poden reconvertir el sofriment en força transformadora? La sublevación (edició espanyolaa Artefakt, edició argentina a Hehkt) reuneix una sèrie de textos escrits per Bifo a la calor dels moviments de les places (primavera àrab, 15M, Occupy…). La revolta, tal com apareix pensada en el llibre, és en primer lloc l’aixecament dels cossos explotats, estresados, deprimits. El primer pas per a la reconstrucció d’un cos social capaç de desafiar el domini de la híper-abstracció digital i financera.

***

Abstracció financera

1. En què consisteix l’abstracció financera?

Bifo. Nomeno així al conjunt dels automatismes financers que subyuga la vida real i la producció, buidant-les d’energia i de poder polític.

2. En quin sentit l’abstracció financera buida el poder polític?

Bifo. És alguna cosa molt òbvia que tots hem entès en els últims anys: les institucions de la democràcia política no poden fer res enfront de la prioritat de l’abstracció financera. La liquidació del primer ministre grec, Yorgos Papandreu, el dia mateix que va proposar un referèndum sobre el “pla d’ajuda” del BCE a l’Estat grec el 2011 va ser la declaració final de l’anul·lació de la democràcia en el continent europeu. Les tradicions humanistes i il·lustrades quedaven igualment escombrades d’un cop de ploma aquell mateix dia.

3. Explica’t.

Bifo. L’humanisme és essencialment el moviment pel qual la voluntat humana s’emancipa de la tutela divina. Pel seu costat, la Il·lustració proclama la superioritat de la Raó i de la Llei sobre la força dels “animal spirits” de l’egoisme econòmic. Doncs bé, God is back, la potència superior del diví sobre la voluntat humana retorna, però ara amb la forma del capital financer. Les lleis no tenen avui cap força enfront de la circulació global dels algorismes financers, ni davant la potència desterritorialitzada de les empreses globals.

4. Però no ha estat sempre així en la història del capitalisme? Per què seria això una novetat?

Bifo. Crec que la classe financera és distinta a la classe que en els segles de la modernitat vam conèixer com burgesia. La burgesia s’enriquia gràcies a l’explotació de la classe obrera, però també gràcies a la producció de béns útils per a la vida social. És una classe que acumula plusvàlua a través d’un procés de producció de béns útils. No obstant això, la classe financera -o, millor dit: el conjunt dels automatismes financers- s’enriqueix a través de la destrucció del valor produït, a través de la privatització dels béns comuns. La plusvàlua de les finances és una minus-vàlua des del punt de vista social. D’altra banda, la burgesia tenia una forta territorialització ciutadana i nacional, mentre que la classe financera és una classe totalment desterritorializada, incapaç d’identificar-se amb cap lloc específic.

Malestar social

5. Quins efectes té l’abstracció financera sobre el cos viu de la societat?

Bifo. Ja no hi ha continuïtat en l’experiència del treball: no s’arriba cada dia al mateix lloc, no es compleixen les mateixes rutines, no es troba a les mateixes persones. El treballador mateix ja no existeix com persona, és el productor intercambiable de fragments de temps/treball connectats en una xarxa global. El temps viscut pels treballadors precaris es fragmenta -o, millor dit, es fractalitza- a l’haver d’adaptar-se constantment als requeriments de la producció. Però tinguem en compte que el cos viu té les seves pulsions, la seva sensibilitat, el seu temps i els seus desitjos. L’abstracció financera superposa un temps espasmòdic, en constant acceleració, a la sensibilitat del cos individual i col·lectiu.

6. Produint per tant efectes a nivell individual i col·lectiu, no? Quins són?

Bifo. Les patologies causades per l’acceleració i la competició agressiva es manifesten a nivell individual com una veritable epidèmia de sofriment mental, psíquic, emocional. Les crisis de pànic, els problemes d’atenció, la solitud competitiva, la depressió… A nivell col·lectiu, la conseqüència és la crisi de la solidaritat social. Cada individu percep als altres essencialment com competidors i no com cossos afectius.

Abstracció digital

7. A l’abstracció financera se li afegeix una abstracció digital, en què consisteix, com opera?

Bifo. L’abstracció digital és l’efecte de l’aplicació de les tecnologies de virtualització a la comunicació entre els éssers humans i la seva operativitat es manifesta com intercanvi lingüístic sense cos, com escisió entre paraula, cos i afectivitat.

8. En el llibre analitzes els efectes “ètics” de la virtualización del contacte, quins són?

Bifo. Per a mi, ètica i estètica estan íntimament relacionades: la paràlisi ètica, la incapacitat de governar èticament la vida individual i col·lectiva, prové d’una pertorbació de l’estesia, és a dir, de la percepció de la continuïtat sensible del propi cos en el cos de l’altre. D’una comprensió eròtica de l’altre. La virtualització del contacte produeix un efecte de de-sensibilització emotiva, de solitud relacional, de fragilitat psicològica.

9. Potser és una cosa que podem entendre millor a partir de la diferència que fas en el llibre entre “lògica de conjunció” i “lògica de connexió”.

Bifo. La conjunció és un intercanvi en el qual els cossos es posen en relació recíproca de manera tal que cada comunicació es manifesta com singular, irrepetible. La simpatia, és a dir, el sentir compartit (sym-pathos), és la dimensió general de l’intercanvi conjuntiu. Però mentre que la lògica conjuntiva implica la interpretació de la dimensió gestual, corporal i de les implicacions emocionals (amb les seves ambigüitats i matisos), la lògica conectiva redueix la relació amb l’altre a pura descodificació d’una sintaxi, a un contacte funcional dintre d’estàndards predeterminats. És el cas de Facebook. El procés de mutació que es desenvolupa en la nostra època està centrat en el canvi de la conjunció a la connexió com paradigma de l’intercanvi entre els organismes conscients.

La revolta

10. Entre 2010 i 2013 es van activar mobilitzacions massives a Anglaterra, Tunísia, Egipte, Espanya, Grècia, EEUU, més tard a Brasil i Turquia, ara a Xina… Les característiques i els objectius d’aquestes mobilitzacions han estat molt diferents, com diferents són les condicions polítiques i culturals dels diferents contextos. Però tu consideres que aquesta sèrie d’aixecaments formen part de la mateixa ona, per què?

Bifo. Crec que si, perquè totes aquestes mobilitzacions, incloent les que es van donar en les ciutats àrabs, tenien des del començament una mateixa voluntat de reactivar la solidaritat i la dimensió física de la comunicació social. Els treballadors i els estudiants rebels van intentar en primer lloc crear condicions de conjunció directa, física i territorial per a sortir de l’alienació virtual. Per què ocupar una plaça, un carrer o un territori quan sabem molt bé que allí no resideix cap poder polític i que el sistema financer no es localitza en una dimensió territorial? Perquè la primera cosa que necessiten els treballadors precaritzats és la reactivació d’una dimensió afectiva i territorial que permeti reconstruir les condicions emocionals de la solidaritat. Em sembla que aquest és el sentit de la presa de les places, de les acampades. Una revolta col·lectiva és en primer de tot un fenomen físic, afectiu, eròtic. L’experiència d’una complicitat afectuosa entre els cossos.

11. Com s’organitza “” una política així, mitjançant quines formes, institucions, etc.?

Bifo. M’agrada posar la imatge del mantra: el mantra és una respiració col·lectiva harmònica, una metàfora del que en la dimensió política anomenem solidaritat. L’organització que imagino no passa a través de la democràcia representativa, ni d’una organització centralitzada com va ser el partit leninista del segle XX. Té més que veure amb el ritme d’un mantra.

12. Quin balanç fas de l’ona de moviments que es va activar el 2011? Quines potències i límits ha trobat?

Bifo. El balanç és ambivalent. D’una banda, podem dir que els moviments de les places no van assolir frenar gens l’explotació financera, la imposició del deute, la destrucció i privatització dels béns comuns. En aquest sentit podem parlar de fracàs. Però crec que hem de valorar-los des d’un punt de vista evolutiu més llarg. Aquests moviments han revelat la dimensió afectiva social. És la condició necessària per a emprendre un moviment de recomposició dels sabers comuns -científics, tècnics, afectius, organitzatius- per fora de l’explotació capitalista.

13. Com penses una possible aliança entre el digital i la dimensió “física” de la rebel·lió?

Bifo. Les noves tecnologies han estat i segueixen sent eines per a l’ampliació de la comunitat, encara que només virtual, i per a la coordinació d’iniciatives i accions a nivell global. Però només la presència física i territorial pot activar l’empatia i la solidaritat. Al mateix temps, en termes d’eficàcia, les accions més reeixides en termes de sabotatge del domini imperial han estat accions com les de Assange i Snowden que es desenvolupen en la dimensió digital. L’acció subversiva és molt eficaç quan es desenvolupa en l’esfera digital, quan s’infiltra en l’interior de la dimensió algorítmica del capitalisme.

14. A Espanya, diversos dispositius més o menys “partidaris” sorgits a partir del 15M apunten a “prendre el poder polític” en les seves diferents escales (nacional, regional, municipal), aprofitant un buit creat per la deslegitimació radical del sistema de partits instal·lat en la Transició espanyola, quin paper creus o imagines que poden tenir les institucions estatals en la promoció del canvi social que projectes en el llibre?

Bifo. Les noves organitzacions polítiques, com Syriza i Podemos, poden ser molt útils per a la resistència dels treballadors, per a la supervivència en condicions d’empobriment i disgregació social. Però no crec que puguin fer molt contra el poder financer, ni per a afavorir l’alliberament de les energies intel·lectuals del treball per fora de la dominació capitalista. La frase “yes, we can” d’Obama va ser més un exorcisme contra la impotència de la política i de la voluntat que un programa. El fet que la màxima autoritat mundial digui “podem” és el signe de que alguna cosa no funciona, un sentiment d’impotència que la política no pot admetre però que és evident. Sis anys després de la seva primera victòria, Obama ha de reconèixer que no pot sortir de la “guerra infinita” bushista, que no pot parar la devastació del medi ambient, que no pot modificar la tendència cap a la concentració de la riquesa. No podem, aquesta és la veritat.

El temps de la voluntat i de la política s’acaba. Hem de desplaçar l’energia social cap a una dimensió que no és ni la democràcia representativa ni la subversió política, sinó la imaginació de noves formes d’organització del coneixement i de la producció, la creació d’una plataforma tècnica i política per a l’auto-organització de la intel·ligència col·lectiva (força productiva principal del temps present).

15. Crec que per a tu la política consisteix en una “mutació antropològica” (com deia Pasolini, encara que ell la temia). Com es pot pensar aquesta “mutació antropològica” per fora de l’esquema revolucionari tradicional de “l’Home nou” que ha causat tants estralls en el segle XX?

Bifo. Pasolini temia justament la mutació antropològica produïda pel capitalisme tecnològic i global, i la seva por tenia bones raons. Ens trobem en la situació d’uniformització i de violència psíquica interindividual que ell presagiaba fa quaranta anys. Hem d’imaginar una sortida antropològica de la mutació antropològica uniformitzadora que imposa el capitalisme global, però una sortida diferent a la del segle XX. Les utopies de la modernitat es van fundar sobre l’exaltació testosterónica de la joventut. Van ser utopies violentes i esperançades (això és, en última instància desilusionants, consagrades al penediment). La nostra força ja no pot basar-se en l’ímpetu juvenil, l’agressivitat masculina, la batalla, la victòria o l’apropiació violenta, sinó en el goig de la cooperació i el compartir. Reestructurar el camp del desig, canviar l’ordre de les nostres expectatives, redefinir la riquesa, és tal vegada la més important de totes les transformacions socials.

* Entrevista realitzada per Amador Fernández-Savater publicada a eldiario.es
http://www.eldiario.es/interferencias/bifo-sublevacion-afectos_6_319578060.html

Llegir més »